Entrant Ciutadella de bon dematí, observant la preciosa estampa del port, amb la catedral de fons i l’imponent edifici de l’Ajuntament coronat de senyeres per les festes de Sant Joan -”ses mellores”-, retornada la cobertura del mòbil, rep el missatge de n’Esperança que em deixa momentàniament fred: en Guillem Estarellas serà el nou secretari general del PP.
Collons: just en baixar de l’Iscomar, m’atur a comprar el diari. I sí, el Balears duia la notícia en portada, i com per fer-nos més mal, a l’interior, el periodista remarcava clarament que l’home és ‘bunyolí’, per vergonya pública i escarni del nostre pobre i malmenat poblet, que ho és, Bunyola. Tot i que he de dir que n’Estarellas ni és de Bunyola ni hi viu ni hi ha viscut mai ni crec que ho faci, el cas és que figurarà com que sí que ho és, i amb aquest, la llista negra i nefasta de bunyolins que convendria oblidar que ho són, naturals o d’adopció, s’allargarà una mica més: Llorenç Villalonga, bon escriptor i millor falangista; Rafel Colom, mestre, fill il·lustre de Bunyola i també falangista; Antoni Estarellas, metge, músic i feixista; Gabriel Cañellas, fundador de la corrupció institucional contemporània, i ara, el nou secretari general d’aquest partit. El nostre és un poble que congria traïdors, com diu en Majoral; fins i tot en Carlos Delgado té un casalot per devers Orient…
No som jo de ficar-me amb el que fan els altres partits, i si és el PP, molt manco, però no puc evitar de referir-m’hi, al tal Estarellas, ja que he de reconèixer que és un home que deixa un record per allà on passa, per efímer que sigui la passa en qüestió; em consta que per dins la Conselleria d’Educació se’n recorden bé d’ell. Nosaltres fa un any que l’aguantam, d’ençà que, com un fantasma, va aparèixer per Bunyola durant la campanya electoral de les municipals. La primera vegada que hi vaig parlar, va ser just després de les eleccions, perquè ens va voler oferir un pacte estable de legislatura PP-Esquerra; encara devia estar de ressaca electoral, supòs, com per poder imaginar-se tal cosa seriosament, i m’he demanat moltes de vegades si la broma -per ell no ho era, alerta- era coneguda per la cúpula del PP. Voldrà pactar amb nosaltres també al Parlament o al Consell?
Ben poca gent de Bunyola el coneix, més enllà de les persones que hi hem de tractar, ja que la seva aparició només es repeteix el segon dimarts de cada dos mesos, quan hi ha plenari. Com un espectre, sol aparèixer per la plaça poc abans de les 8 del vespre, entra silenciosament dins el vell casalot de l’Ajuntament, s’asseu com qui no el veu devora el batle i, com si fos la seva consciència, li dicta allò que ha de dir o que no ha de deixar dir als regidors de l’oposició, bàsicament al nostre, n’Andreu -que és l’únic que diu coses-, i quan s’acaba la sessió, desapareix discretament una altra vegada en direcció la plaça. Diguem que té el do de decidir quines preguntes es poden fer al batle i quines no són legítimes. El seu concepte de democràcia és això mateix: el seu. Si qualcú, com és ara el nostre cas, vol fer una pregunta, o presentar una moció, que surt del seu dictat previst, es tracta de demagògia, de falsetats, d’abertzalisme o de malfeineria. I pot passar que aquella moció no es pugui ni discutir o que les preguntes no es contestin. Però tot això dit i explicitat amb la màxima finor, sense cridar, sense que soni insultant, que té el seu mèrit.
No som qui per donar consells a n’Estaràs. És més, ja em va bé que posi el tal Estarellas de secretari general. Si el rendiment ha de ser igual que el de l’Ajuntament nostre, puc vaticinar que d’aquí a quatre anys el PP balear treurà deu o dotze diputats, no gaires més. Per la part que ens toca, dimitirà de regidor, i potser els plens podran ser debats democràtics i no dictats populars. Una vegada, com volent-me bravetjar -com si m’importàs gaire- en Guillem Estarellas em va dir “Jo som més radical que tu”: si na Rosa Estaràs vol centrar el seu partit i dur-lo a la moderació, ha triat, sens dubte, el candidat més adequat.
Jo estic encantat amb l’elecció.
Amadeu, ets més pudent que el Dr Jekyll i Mr Hyde plegats. En Llorenç Villalonga era com el Dr Jekyll en comparació amb el seu germanet que tu no esmentes, en Miquel Villalonga, que aquest encara era més bunyolí i més falangista!
I no t’afiquis amb en Guillemet nostre. No se t’ha ocorregut pensar que des del seu nou càrrec pot ser el salvador de la nostra vila? Talment com ho fou el mestre Colom, que dóna nom a l’escola que una coneguda teva ha de dirigir. Per cert, el Mestre Colom va obrir molts de caparrins bunyolins a cops, mai més ben dit!
Per cert, també et redordaré un tal Andreu Estarellas, folklorista, germà d’en Ton i que dóna nom al passeig, que també era militar i falangista.
I te n’has oblidat d’altres! Au, pensa un poc i sigues més exhaustiu. I més bon bunyolí, que no vas mai a missa!
Gràcies per ajudar-me a completar la llista. Sí, la podríem fer més llarga, o sigui que amb els teus suggeriments, queda allargada i les teves propostes, incorporades.
De totes maneres, crec que amb els exemples que he posat, ens feim una idea de per on van els tirs, més o manco…
I sí, som tan bon bunyolí que no pos mai un peu dins l’església, mira tu!
Salut!
[...] que viu al poble -excepte el tinent de batle-, però que no el viu, ni l’estima, ni l’aprecia. Diguem que en viu, i mentre, als [...]
[...] cosa és aquesta: que qualcú d’El Mundo -i del famós Círculo Balear- va llegir l’escrit dedicat a en Guillem Estarellas en aquest mateix blog. El tema: no els va fer gens de gràcia saber [...]
[...] pot pensar, segons el lèxic i la imaginació de cadascú a l’hora de definir els regidors i secretari general per la feina (?) que fan. Feina, només, exclusivament, al servei de fer mal i emprenyar el poble [...]
[...] Agost 13, 2008 per amadeu A aquestes altures, poca gràcia té comentar la corrupció de l’antic PP: sexe, drogues, corrupció a les totes; costa d’imaginar una administració més corrupta a Europa Occidental que l’anterior Govern Balear. És més interessant, en canvi, pensar en la corrupció del nou PP balear, el de na Rosa i en Guillem. [...]