Perdonau s’atreviment
de sa primera vegada,
que faci una codolada
sobre es nostre president.
Sa mare era forastera
i son pare un militar,
i a ell li agrada entrar
per sa porta de darrera
perquè és discret de raó
i que tot quan fa ho amaga
manco sa seva obsessió
amb sa llengo catalana.
Mirau si discret ho és
que en fer-li una pregunta
a n’es Parlament, s’assusta
i mai sap contestar res.
Només té clara una cosa
sa que el té més preocupat
ja que sempre ho ha trobat
que es català és una nosa.
Que si no hi ha feina enlloc
que sa gent no té doblers,
ell ja en té a fotimers,
tot això li importa poc.
Un pis nou, que era seu,
no tenia es permisos:
els va fer arregladissos
es seu bon amic Mateu.
Sempre fa el que ha de fer
perquè va dir que ho faria
per això està tot lo dia
fent-ho, i si no, també.
Talment com si a un mul
el tractassin a potades
ell se pensa mil putades
per donar-mos tots pes …
Però sa gent ha dit basta
és hora de reaccionar
ja no podem aguantar
un govern d’aquesta casta.
Ara que és temps de matanaces
haurem de ser matancers:
de tots aquests forasters
n’haurem de fer sobrassades.
Ja no tenim paciència
ja no hi estam disposats
a sofrir sa penitència
d’aguantar més desbarats.
T’ho dic amb educació
t’ho dic, Bauzá, a la cara,
que de porc i de senyor
se n’ha de venir de casta.
I tu just ets apotecari
amb un títol de Madrid
que te’l donaren a dit
per ton pare es mercenari.
Mallorquins i mallorquines
no vos deixeu enganar,
enviem ja a filar
es venedor d’aspirines.
Mallorca no deixarà
que un malanat com tu
un fantasma, un noningú,
mos prohibeixi es català.
Perquè som gent amb orgull
i tenim sa lliçó apresa:
defensarem amb fermesa
sa llengo d’en Ramon Llull.
Perquè som gent de la terra
perquè som nascuts aquí
tot es poble mallorquí
està ja en peu de guerra.
Sant Antoni de Viana,
Sant Antoni gloriós
arruixau aquests senyors
i es qui de Madrid els mana.
Ja no volem pus infantes
ni cunyats poca-vergonyes:
tallarem tantes corones
com paparres aferrades.
Que pareix que ho fan aposta
d’enriure-se’n de sa gent,
fins i tot es president
mos vol fer estranys a ca nostra!
I tanmateix no podrà
tanmateix no ho podrà fer;
si dins es mateix PP
hi ha qui no ho consentirà!
Mallorquins s’hora ha arribat
que facem força comuna
i anem tots a la una
per sobreviure es combat.
I aquí acaba sa cançó
i aquí acaba sa glosa
perdonau qualsevol cosa
o si hi trobau qualque error.
Arruix a tal president,
que no mos vol deixar viure
Que Visca Mallorca Lliure,
i visca sa seva gent!
