Que tot Mallorca ho sàpiga

Tot Mallorca sap que la primera mesura del batle de Bunyola, Jaume Isern, en (re)prendre possessió del càrrec va ser pujar-se el sou un 300% per ell i un altre tant pel seu palmanyolero amic Ildefonso; des d’aquell dia, n’Ildefonso en qüestió no ha tornat per l’ajuntament, ara ja, ni va als plens, però cobra.

Bé, per això sí que va sortir a la premsa, va tenir el seu minut de glòria mediàtica, va ser famós, tothom en va parlar, a Bunyola i fora de Bunyola. Tot Mallorca va saber de l’existència d’aquest batle, del nostre batle.

Tenim un batle per això, idò: per cobrar, i cobrar molt. Tenim un ajuntament per això, idò també: per pagar-li, a ell, i ara també, a través d’ORA; a ell, i a un caramull de deutors que reclamen fins a 3 milions d’euros, tot Mallorca ho sap.

El que ningú no sap és què pensa el batle-que-tot-ho-cobra, i el PP local, sobre el tancament de l’hospital Joan March, el de Caubet, el de Bunyola, que dóna feina a més de 100 famílies bunyolines. No deu cobrar per pensar, o si pensa, no ho diu, i si ho diu, tampoc fa res al respecte. Potser no cobra suficient, potser necessita qualque incentiu extra per millorar el seu rendiment en aquest aspecte.

El Facebook com a exemple

L’Ajuntament de Bunyola, per no quedar enrere, té Facebook, un perfil, amb 691 amics, ara mateix. Fa uns dies en tenia 692, però hem sabut, també via FB, que els administradors del perfil muncipal havien eliminat -o havien ordenat fer-ho-  de les seves amistats el perfil d’Esquerra Oberta Bunyola i censurat tots els comentaris que, des de la coalició, s’havien anat penjant al mur del consistori. Jo entenc que un ajuntament, precisament, hauria de ser “amic” de tothom, com a institució, vull dir: ens pot caure millor o pitjor el batle, o qualsevol regidor; però l’ajuntament no.

EOB, que és l’acord de partits d’esquerres i gent independent, amb 3 regidors, és la segona força del municipi, i representa les il·lusions de més de 642 bunyolins: pràcticament els mateixos que té el perfil virtual del nostre ajuntament. Un 20% de la gent que va votar a les darreres eleccions que, així, es veuen expulsats virtualment del seu propi ajuntament.

I és que a Bunyola, per dir qualque banda on hi governa el PP, l’ajuntament no és de tots, sinó d’uns quants: tots som iguals davant la llei, però, se veu, uns més que els altres. Els que tenen carnet o hi combreguen, per bé o per mal. Entitats que no reben ajudes públiques, per exemple, però veïnats que poden tancar un carrer per fer-hi unes noces, o una comunió; associacions desterrades de qualsevol programació cultural -quan n’hi ha- i d’altres que actuen cada dos mesos. I etc.

La veritat és que, per ser un poble tan petit, el nivell de sectarisme és increïblement alarmant, i la línia que s’està marcant entre “bons” i “dolents” a banda i banda, és realment trista per a tan pocs veïnats que som. I això del Facebook, que d’anècdota passa a ser un exemple. O un símptoma.

Quan el mestre supera l’alumne

Jaume Isern Lladó, del PP i batle de Bunyola, es puja el sou un 400% d’un dia per l’altre, segurament, batent el rècord de polítics desvergonyits que s’aprofiten del càrrec per enriquir-se, no per la quantitat, sí per la magnitud de la proporció. No hem sentit que en Bauzá li hagi dit res ni fet cap comentari al respecte -però tan grossa va la cosa, que en una fita històrica, fins i tot El Mundo ha tret en portada la denúncia d’EOB-. N’Isern fa feina a la presó, de mestre. Ha de ser per força agraït fer feina envoltat d’amics i antics companys: Javier Rodrigo de Santos, Antònia Ordinas, Francisco Gosálbez, etc., gent amb molta més experiència que ell en el camp de la política i del partit, i que segur que entre lliçó i lliçó, tenien temps per comentar, xerrar i explicar-se la vida. Avui, 2.900 € mensuals més tard, podem assegurar, com si diguéssim, que el mestre ha superat l’alumne. I potser per això, hem sabut, fa poqueta estona, que en senyor Jaume Isern abandona, definitvament, el curs. Ara ja ho sap tot.

No ho oblidis

La memòria és breu, és curta, és sel·lectiva. Però a Bunyola, poble petit i unit, hi ha coses que no es poden oblidar, que convé que no s’oblidin: que cal que no oblidem.

- No oblidem qui ha fet el boicot durant quatre anys a les associacions cíviques i culturals de Bunyola perquè els seus responsables estaven ‘marcats’ com a políticament contraris a l’equip de govern.

- No oblidem que una majoria municipal que predicava contra un polígon industrial, per dues vegades va votar en contra de suprimir-lo del planejament.

- No oblidem la manera grossera de carregar-se el Festival de Música de Bunyola.

- No oblidem els obstacles cap als Quintos de Bunyola només perquè eren joves amb una opinió diferent a la del batle.

- No oblidem que per la seva pura vanitat i ganes de fer-se notar, una regidora va intentar carregar-se tota una tradició de festes a Bunyola.

- No oblidem les festes il·legals a les instal·lacions municipals de sa Comuna, emparades per alguns regidors de l’equip de govern, i la greu ignorància de la regidora de Medi Ambient en afirmar que “la caseta del garriguer és seva i hi pot fer el que vulgui”.

- No oblidem la llarga llista d’insults, atropellaments i irregularitats administratives, i el comportament francament groller de l’equip de govern als plenaris amb l’oposició.

- No oblidem l’intent d’urbanitzar es Castellet, amb una llicència il·legal i amb la total complicitat amb el promotor.

- No oblidem la censura, les mentides i les altíssimes mancances democràtiques de la majoria municipal.

- No oblidem la vergonya d’haver de llegir la majoria de documents municipals amb faltes d’ortografia que farien empegueir qualsevol altra persona decent.

- No oblidem la deixadesa de l’Ajuntament, l’abandonament de les seves funcions i la incapacitat per solventar els problemes més elementals del poble de Bunyola.

- No oblidem la tudada de doblers amb contractes estranys a empreses amigues, personal de lliure designació i propaganda partidista pagada amb doblers de tots els bunyolins.

- I no oblidem tampoc la inoperància de la majoria de l’oposició, desertora de les seves funcions, callada i submisa al PP, col·laboradora en alguns casos, i fins i tot, amb la vergonya de l’estigma de la corrupció.

Contra la cacicada

Llegit a la premsa espanyola:

“El Gobierno actuará contra Bildu. [...] El Ejecutivo ya dispone de algunos informes en los que se trata de demostrar que Batasuna está detrás de la coalición Bildu. [...] El esquema seguido en la elaboración de éstas (listas) es, básicamente el mismo, se trata de incluir como presuntos “independientes” a personas “limpias” . [...] Por este motivo, se han incluido candidatos que provienen del movimiento asociativo del entorno abertzale, del sindicato LAB o de la AEK (la coordinadora de euskaldunización de adultos). Pero también hay familiares de huidos de ETA o numerosos hermanos de presos de la banda terrorista.

Es el caso de la hermana de los trillizos navarros detenidos en varias ocasiones en operaciones relacionadas contra ETA, María Ester Compains Silva, que va en la lista del pueblo navarro de Villava. Se da la circunstancia de que el padre de los cuatro fue uno de los promotores de Sortu. [...]

La lista a las Juntas Generales de Guipúzcoa está encabezada por Martín Garitano, periodista que trabajó en los diarios próximos a la izquierda abertzale. [...] Bildu también ha presentado unos candidatos que son fácilmente identificables por los votantes de la izquierda abertzale. Es el caso del abogado Txema Azkuénaga, que ya fue representante legal de Herritarren Zerrenda -candidatura anulada por el TS y el TC-  [...].  Le sigue en la lista Aitziber Ibaibarriaga Etxebarrieta, sobrina de Txabi Etxebarrieta, el primer miembro de ETA en cometer un asesinato.

La legalitat espanyola a punt per la cacicada al País Basc; el pas següent serà posar un braçalet identificador als abertzales, i després als euskalduns… L’arquitectura jurídica d’Espanya així ho permet: està pensada per perseguir la dissidència -l’independentisme-, no la delinqüència, i no importa com. 

Com en Pere Catorze

De quan era petit, me’n record d’una rondalla de les de n’Alcover que me feia molta de gràcia, la d’en Pere Catorze, un al·lot que tenia la força de catorze homes -d’aquí el seu nom- i anava pel món ajudant a qui ho necessitava, amb la seva forçarra. Jo que era menut, no me’n sabia avenir: “com ha de ser, aquest al·lot?”. I me l’imaginava gros i corpulent, amb cara de bon nin, amb dos braços com dues torres, unes granes gambades per anar d’un cap a l’altre del món.

És evident, ara que som més gran: no hi ha ningú tan fort, i allò era fantasia de nin petit. Però sí que hi ha gent útil, i gent que és tot el contrari. N’hi ha que, tots solets, saben fer la feina que molts altres no saben, o no volen, fer. No hi ha supermans, però sí gent valenta, o gent feinera: en segons quins casos, ve a ser el mateix, i aquesta mateixa gent sap posar tot -valentia i aptitud- al servei de qui ho necessita.

De vegades també podem guanyar

No només de victòries de La Roja vivim els mallorquins; és més: les victòries de La Roja, històricament, han estat una excepció… Més o manco igual que les nostres, no ho neguem. El mèrit és poder-ho fer en minoria absoluta; i així i tot, de vegades també guanyam.

El partit és el següent: nou regidors, entre PP-PSOE i Independents, per una banda, i el “fi estilista” Andreu Bujosa per l’altra, acostumat al joc d’atac contra una defensa, per norma general, més tancada i estreta que les que planteja el mateix Mourinho. Normalment, la partida no passa de ser un frontó, però ahir, el més tancat de tots no hi era.

Una de les propostes de batlia del dia era baixar els sous als treballadors eventuals i contractats de l’Ajuntament: és a dir, els que fa feina per la casa sense ser funcionaris, que al nostre ajuntament, són la majoria (personal de neteja, brigada, auxiliars administratius, etc.); punt que s’havia de votar juntament amb una retallada de les retribucions dels regidors. El nostre pugilista demana la paraula per sol·licitar que se separin les votacions, cosa que tothom hi ve a bé. I aquí ve la -sorprenent- victòria: en conseqüència, Esquerra vota en contra de la retallada, però increïblement, la resta de grups, tant el PP -que havia presentat la proposta- com el PSOE -que la defensa arreu d’Espanya- s’abstenen. Nou abstencions i un vot en contra: la proposta no prospera, Esquerra guanya, per primera vegada, una votació en solitari, amb un sol vot, i el personal de l’Ajuntament podrà seguir cobrant com fins ara. Victòria històrica, com la de Suïssa -o la d’aquell memorable 3 a 2 de la sel·lecció amateur de Xipre contra La Roja d’aquell temps, ja fa anys-.

El del bombo

Un vespre de plenari a Bunyola, ara no record quin, com sempre era Esquerra, n’Andreu, qui interrogava el batle o qualque altre regidor del PP -tampoc ho record bé- sobre qualque irregularitat de les seves. Com sempre també, el batle molt nirviós, només feia callar el nostre regidor, l’interrompia, l’insultava, etc. Un escàndol, com sempre, fins que, com a de cop i volta, entra a la sala de plens un personatge gras i barbut, pudint a alcohol, amb una cervesa a mig beure en una mà i una bandera espanyola a l’altra, i cridant: “mira què m’ha donat en Nadal (en Rafel Nadal havia guanyat no sé què aquell mateix dia)! Que t’agrada, eh, porc, més que porc?“. 

Tipus de corrupció

Hi ha tipus de corrupció. N’hi deu haver de “bona” i de “dolenta”, no ho sé; de “blanca” i de “verda”? De “dolça” i de “salada”? De “guapa i de “lletja”? Serà qüestió, en un altre plenari, de demanar-li al batle que ens passi la seva classificació sobre les tipologies de corrupció que ell coneix, o fa. Ara bé, em permet el luxe de desconfiar-ne, si classifica tan bé com escriu.

El cas és que ahir dimarts, al ple de l’ajuntament, Esquerra vàrem presentar una moció contra la corrupció, que no va prosperar, gràcies als vots de PP i el seu apèndix, AVI. L’argument del batle, “és que hi ha molts de tipus de corrupció“. Ho diu, supòs, amb coneixement de causa: ell, com l’amic Guillem, tenien càrrec dins una de les conselleries de l’anterior govern; pogueren veure de prop l’immens mostrari de maneres de robar que oferia l’equip de Jaume Matas. Ens ha de perdonar, senyor batle: al nostre partit no hi ha lladres, desconeixem els “tipus de corrupció”, i només en sabem una, la que és un delicte.

La remor persisteix

Eppur si muove, va dir aquell, una vegada. I tenia raó: Bunyola, com tot Mallorca, batega i no deixa de bategar, i per damunt de tot, demostra tenir vida, tenir alè; tenir esperança. Batega, de vegades poc, de vegades ni se sent, i ens preocupam… Però de vegades també batega amb força, i fort, i tot i això, malgrat qui hi ha que pretén aplicar-nos l’eutenàsia, als bunyolins, mallorquins, en general.

La flama del Correllengua va passar dissabte per Bunyola. A les quatre de l’horabaixa, mala hora, en principi, per mobilitzar la gent. I tanmateix, els bunyolins compliren: més de 200 persones feren una esplèndida cadena humana des de sa Plaça fins a mig Passeig -per situar-ho una mica, a l’altura de Can Mas-. Persones, baules, joves, velles, nins i adults, gent molt major i al·lots molt joves. Bunyolins que ho són de tres generacions enrere, d’altres que viuen al poble de fa anys, i també molts que ni a Mallorca varen néixer, però que eren allà, per aguantar la flama, per fer patent que ara, aquesta, la catalana, la de Bunyola, és la seva llengua.