Focs i traca pels 50 anys de la Nova Cançó

Com cada any que s’acaba, quan definitivament s’hagi exhaurit aquest que ara agonitza, s’acabaran també les efemèrides que enguany s’han recordat. És hora de despedir la festa, amb focs i traca i un bon final.
S’acaben els 50 anys de la Nova Cançó: comencen els cinquanta-un. D’aquí deu anys, podrem celebrar-ne la seixantena rodona? S’intentarà, ja [...]

Llegeix el fil sencer »

Cinquanta anys de la Nova Cançó: allò que va ser i allò que no va voler

Enguany -un any que ja s’acaba- es celebren els cinquanta anys de l’inici de la Nova Cançó. Concretament, en fa cinquanta que el poeta Lluís Serrahima va publicar l’article Ens calen cançons d’ara, a la revista Germinàbit (antecedent de Serra d’Or), efemèride considerada fundacional de la Cançó.
Pocs anys en són cinquanta! I encara ara en [...]

Llegeix el fil sencer »

Posats a protegir, protegim Son Bosc

Que el Cant de la Sibil·la sigui candidata -no hi ha res fet, encara- a Patrimoni Oral i Immaterial de la UNESCO, en cas que sigui designat, pot ser bo. Pot ser bo per Mallorca, pels mallorquins -per fardar de qualque cosa, qualque cosa interessant de bon de veres, davant la resta del món-, fins [...]

Llegeix el fil sencer »

Paràbola de Pep

Dimecres, Pep, tenia un dubte en la fe que Tu ens has donat. Estava nerviós, tremolós, dubtós, i sentia que l’esperit em flaquejava. Vaig tenir una visió: veia com el Teu exèrcit era vençut pel diable vermell, per falsos cristians, com vedell d’or amargament idolatrat pels que exalten la supèrbia, la luxúria, l’ira o l’avarícia, [...]

Llegeix el fil sencer »

Em preocupa l’Athletic Club

Em fa pena l’Athletic Club de Bilbao. Té mala peça, mala ferida: ho té pelut, vaja. Fa anys que s’arrossega més que no juga per primera divisió (ara, Liga BBVA, vaja nom doiut), amb l’únic orgull -que tampoc és poc, però que amb això no es passegen barques per la ria- de ser un dels [...]

Llegeix el fil sencer »

Visca el futbol

El canvi significa maduresa, diuen; normalment, això ho diu qui ha patit qualque tipus de metamorfosi: de socialista a ultraliberal, d’independentista a federal, de revolucionari a executiu ben pagat. De qualque manera s’ha de justificar la transformació. ‘És que ara som un tipus madur’. Ah, és clar. Idò res a dir, supòs…
El cas és que [...]

Llegeix el fil sencer »

Vidres per tot

Qui no s’ha mirat mai al mirall, un dematí amb una mala ressaca , i en veure’s, s’ha sentit decebut amb ell mateix? Qui, qualque vegada, no s’ha despertat després d’una nit massa llarga, i ha mirat el seu llit amb l’esperança de que no hagués dormit tot sol -i la decepció de comprovar que [...]

Llegeix el fil sencer »

La conversa del cafè

Havia quedat a la una amb na Maria del Mar, al bar de Lletres de l’Autònoma, per dinar. És de menjar prest, ella, no sé si perquè, malgrat el temps que duu per aquí, encara arrossega l’horari pagès del foravila de Llucmajor, o perquè s’aixeca molt dematí i té gana tot d’una, o si és [...]

Llegeix el fil sencer »

Reflexions amb gintònic

M’aixec a l’hora de dinar, tard i malment, amb el gust del darrer gintònic encara a la boca, i el que és pitjor, amb el darrer gintònic encara dins el cap. A defora crec que fa un dia gris i una mica tristot, ara que ha arribat la primavera, i crec que plou i tot: [...]

Llegeix el fil sencer »

Com ser Bill Murray (a la Setmana del Llibre en Català)

Com que el despertador se’m va espenyar, ara em desperta el mòbil; en lloc de la cançoneta repetitiva, em sona l’alarma del telèfon, que és un toc estrident que fa retronar el cap quan millor dorms -preferiria la cançoneta repetitiva-, i no sona a les 6, sinó a les 8. Però fa dos dies que [...]

Llegeix el fil sencer »