Anècdota del bipartidisme

Una anècdota. Dissabte passat, mentre els meus companys eren a Manacor, a l’acte d’Esquerra, jo era a Bunyola, que havia tengut feina fins tard -a la Setmana del Llibre en Català, tot un trui-, esperant-los fent unes copes al bar de la plaça. No sé molt bé com, amb la madona de la barra, socialista convençuda, parlàrem del míting d’en Z de l’altre dia a Palma, on fins i tot n’Antich, per parlar de les Illes, ho va fer en castellà per respecte al bwana de Madrid -els negres de la colònia no en mereixem, de respecte-. Coses del bipartidisme, no es pot opinar que en Z és d’un patetisme profund, com la majoria d’alt càrrecs socialistes (en Garcias, el candidat d’aquí, és un bon home). Això, però, no ho vaig dir, sinó que em vaig limitar a exclamar que ‘jo no vaig de Zapatero’. Greu error: el bipartidisme és sagrat a la colònia. Va ser dir això, quan bota un espontani de l’escurabutxaques, just darrera jo, i demana a la madona ‘què passa, que se fica amb es nostro líder Zapatero?

‘Allahu Akbar’: Déu és el més gran, i en Z el seu profeta. Sense saber-ho, havia dit una heretgia, un pecatot, i abans de la condemna, l’espontani-socialista de l’escurabutxaques va intentar de redimir-me. ‘Tu vols que guanyi en Rajoy?’, ‘ets de dretes?’, etc. No hi ha res pitjor que un evangelista que ha begut una mica massa, i l’home, impotent, veient que no em convertiria, me demana: ‘que ets, independentista? Idò voltros sou es cómplices d’en Rajoy! -s’animava l’home, davant la sorpresa de tothom-, sou basura, ets basura!’. Au, tranquil, que li vaig dir jo, no te passis, no mos passem. El mateix li digueren un parell dels que eren allà, que tranquil. Fins i tot la madona. L’abnegat militant socialista s’hi va posar, de tranquil, i va tornar a l’escurabutxaques, que no vota, però tampoc pensa ni diu heretigies anti-Z. Després, al cap d’una estona, va tenir el detall de demanar-me disculpes, acceptades com no podia ser d’altra manera, i la cosa va quedar aquí.

Ja estam que a les tantes de la nit d’un divendres es diuen moltes de coses, i no totes bones, i per això el fet no passa d’una anècdota, una mica lamentable si es vol, però que no és més que això. Tanmateix, és com s’ha plantejat la farsa de diumenge que ve, on els súbdits de la corona hauran de triar entre el feixisme i la ignorància del PP o la mediocritat infinita i ignorància del PSOE. Si jo fos espanyol, no aniria a votar: tanta de merda fa pudor. Per sort, aquí tenim Unitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s