La nina de Bunyola

Nina de Rajoy, nina de Z(P)… Pels mallorquins, bunyolins, illencs en general, és el mateix. No sabem si la nina en qüestió serà lesbiana o no, si tendrà casa o no, ni uns pares amb feina o no. No sabem si es farà monja o serà advocada laboralista, si escoltarà les antigues cançons de Norma Duval o les antigues cançons de Serrat. Sabem -i amb això coincidesc amb el perdedor del PP-, això sí, que se sentirà orgullosa de ser espanyola, perquè sigui qui sigui, amb els imposts que pagam els balears, tendrà totes les oportunitats per elegir el seu futur. Sabem, per tant, que la nina d’en Rajoy, o la d’en Z(P), no serà mallorquina.

La mallorquina s’ha d’espavilar com pot, perquè viure a la colònia és molt més difícil. I si és bunyolina, amb el batle que té, ho és més encara. Amb 20 anys -amb 19 i tot-, la nina mallorquina s’ha de presentar a les eleccions, no li queda més remei. No té temps per perdre, que de vegades va bé desconnectar una mica, al contrari que la nina espanyola, ja que aquella no veu la seva llengua perseguida, ni paga més imposts que ningú, ni tenia una escola que es desfeia cada vegada que bufava el vent, ni tampoc ha de destinar el 80% del seu sou a pagar els lloguers més car de l’estat; ni tan sols ha de pagar el peatge més car d’Europa -de fet, no n’ha de pagar cap-. Fins i tot, estic segur que cap possessió històrica del seu poble està segrestada pel Govern Espanyol perquè la Ministra hi vagi de vacacions.

La nina d’en Rajoy nom, diuen, Victoria Esperanza, i és tan sols una metàfora sense rostre. La nostra, la bunyolina, Esperança. Mateu Ramis per més senyes (ahir fins i tot estava una mica malalta). I és una de les candidates d’Unitat per les Illes. Té 20 anys, és de Bunyola i és la secretària d’organització d’Esquerra-Bunyola. Fa un any, amb 19, era la número 4 de la llista d’Esquerra al nostre poble. És, a més, membre de la Junta de l’Obra Cultural Balear, i abans també havia estat portaveu dels Joves de Mallorca per la Llengua.

Perquè lluny de la metàfora per guanyar unes eleccions més que perdudes, la nina de Bunyola ha de viure i conviure amb la llosa de ser espanyola i haver d’aguantar el tractament colonial del PP i del PSOE. Per això, quin remei, es presenta a les eleccions. Perquè no hi ha temps per perdre.

3 thoughts on “La nina de Bunyola

  1. Sentir parlar aqueta joveneta fa pensar en un futur esplendorós per Mallorca i els Països Catlans! Molt bé! Encara el treurem!
    Bunyola lliure de peatges!!!!

    PD: Sr. Notes de diari, on ha deixat el .cat?

  2. I tant que el treurem! Mallorca s’ho mereix. El treurem perquè ens mereixem ser una mica més lliures i per poder-ho ser del tot quan en treguem un parell més!

    M’agrada molt el blog! Enhorabona, has fet un bon canvi! Llàstima del .cat, però bé, tot arriba, no és vera?

    Salut!!!!

  3. Retroenllaç: De Bunyola al món « Notes i apunts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s