Unitat (II, III i IV): els nostres socis

El soci estrella era Unió Mallorquina. Estrellada la coalició, ara UM deu voler potejar-ne les desferres o putejar els que ens n’intentam desferrar, de la seva lacra i el seu llegat. Ho podem dir clar: Unió Mallorquina, tot i la seva insignificància dins l’acord (i en vots, sobretot), ha comès l’error de venir amb Unitat, i per esmenar-lo no val perdre temps ni esperar que refredàs el cadàver ni se n’evaporàs la sang, que ara que n’hi ha, encara esquitxa.

II. Amics. Res millor que començar la carniceria fent un favor als socis i no voler que els vots d’Unitat vagin al possible grup parlamentari d’Esquerra -que sense aquests vots serà impossible-. Així s’aconsegueixen complicitats, amics, i reforçar el nacionalisme. Nosaltres haurem aconseguit aprendre, a mem si és vera, que els experiments amb gasosa no serveixen més que per fer bombolletes que ens exploten a la cara.

III. ‘Lo nostro‘. Qui escura els plats dels mallorquins, qui ens encera les sabates, qui ens duu a passejar el ca i ens rega el jardí, qui passa la granera per davall els nostres llits, o qui torca el cul a les nostres padrines, no pot anar a escola amb els nostres fills. Aquesta és la política educativa d’Unió Mallorquina: els mallorquins primer, però endivina tu qui són aquests mallorquins! Demanaran carnet? El d’identitat, el del Mallorca o el d’UM, pens jo. Els pobres amb els pobres, els negres amb els negres, els bruts amb els bruts. I els d’UM amb els d’UM, nets i polits.

IV. A mi ningú m’engana. Quan el català no existeixi, encara es recordarà el concert del Liceu…deia l’Avui dilluns passat. Antònia Font va deixar el públic de Barcelona admirat, sense paraules, ‘aclaparat’: la banda és un dels millors productes musicals que ha sortit de Mallorca des de fa dècades, amb ben poques ajudes institucionals i molta de feina per arribar a on són ara. Altres conjunts tenen més dificultats per fer-se un forat al món de la música, tot i una certa popularitat que ja tenen -certa-, i sempre anirà bé que se’ls ajudi una miqueta; El Canto del Loco és un d’aquests casos de grups que tenen problemes de fama, i que accepten agraïts l’ajuda de les conselleries governades per UM. A canvi, pareix que la seva imatge aniria lligada a les Balears: la dels madriletas de cara guapa que venen a l’estiu a les nostres platges per veure rosses amb top-less i fer renou a les discoteques. Fer país i foment del turisme de qualitat, dos objectius d’Unió Mallorquina per aquesta legislatura. I amb doblers públics!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s