La Republíc es manifesta

MarianneLa République, la Republíc, es manifesta: la flama dels Jocs Olímpics no es pot encendre amb la sang dels tibetans, París no ho consentirà. Jo diria que la Republíc s’ha retrobat a sí mateixa, i París, torna a ser el bastió de la llibertat: l’Eiffel torna a assenyalar el camí cap a la glòria, és l’estaca de la democràcia enclavada enmig d’Europa, el darrer clau ardent on s’aferren els drets humans. Liberté pour le Tibét, crida el batle, egalité pour les tibetáns, criden els diputats: una mica més i prenen la Bastilla o el que en quedi. Qualcú ja esmolava la guillotina pel portador de la torxa, pobre!

La Republíc es manifesta, la jacobina i la girondina; gran i lliure, es manifesta per la revolució, com en el 68, i per defensar l’essència dels drets humans, com ho va fer, pels segles dels segles, la primera republíc: per la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Que a ningú se li oblidi, diu en Sarkozí, que la Republíc vetlarà per la llibertat dels pobles oprimits com el del Tíbet. Aleshores tots els amics que la Republíc té arreu del planeta s’exclamen i recorden…

– Quin honor poder ser part d’aquests defensors de l’egalité!, pensen, i encara fluixet, els immigrants dels suburbis de París que sobrevisqueren a les porrades del president quan feia de ministre.

– Quin goig d’haver participat de la fraternité!, comenten, admirats, els combatents algerians torturats per la policia francesa durant la Guerra d’Algèria.

– Quina sort d’haver estat alliberats per aquests portadors de la liberté!, celebren els miserables habitants de les ex-colònies de l’Àfrica negra.

Sempre hi ha qualcú que, torracollons, romp la foto dels grans moments. Qualcú, no en sabem el nom, insignificant i pesat, tímidament alça la veu i recorda que a França n’hi ha que, com els tibetants, tenen pocs drets: ni llengua oficial, ni autonomia, ni reconeixement de la nacionalitat. Au, calla!, brama la Republíc, amb veu de tro, que no veus que Marianne torna a aixecar la bandera? La Republíc no perd temps amb particularismes, el món la necessita. I fas cas, el nostre amic, d’allò que li ordena la Republíc, pensant per sí mateix que quan Marianne ha aixecat la bandera, uns quants pobles -el nostre el primer- han perdut la llibertat i milers d’innocents hi han perdut la vida.

2 thoughts on “La Republíc es manifesta

  1. Molt bé pel comentari!
    Hi estic d’acord. els francesos només defensen la llibertat pels que no són seus. Saps que és de fàcil, així!

  2. La hipocresia no té límits. De totes maneres encara són pitjors els espanyols i succedanis llatinoamericans amb qüestions com Kosove, posant-se al costat dels feixistes serbis. Uns perquè consideren que “no s’ha respectat la legalitat internacional” i els altres perquè encara tenen tics obsolets de la guerra freda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s