L’ombra de n’Àngel Colom

Veure n’Àngel Colom parlant de política, com el veim aquests dies, és com un flashback, tenc la sensació que se m’ha creuat la infantesa amb el moment d’ara, amb records molt estranys. I no sé si m’agrada.

En Colom deu ser la primera imatge de l’independentisme que tenc enregistrada al cap. A ca meva el coneixien dels temps del CIEMEN i la Crida, especialment mon pare; compartien, a més, els meus pares i n’Àngel, una gran estima per uns amics comuns, n’Enric i na Teresa, que des de L’Estelada, la seva casa de Taradell, descansaven de tota una vida dedicada a la causa: ells dos estimaven moltíssim n’Àngel Colom. Jo hi vaig ser una sola vegada, en aquella casa, en l’edat en que la meva consciència obria el primer ullet; el dia que hi anàvem, vaig demanar a ma mare: ‘què hi serà, en Colom?’, amb una certa emoció: sortia a la televisó! No hi va ser, i per això na Teresa va confessar -crec que ho vaig entendre bé- que no li acabava d’agradar la manera de fer del secretari general darrerament, sobretot des del fitxatge de na Rahola; clarament, no li agradava ella. A mi, petit com era, tampoc.

Era aquella època, el punt àlgid de l’ERC d’en Colom, quan es parlava obertament -i quasi exclusivament- d’independentisme, que jo vaig començar a fixar-me en tot allò. Em feia gràcia que un tipus que sortia per la televisó, que era tan famós i que se’n parlava tant, fos amic de la família. M’agradava veure’l, rossenc, sempre tan abrandat en el seu xerrar, sempre anunciant que la independència era darrera la cantonada, que ja hi érem: se’l veia -jo el veia…- una persona valenta, decidida, sense por de res ni de ningú. Aquell Àngel Colom secretari general d’ERC és la meva primera icona de l’independentisme, talment ho dic. Per això, i perquè era joveníssim, no vaig entendre la crisi, ni de com va anar, ni per què ell se’n va anar; en canvi, tenia clar ja aleshores que bona part de la culpa era d’ella: només record que tot plegat me va fer pena i que, l’endemà, hi havia una cara nova, la d’en Carod. ‘Aquest també és amic meu’, em va dir mon pare, i ja vaig quedar més tranquil; com a mínim, amb el canvi no perdíem quota de pantalla

Un dia, fa un temps, en Colom sortia per TV3: sense cabells, sense aquell to abrandat, ni les paraules vehements, ni l’empenta en el seu discurs, ni la seguretat perduda. Res. Pareixia un capellà, calb i gris. Ma mare passava per davant la televisió i demana: ‘aquest qui és?’ Es teu amic, n’Àngel Colom!’, li contest. Va quedar freda, no el reconeixia: era, i és, una fantasma d’ell mateix, l’ombra d’allò que va ser. Un espectre que ara torna del passat, a remoure els ossos de la crisi d’Esquerra, com una ànima en pena.

Qui l’ha vist i qui el veu, a n’Àngel Colom!, d’aquell jove que duia la independència escrita al front al monjet d’ara que hi duu una espècie de sentiment de culpa. De ser el líder de l’independentisme a demanar una almoina a les portes del gran convent dels conversos que és CDC. Fa anys que el mite va caure, però no deixa de saber-me un cert greu contemplar-lo. Pens, també, en el matrimoni de Taradell, gent republicana, de Macià i Companys, del ‘Mori Cambó!’, que tant el va estimar i respectar, i que ja no hi són. Descansen tots dos en pau després de tota una vida de brega, mentre ell, com sortit del purgatori, torna vagar per la terra, invocat per la Casa Gran del Regionalisme.

3 thoughts on “L’ombra de n’Àngel Colom

  1. El més graciós de tot és que aquells que acusaven els crítics d’ERC de voler ressuscitar-lo i en el seu dia el van treure defora de mala manera han estat els que l’han anat a visitar al Marroc per a demanar-los que intercedeixi en favor seu a CDC i els ajudi a adobar tot el que han fet malbé ells tot solets. Sense comentaris.

  2. Coincidesc en molts d’aspectes, d’adolescent era tot un ídol, i na Rahola també m’agradava molt! No sé ben bé què va passar que motivà aquella crisi, crec que en Colom i na Rahola prenien decisions sense escoltar s’executiva i que sa militància estava abandonada, i que hi havia un descoltrol econòmic que te cagues.
    Diuen que el pla econòmic que començà Esquerra désprés de la seva fuita per eixugar el deute que deixaren l’estudien per Hardvard i tot de bo que va ser, com tantes altres coses que sortiren d’aquell gran equip format pen Carod, en Puigcercós, Huguet, Vendrell, Valls i amb n’Uriel fent les JERC més grans que mai… tot canvia.
    M’agradaria, senyor blogaire, que m’explicàs què és el que ha dit en Colom de la crisi d’Esquerra. Si no va amb malícia, segur que podria ser una opinió interessant i sàvia.

  3. Pel que he llegit, en Colom ha evitat referir-s’hi, al debat d’Esquerra. Val més així, per ell, més que res.

    El que sí me pareix bastant clar és que, conscientment o no, en Colom serà una de les einies del regionalisme cedecista per fer sang d’Esquerra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s