Els blogs i el congrés d’Esquerra (com un dejavú)

És més que evident que el congrés d’Esquerra del mes que ve és qualsevol cosa manco un congrés per als militants: els militants anirem al ple i votarem la ponència, però la discussió de com ha de ser el nostre partit la tenim nosaltres mateixos, però també la té qualsevol tipus amb una columna al diari, qualsevol tertulià de ràdio o, i sobretot, qualsevol altre persona amb un blog i que li piqui una mica el tema, sigui militant o votant o no ho hagi estat mai ni ho pensi ser. La qüestió és opinar.

I bé va que la gent opini: gràcies a internet, aquestes opinions han pogut sortir de l’esfera privada -i del bar de la plaça, l’àgora més comuna de la nostra societat-; hem socialitzat el debat, i això sempre és bo, perquè abans aquesta exclusiva la tenien els tipus del diari. Segueixen tenint el prestigi, aquests personatges, però no el monopoli de crear opinió. El problema, com tot en aquesta vida, és quan les coses surten de mare, i enlloc d’un debat tenim un foc creuat sense filtre: ara tothom pot dir i escriure el que li plagui, i aquesta opinió es pot amplificar amb més facilitat que abans, segons l’interès de cadescú.

Dic tot això perquè el debat d’Esquerra, salvant les distàncies i les diferències entre ambdós partit, cada vegada em recorda més el que va tenir el PSM de Mallorca fa dos anys. Aquell també va començar després d’uns mals resultats, hi va haver unes primàries pel mig -no hem inventat res, nosaltres!-, i dos sectors, un ‘d’esquerres’ i un altre de ‘nacionalista’, l’un era ‘comunista’ i l’altre, ‘liberal’ (evidentment, els adjectius se’ls posaven els uns als altres). Al final tot plegat va servir per empitjorar les coses i el drama d’un principi es va convertir en una tragèdia coral, escissió inclosa, on totes les parts en varen sortir perjudicades i l’organització, tocada. Jo que ho seguia com un espectador interessat, em cridava l’atenció el paper dels blogs, que varen servir de tribuna de tot, de debat i d’insults: bruts (talment), pijos, venuts, traïdors, etc. Hi havia escrits realment vergonyosos per una i altra part. No eren paraules dels dirigents de cada sector, és clar, però l’anonimat dels comentaris permetia que alguns s’hi recreassin. És clar: el dia del ple del congrés, les dues parts eren de tot menys amigues. Va ser, el congrés del PSM, retransmès en directe per tot el món des del primer moment i fins al final, i lluny de beneficiar la transparència del debat, va enverinar-lo fins a rompre el partit i algunes relacions personals que encara ara no s’ha arreglat.

Ara és com si em trobàs dins un dejavú, tant de debat en directe virtual, i el pitjor, no sempre en positiu. Començant per amenaçar de dur el reglament del congrés a la justícia espanyola, que ho vaig trobar molt desagradable, veig sorprès com la majoria d’atacs vénen de l’entorn de Reagrupament, que no vol dir que sigui aquesta el mètode del company Carretero, que no ho és: no he assistit a cap xerrada seva o de na Rut, però m’estranyaria molt que en directe tractin els altres aspirants de venuts o traïdors, o de botiflers, espanyolistes, ganduls, corruptes, camorristes, mafiosos i altres insults per l’estil. Qualcú creu que aquests insults ajuden gaire? No, però els blogs amb estrella i altres tribunes virtuals en van pIens. Insinuacions anònimes, acusacions injustificades, atacs directes i poc argumentats, etc. Massa sang i massa poc cap, de vegades: com ens mirarem a la cara l’endemà del congrés? Se sabrà perdre -o guanyar-? Jo diria que tenim un empatx d’opinió mal digerit, o mal mastegat. O que no deixam refredar les opinions. Vaja, ees d’això és positiu, que abans les paraules se les enduia el vent, però ara queden al Google…!

One thought on “Els blogs i el congrés d’Esquerra (com un dejavú)

  1. La veritat és que sí, que aquest congrés em recorda al que vaig viure jo, només n’he viscut i vaja quins dos. Esper que Esquerra no en surti tan mal parada, perquè amb el camí que du el PSM només quedarà Esquerra com a partit nacionalista a Mallorca, juntament amb Entesa, que encara està poc implantada.

    Us desitj molta sort de cara al congrés, que es debateixi tot el que s’ha de debatre i que en surti un partit fort capaç de guanyar el futir d’aquesta nostra, bruta, trista i dissortada pàtria.

    Una abraçada des de Campanet!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s