Tenim equip i guanyarem (súper-dissabte III)

El súper-horabaixa d’Esquerra, independentista, és clar, no s’acabava amb anar i venir d’Esparraguera, si no que faltava tota la segona part, el súper-vespre d’Esquerra Independentista, és clar.

A n’Uriel el conec des que vaig començar a militar a les JERC, quan tenia 14 anyets i ERC-Illes era un nom fantasma, més o manco conegut, això sí, que tenia la seva seu a un colomer brut de la Plaça dels Patins de Palma. Aleshores poca gent dins el partit creia amb el futur de l’organització a Mallorca, n’Uriel entre elles. De fet, que Esquerra sigui ara un partit nacional és en part culpa de les JERC de l’equip de n’Uriel, en Jordi Anguera, en Pep Carrapiço, etc., que assumiren sense matisos quins havien de ser els límits territorials d’Esquerra i les Joventuts. Ara, n’Uriel s’ha tornat a enrevoltar d’un altre gran equip; té pipella per captar el millor de cada casa. I torna a plantejar nous debats ideològics pel partit, com l’ecologisme i el republicanisme, elements els quals només ha plantejat obertament Esquerra Independentista.

Ahir vespre, quan veia desfilar per l’escenari -des de la segona fila 0, encara no sé com ni per què ens hi posaren- de l’Estació de França les cares que ocuparan els nous càrrecs de responsabilitat a Esquerra, en Francesc Sánchez-Loro, n’Hèctor López, n’Elizenda Paluzie o en Jaume Renyer, immediatament vaig pensar en Esquerra-Bunyola. Com nosaltres abans de les eleccions, EI va començar a caminar fa un any i mig, i el que va sortir com una inquietud concreta en un moment donat, s’ha convertit en el projecte més solvent dels quatre. Gent jove, cares noves i també veterania; de l’experiència civil a la política activa: jo pensava amb n’Andreu, n’Esperança, en Xango, n’Agustina, n’Huguet, n’Àngel, en Tomeu… La gent d’Esquerra-Bunyola, que no sabia fer política, però que feia poble i en segueix fent. La gent d’Esquerra Independentista potser encara ha d’aprendre a fer política de partits, però té el cul pelat de fer país.

Quan parlaren n’Hèctor, en Francesc i n’Elisenda, hi vaig veure un munt d’il·lusió, i un punt d’inexperiència a l’hora de posar-se davant tanta de gent. Quan va parlar en Jaume, vaig observar un sac de coneixements, la idea global de com ha der ser aquest partit. Però quan va pujar n’Uriel, i sobretot, quan va haver acabat, el que vaig veure és que tenim líder per anys. Segur, serè, contundent, emotiu… i il·lusionador. Em va entusiasmar com feia temps que no m’entusiasmava un discurs d’aquest tipus. Com els millors moments d’en Carod -una bèstia mitinera-, n’Uriel va aconseguir fer-me posar la pell de gallina, i segur que jo no era l’únic de la sala. Potser dissabte que ve no serà escollit el nou Secretari General, potser s’imposa la màquina oficial, potser s’imposa la propaganda externa (i no precisament amiga del partit) i surt na Rut, però em tranquilitza saber amb certesa, ahir ho vaig veure, que no passarà gaire temps que n’Uriel sigui el nou líder d’Esquerra. Pel bé de tots i de tot.

Per la resta, el sopar va ser boníssim!. A més, vàrem tenir la sort de poder seure devora n’Elisenda -‘tu ets l’Amadeu dels blogs!’, em va dir, i va riure-, i compartir la taula i la conversa. Després, festa, i festa, i festa fins a les tantes amb els jerquis més animats.

Tanmateix, animats hi estam tots. Podem. Guanyarem. La festa comença dissabte que ve.

5 thoughts on “Tenim equip i guanyarem (súper-dissabte III)

  1. Hi ha també gent molt vàlida que està donant suport a altres candidatures, poder no són tant dolentes com et penses idò.

    Per exemple el mateix Carrapiço que cites, està amb Gent d’Esquerra.

  2. Seguríssim que hi ha gent molt vàlida i positiva a les altres candidatures! De fet, crec que tots els que han fet la passa de presentar-se per tenir alguns responsabilitat dins Esquerra són persones honestes i feineres; no dubt de la bona voluntat i les capacitats de cap dels candidats ni de la gent que hi dóna suport, i esper que aquesta gent, juntament amb la d’Esquerra Independentista, sigui a l’executiva.

    Veuràs que més que les persones, a mi m’interessa el projecte: la ruta política pels propers anys, la inclusió de nous elements com l’ecologisme -fonamental, almenys per mi-, la incidència en el republicanisme i en no ser ‘un partit d’ordre’, etc. Això només ho ha dit EI. Però la resta de candidatures són tan respectables com aquesta.

    P.D: Fa temps que no sé res d’en Carrapiço; si tu el veus, dóna-li records de part meva.

  3. Osti Amadeu! No sabia que venies a l’acte! M’hauria agradat parlar amb tu, caxis! A mi potser em vas veure, era el de la camisa blanca que rondava per l’escenari durant l’acte amb un micro.

    Si vens al Congrés a BCN ja m’ho faràs saber! Salut!

  4. Retroenllaç: No sempre es té èxit « Notes i apunts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s