No sempre es té èxit

Tenir el millor equip no significa guanyar. Ho hem vist enguany amb el Barça, per exemple, que amb una plantilla de PlayStation, ha estat incapaç d’assolir uns mínims objectius dignes; fins i tot un equip amb menys pressupost i uns jugadors clarament no tan bons com els del Vila-real, han quedat per davant del conjunt blau-grana.

Una mica em sent així, jo, després dels resultats de les eleccions d’Esquerra: Esquerra Independentista tena la millor plantilla, el millor plantejament, la millor proposta… però s’han tret els pitjors resultats, molt per davall de les expectatives, almanco les meves. Una pena. I ara, què? No sé què han pensat n’Uriel i la resta dels companys, però si de mi depèn, ara toca fer feina, honesta i neta, pel bé del partit i pel bé del projecte; basta de divisions, però tampoc claudicacions. I a esperar: si les coses es fan bé, que s’hi faran, d’aquí a quatre anys n’Uriel serà el secretari general -o president?- que durà el partit a la majoria.

I la resta? Enhorabona sobretot a en Ridao, el més votat de tots. I a tothom. Ara toca confiar que la nova executiva serà consensuada i suficient unitària com per redreçar el partit, que ho necessita.

Ara bé, perquè m’estim el meu partit, em preocupa segons quins elements de Reagrupament. Em preocupa que en Carretero afirmi que se’n torna a Puigcerdà i fer la crítica des de baix: amb prop de 2000 vots, un no se pot refugiar a les muntanyes, és covard. Em preocupa que -si és que ho he llegit bé- des d’aquesta candidatura s’asseguri que ningú s’integrarà a la nova executiva: és fer frontisme, cercar allò del ‘com pitjor, millor’, i confiar que tot vagi malament per aparèixer messiànicament d’aquí a un temps amb la solució màgica. I és una llàstima, perquè certes coses del Dr. Carretero realment m’agraden, fa anàlisis encertades i qualque solució que tampoc està malament.

I em preocupa l’allau d’insults que he llegit i es llegeixen encara avui als fòrums internàutics de l’entorn reagrupat, qüestionant uns resultats que, simplement, no han guanyat: em deman si aquesta gent serà capaç de treballar pel bé del partit o, pel contrari, serien més útils a una altra banda. No es pot dubtar del patriotisme dels militants d’Esquerra, no en conec cap que no ho sigui; ens separen punts de vista, no objectius, i posar-ho en dubte és poc més que una perversitat i una mala llet que no serveix per a fer política de partits. Per fer de hooligan a un camp de futbol, pot ser.

6 thoughts on “No sempre es té èxit

  1. ERC malgrat les diferències d’estratègia ha demostrat un grau de maduresa democràtica que ja voldrien d’altres que tot el sant dia es passen parlant de la casa comuna del catalanisme i poca cosa més. Davant l’onada del neonazisme espanyol i col·laboradors com Air Berlin els independentistes no podem estar enfrontats i barallar-nos perquè és precisament aquesta feblesa i debilitat allò que afavoreix als interessos colonials i feixistes de Madrid. Òbviament dins un partit hi ha d’haver diversitat d’opinions i punts de vista; afortunadament ERC no és un partit hermètic i monolític a l’estil dels partits soviètics o espanyols, però crec que les desqualificacions i insults entre companys d’una mateixa causa no ajuden al projecte de l’esquerra independentista

  2. Bones Amadeu,

    Jo vaig fer costat a la Gent d’Esquerra, però crec sincerament que la nova executiva l’ha de formar tota aquella gent q estigui disposada a sumar i a construir en positiu el futur pels Països Catalans.

    Ens veiem dissabte.

    Una abraçada

    Joan

  3. Salut, Joan!

    Confïi que l’executiva serà la més adequada per encarar el futur immediat del partit, i esper que els sectors ‘crítics’ hi siguin presents. En tot cas, més que quotes, com bé dius, es tracta que hi siguin les millors persones.

    Fins dissabte!

  4. Ei Amadeu!

    Jo crec que Esquerra està d’enhorabona amb aquests profunds processos de participació de la militància.

    Ara toca que els guanyadors sàpiguen escoltar la resta d’opcions, que varen treure un percentatge de vot molt important.

    Crec i esper que, després del debat, sabreu unir-vos altra vegada per fer un partit fort. Ja saps que de divisions mal superades en sabem pel PSM…

    Per la part que em toca, dóna’m llum: en Puigcercós és pro Bloc per Mallorca o no?

  5. Deixeu estar els de Reagrupament. No feu com ells. Vosaltres feu falta a la direcció perquè sou un excel·lent equip i no pot ser que a l’executiva s’hi quedi tan sols en Puigcercós amb algú d’en Carod. No podem continuar igual com fins ara. Els militants apreciaran la vostra responsabilitat de comprometre-us amb la direcció del partit. Ànims!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s