Disculpin les molèsties…

Una de les coses que més m’agradaren del Congrés Nacional va ser el lema, clar com l’aigua i sense dobles interpretacions: l’Esquerra Nacional dels Països Catalans, per la independència. Esquerra és l’únic partit present arreu del país -fins i tot a la Franja, va mencionar en Carod, cosa que no sabia- per primera vegada a la història.

No ha estat fàcil arribar fins aquí. Quan Esquerra-Illes tenia 30 militants, quatre cadires de plàstic, i la seu en un colomer d’uralita que obria els dimarts i els dijous de 6 a 8 de l’horabaixa, ningú en parlava, de nosaltres als congressos nacionals. No érem un partit, només una marca coneguda en els cercles catalanistes, i els militants d’Esquerra, una raresa, una espècie de ‘fills bords’ que no acceptàvem la lletania del PSM, pobres de nosaltres… Des de les responsabilitats nacionals del partit, dues persones cregueren amb nosaltres des del principi, i veien en la trentena de militants el futur d’una organització política seriosa: l’un era n’Uriel Bertran, que es va avorrir de venir al colomer a organitzar les JERC-Illes. L’altra persona, la que no en va dubtar mai, la que creia en nosaltres, que ens demanava que ens espavilàssim, que espavilava a la resta de companys de l’executiva, que no va voler liquidar l’expansió nacional del partit, era en Xavier Vendrell.

L’Esquerra Nacional dels Països Catalans és una realitat gràcies a aquest esforç. Entre els 1200 vots, insuficients tanmateix, que votàrem perquè en Vendrell continuàs a l’executiva, hi eren els de tots els militants de les Balears, de Gent d’Esquerra, d’Esquerra Independentista… en el fons, som d’en Vendrell. Del que ens ha ajudat sempre que ho hem necessitat, del que ha vengut a veure’ns quan ningú ho feia, que ha celebrat les nostres victòries com un de nosaltres mateixos. Per això alguns dels nostres ploraven en saber el resultat de l’escrutini. En Xavier és un patriota integral, d’aquelles persones que duen el mapa del país imprès al cap, circulant per la sang, clavat a la vista; que coneix el país de cap a cap, perquè se l’estima i, com deia aquell, el somia complet i lliure. A mi, la seva imatge, la pinta agressiva, certament, però amb la rialla a la boca en els bons moments, i uns ullets vius i espavilats, sempre m’ha recordat el gegant gros, gran, però sobretot, bo de Rohal Dahl.

Precisament, fer tots els papers de l’auca, el del bo, el lleig i el dolent, com va assumir ell dins el partit, suposa tenir molta feina i pocs amics. Potser per això fa un temps demanava que li disculpassin les molèsties… Un paper desagraït, de vegades potser brut, però que qualcú havia de fer. Un paper que potser ha hagut de fer massa en solitari, massa a l’intempèrie, assumint-ne tot el cost, perventura perquè no tenia, ni té, més ambició que consolidar el projecte de tota una vida, el de construir l’esquerra nacional.

Dissabte, abans de saber el resultat de les votacions, en Xavier ja sabia que seria el la víctima del Congrés. Em varen fer sentir vergonya aliena els aplaudiments d’alguns en saber que quedaria defora de l’executiva: quanta ràbia acumulada… Em comentava més tard un company d’EI que en Xavier havia estirat massa la corda; pot ser, segur que ha comès errors, com tothom; però per mi, en Xavier ha estirat el carro del partit durant 15 anys, l’ha controlat quan ho havia de fer, però sobretot, l’ha convertit, amb l’esforç de tots, però seguint la seva ruta, en l’esquerra nacional dels Països Catalans; i d’aquí cap a la Independència.

Com deia aquell, els homes que lluiten tota la vida són els imprescindibles. A Esquerra, per desgràcia, ens hem donat el luxe de prescindir-ne d’un.

2 thoughts on “Disculpin les molèsties…

  1. Retroenllaç: Xavier Vendrell a Bunyola « Notes i apunts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s