El petit Grande o una història de Mallorca

La història d’en Grande, ara que ha tornat petit, em recorda la d’en Joanet de sa gerra. El tal Joanet, mallorquinet pobre i pelat del pre-turisme, diuen les rondalles que era tan pobre que vivia dins una gerra perquè no tenia on caure mort, amb la dona i set al·lots. Va tenir la sort que li va créixer una mongetera, devora la gerra, que arribava al cel. Cada vegada que hi pujava, demanava més, i més, al Bon Jesús: que si una caseta, que si un xaletet, que si una bona feina… S’aprofitava del tràfic d’influències per ascendir socialment, res que no sigui típic d’aquesta illa, qui més qui manco coneix a qualcú que ho fa, fins que i finalment va voler ser el mateix Bon Jesús, sa dona, la Puríssima, i els al·lots, Bon-Jesusons: però l’autoritat no és negociable, i d’aquest només n’hi ha un, així que en Joanet i la família se’n tornaren dins la gerra.

La d’en Vicentet és la mateixa història, actualitzada com és obvi a la Mallorca contemporània. En Joanet era més pobre que una rata; en Vicentet fa deu anys era més aviat de classe mitjana, com ho són els mallorquinets d’ara, empleat d’un banc, però mai havia somiat que podria tocar el cel, fins que li va créixer la mongetera del segle XXI, l’especulació urbanística. Les mongeteres no creixen totes soles, en aquesta illa nostra, sinó que només si tens un raconet i una terreta, i en Vicentet devia tenir les dues coses. Així que s’hi va posar, la va regar, i s’hi va enfilar fins arribar al cel, que a ca nostra estava situat entre el carrer de Palau Reial i el Passeig Sagrera de Palma.

En Vicenç Grande, paradigma del mallorquinet post-modern i cansat de turistes, s’ha passejat pel cel tant com ha volgut, aquests darrers anys, amb un tal Matas en el paper de Bon Jesús -encara que aquest, més que cosa santa, era una bubota i ara ha desaparegut-; i, com en totes les rondalles, amb una Princesa, Munar, que tant feia de reina com de Puríssima Immaculada: no la poden tocar. Entre un i altre, a en Vicentet de la mongetera especulativa, li han concedit tant com demanava: una terreta per aquí, una promoció urbanística per allà, un camp de golf més allà d’eçà; ara un equipet de futbol, ara un nom nou per a un estadi que no era seu, i fins i tot li concediren un Pla Territorial perquè fes de Rei de Mallorca i jugàs a posar-hi casetes i vendre terretes.

Greu error: en Vicenç no baixar de la mongetera a temps, i fins a principis de setmana, tots el vèiem allà, enfilat, inaccessible, com un deuet. Ara veim que on estava enfilat era a la parra! Quan se n’ha temut -si és que se n’ha temut-, el seu Bon Jesuset s’ha esvaït com l’ànima de Robert, que és com s’evaeixen les persones a les rondalles; la Puríssima segueix Immaculada, però ja no fa de reina ni de princesa: només de comparsa; se li ha acabat el tràfic d’influències i Mallorca en general ja no és com quan se va enfilar.

Se n’haurà de tornar a la gerra, o millor encara, potser acaba al calabós. Tanmateix, la misèria la deixa a darrera, pels seus treballadors. Però a mi no deixa de fer-me una certa gràcia, la rondalla contemporània d’en Vicenç Grande: és cruel, és dura, però més dur és el ciment de la seva mongetera urbanística on s’ha pegat la gran morrada: qui vol brou, tassa i mitja.

Com més amunt s’enfilen, més fort cauen, que deia la meva padrina: ja anirà més alerta una altra vegada!

I al cel mos vegem tots plegats! Amèn!

2 thoughts on “El petit Grande o una història de Mallorca

  1. Molt bona sa comparació! Jo també vaig trobar un conte que m’hi va fer pensar, amb en Grande! És millor sa teva, però per ventura demà la penj a n’es meu bloc!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s