Antich, guanya’t les sopes

Ahir vaig anar a comprar un quart de pitera de pollastre per dinar, que no és res de l’altre món ni basta per omplir-se bé la panxa. 3 euros. Bé, 2,85 exactament, i era la quartera més petita de totes les que hi havia a la carnisseria del súper de Bunyola. A Barcelona els preus tampoc són gaire més barats, a l’hora de carregar les bosses: 20 euros és el mínim per menjar mínimament un parell de dies, dos o tres; i ho escriu un que no és un gran cuiner ni fa plats elaborats ni passa hores a la cuina.

Viure és car, en definitiva, pel que sabem, darrerament a tot Europa. Però fer-ho a les colònies, i ja ens ho refreguen per la cara, sobretot a les d’ultramar, ho és més. Què som, si no, les Illes Balears, més que l’extrem ultramarí de la Rodhèsia Espanyola en que ens hem convertit els Països Catalans? El graner de l’Imperi, com segles enrera ho varen ser l’Argentina i el Perú, o Cuba; el lloc d’estiueg de la monarquia i la xusma hispàniques, com ho fou el Congo Belga en els temps de Leopold II i els posteriors; el destí de lladres i espavilats, com ho va ser l’Austràlia de la reina Victòria, i on, per paga, hem d’aguantar els nostàlgics afrikàners ibèrics pregonant la necessitat d’instaurar de nou l’apartheid, cultural en lloc d’acolorit, com si de Sud-Àfrica es tractàs.

Així que, Antich, guanya’t les sopes. Fa un any, més o manco, m’explicava un amic de dins la Conselleria d’Educació que en entrar els nous, s’havien trobat amb un forat tan i tan immens que apunt havia estat GESA de tallar-los el servei elèctric, que no en tenien ni per pagar les factures de la llum. Les conselleries del Govern, per norma general, estan arruïnades, i hem de contemplar com dins el mateix govern -i el mateix partit- els consellers es barallen per les quatre miques que han sobrat.

I això de la Conselleria és l’anècdota; allò preocupant és que Bunyola no tendrà escola nova perquè el Govern no té els doblers per fer-ne una de nova, o que serà difícil que el Túnel de Sóller sigui gratuït pels bunyolins perquè no es pot pagar la diferència que costaria a l’empresa. Com els negres de Rodhèsia o del Congo del rei Leopold, que mai somiaren en tenir un tracte just: a fer feina per mantenir la metròpoli, que a Espanya -ens expliquen- també hi ha pobres, però sobretot, una èlit econòmica que viu del sistema per la via directa, és a dir, mamant la mamella des dels segles dels segles.

Perquè amb els 4.000 € que ens deu el Govern d’Espanya a cada un, en tendríem per una temporada, de piteres de pollastre, i de pensions, i de carburants subvencionats, i de centres d’assistència, i d’escoles noves, i de trens, metros i tramvies. I potser fins i tot haguéssim pogut pagar la indemnització de Son Espases. Esper, esperem, que n’Antich se les sàpiga guanyar, que recordi que qui li paga -i qui el vota- és la gent d’aquí, els rodhesians insulars, i no la xusma hispànica acomodada a Madrid amb el seu amic ZP presidint-la.

Així que, Antich, guanya’t les sopes.

One thought on “Antich, guanya’t les sopes

  1. Digau-me optimista, però tenc la sensació que si han publicat les balances fiscals ara (podrien haver-ho fet d´aquí a un parell d´anys, o no fer-ho en absolut) és, en el fons, per justificar davant “Espanya” la millora en el finançament de les Illes Balears (i la resta de PPCC: el mapa és demolidor).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s