Annerots a lloure

És ben curiosa la tradició festiva de Can Picafort. Normalment, per les festes patronals, qui més qui manco, arreu de Mallorca, aprofita l’avinentesa per fer una mica l’ase: beure un poc més del compte, anar-se’n a dormir una mica més tard del compte, provar de conèixer més persones de l’altre sexe -o del mateix, ep- que en dies normals, etc. Això sí, procurant no fer mal a ningú, que les festes són per passar-s’ho bé.

La festa de Can Picafort, però, és més que tot això. No se tracta de fer l’ase innocentment. La tradició, que alguns ciutadans del poble tenen ben arrelada i ben endins, diu que per la Mare de Déu d’agost un parell d’annerots, grossos i madurs, diguem-ne, exemplars adults, es tiren a lloure dins la mar. Als altres pobles, els annerots solen ser jovenets, i en assolir certa edat ho deixen de ser; deuen ser els aires marítims i de l’Albufera, que no és molt enfora, que fan que alguns annerots picaforters ho siguin fins ben entrada la maduresa.

La festa és la següent: els annerots entren dins l’aigua juntament amb un estol d’ànneres a les quals han mutilat prèviament, aquestes en fugen com poden mentre que ells les encalcen i se’n riuen del fet. Tot molt tradicional: qui no ha vist, a les festes del seu poble, com un grup d’al·lots joves encalçaven un grapat d’al·lotetes la mar de mones? Quan dic encalçar, s’entén, vol dir que hi ha un intent d’establir una relació, xerrar un poc, convidar a beure i, si tot va bé… alegria. A Can Picafort, en canvi, l’objectiu no és aquest: l’objectiu és que les ànneres nedin assustades, perdin les plomes i acabin la festa mig mortes i pelades, mentre els annerots riuen i riuen, i d’altres individus d’espècies diferents aplaudeixen grosserament des de la vorera.

Tan tradicional festa està prohibida pel Govern, però és igual, diuen ells: la llei no pot sobrepassar la tradició, així que aquests anys darrers s’han inventat noves variants per mirar de burlar-la. Amb dos collons, o dos ous, que és el mateix, deuen pensar: annerots encaputxats, annerots emmascarats, annerots al cap i a la fí. Amb careta o sense, segueix sent, aquesta festa, la de l’amollada dels annerots.

I a mi m’assalta el dubte: què és més important, en aquesta festa -i tant si és pèl com si és ploma-, el bec o els ous? És a dir: l’annerot o el colló?

Fet i fet, és el mateix i ja no ve d’aquí: en tenim tants, a Mallorca, d’annerots a lloure…!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s