Històries de Bunyola per no dormir, I: l’obra de teatre…

Per molt irreal, paranormal, o fins i tot surrealista, que pugui parèixer, aquesta història és verídica i certa com jo mateix que la vaig viure, i per això, és terrible, dura: horripilant. Fins i tot els més incrèduls s’estremiran en llegir-la, i correran a tocar ferro perquè això no els passi a ells, a la seva gent, al seu poble. És, sens dubte, una Història de Bunyola per no dormir…

Comença quan els meus amics de Corcada Teatre, que més o manco són els mateixos de Pedra Foguera, o sigui, una tropa de bons artistes integrals -i bohemis, en tots els sentits-, em demanaren a principi d’estiu si podrien disposar per aquests mesos del teatre de Bunyola, per assajar-hi una obra que estaven preparant. El teatre, la Casa de Cultura, és l’antic escorxador del poble, que fa anys va ser reconvertit en auditori-biblioteca-centre de salut-local de la tercera edat. Un edifici amb un passat una mica gris, tenebrós i tot, si un ho pensa… i com es veurà, amb un present més tètric encara. Més fosc.

Cercaven, els companys, un espai que estàs en unes mínimes condicions, a prop de Palma i a plena disposició. L’oferta, com se sol fer en aquests casos, era la següent: ells assajarien a Bunyola durant tot l’estiu, i per la tardor hi farien l’estrena de l’obra, amb dues o tres funcions gratuïtes. Tenint en compte que durant la major part de l’any el teatre està tancat, el tracte era bo per a tothom: uns hi guanyaven un local d’assaig i els altres -l’Ajuntament, el regidor de cultura-, programar, gratuïtament, teatre de qualitat.

És aquí quan es comencen a manifestar els primers símptomes que qualque cosa molt estranya passava. Un dels companys es va posar en contacte, per telèfon, amb el regidor de Cultura, el qual havíem avisat; l’home, però, va contestar que ell no podia autoritzar res, que allò no depenia d’ell, i que ja xerraria amb el batle, i que adéu. Així és com m’ho contaren. Una xerrada molt brusca, seca, com si volgués fugir-ne, i el meu amic va quedar fred i sense saber que dir.

El dimarts següent després d’aquesta conversa, vaig ser jo qui va parlar amb el regidor de Cultura, a mem el què. La força paranormal que s’havia començat a notar la setmana anterior s’havia desfermat ja amb total virulència: per assajar, els meus companys haurien de pagar uns 60 euros… per dia!, a més de representar l’obra gratuïtament; i que encara estava pendent encara de parlar-ne amb el batle, i amb la secretària. La secretària? Astorat davant situació, li vaig dir que no entenia què hi pintava la secretària en aquell tema; la seva resposta, més inquietant encara: ‘la secretària hi pinta molt…’.

Des d’aleshores, no record haver tengut cap altra conversa amb aquest regidor. Ni amb la secretària. Corcada Teatre decidiren cercar un altre lloc, i ara estrenaran l’obra a Petra. El nostre teatre segueix tancat, a les fosques i buit. Bunyola ha perdut una oportunitat per gaudir de teatre que no fos la -feixuga, feixuguíssima- comèdia costumista d’associació de veïnats que de ben segur ens enflocaran per les festes, plena d’acudits suats i barbarismes. Tot plegat, per tremolar: de ràbia, o de por, que cadescú trïi, perquè fa por que gent així pugui tenir responsabilitats.

També des d’aleshores, la regidoria de Cultura ha passat a mans d’una altra persona. Això, però, ja és una altra Història de Bunyola per no dormir…

One thought on “Històries de Bunyola per no dormir, I: l’obra de teatre…

  1. Amadeu, m’agradaria que me corregeixis si m’equivoc, però crec que el teatre no és l’antic escorxador i que l’escorxador no fou reconvertit, com afirmes. Em sembla que l’escorxador es tomà i s’hi construí l’edifici de la Casa de Cultura i del Centre de Salut de de bell nou. El que podríem dir és que la Casa de Cultura i el Centre de Salut es construiren a l’espai que ocupava l’antic escorxador. Convé precisar, perquè encara feim més lletja la pobra imatge del poble que donam a l’exterior. Abans d’afirmar, hem de confirmar, si no volem parèixer d’el ImMundo.
    Bé, si m’equivoc, t’agrairé que ens contis com va ser realment el pas de l’escorxador al teatre.
    Salut!
    Mussol

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s