El concert de l’OJIPC a Palma

Va sortir l’oportunitat d’anar-hi, i hi vaig anar. L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, l’OJIPC, actuava dissabte a Palma. L’esdeveniment, el primer concert d’aquesta formació a Mallorca, va ser ben poc publicitat, i de fet, me’n vaig assabentar el mateix dia, gràcies a n’Esperança. Com que l’entrada era gratuïta, ens aturàrem al Principal a recollir-ne dues, i a les 20 h, quan s’obriren les portes, fórem els darrers d’una llarga coa a la porta del teatre.

La coa era un bon senyal: el Principal estava ple, per sort i per sorpresa meva -o no: perventura era jo el que està mal informat-. Entre el públic, vaig endevinar que una part dels que hi eren era per contemplar els seus fills, néts i nebots que tenen la sort de tocar l’Orquestra; la resta, com jo mateix, per tornar a gaudir d’un conjunt dirigit per en Salvador Brotons, que ja fa anys va partir (o li mostraren la porta) de Mallorca deixant el llistó de la Simfònica ben alt, potser massa…

Jo que hi anava sense saber molt bé què m’esperava, a part de les ganes de sentir -per fi- l’OJIPC, i resulta que l’acte era tot un esdeveniment institucional, amb Presidenta del Consell i tot d’amfitriona, conjuntament amb la senyera emmarcant l’escenari: un homenatge a Baltasar Samper, l’eminència musical mallorquina de principis del segle XX, amb don Joan Maria Thomàs, i iniciador de l’Etnomusicologia al nostre país, fundador de l’Orfeó Mallorquí i grandiós compositor. I reconec que aquesta darrera faceta era la que manco coneixia d’ell, tot i l’anomenada; per sort, la suite Mallorca que va servir per homenatjar-lo em va descobrir tot un món, em va fer vibrar, emocionar, com feia temps que no em passava en un concert de musica clàssica: obres com aquesta suite mereixerien ser en el repertori usual internacional, i no un fet puntual en un acte poc anunciat. La música de Samper podria està devora la de Bártok o Kódaly, com ell, investigadors, pedagogs i divulgadors de la música del seu país, i en la qual hi saberen trobar la inspiració per a ajudar a renovar el llenguatge compositiu occidental de principis de segle.

L’obra d’en Samper ha estat plena de pols durant anys. Com molta de la d’Eduard Toldrà, o de Manuel Oltra, els altres homenatjats de dissabte. Compositors que -vaja- eren catalans, i per això mateix, fora del circuit internacional, i pitjor encara, dels programes de les orquestres catalanes. Sort en tenim de persones com en Salvador Brotons, com na Magdalena González, que tengué la brillant idea de fundar l’OJIPC, com tota la gent que treballa per tirar endavant un projecte com aquest.

Tot el programa va ser extraodinari: no per la qualitat de les obres, sinó per la qualitat de les interpretacions. Al final, una opinió generalitzada, d’efusiva enhorabona a tothom que ha fet possible aquesta orquestra, i just un lament -almanco per part meva-: que siguin tan poques les vegades que podem veure-la i escoltar-la. Tanmateix, confïi no haver d’estar quatre anys més per tornar-la a sentir.

Perquè em va entusiasmar. I no som l’únic.

2 thoughts on “El concert de l’OJIPC a Palma

  1. Moltes gràcies per escriure al teu blog sobre l’OJIPC!! Tant de bo no haguem d’esperar tant de temps per tornar a casa nostra.

    Salut!

    Mariantònia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s