Històries de Bunyola per no dormir, III: les Festes de la Pepera

La Pepera va gastar tot quan podia -o li deixava la batlessa- en sexe, drogues i no sabem si també rock’n’roll o dansa del ventre amb ballarins encerats i oliosos. Tenia clara una cosa: allò important a la vida és passar-s’ho bé. Diríem que els mètodes no eren exemplars, però l’objectiu que guiava el seu dia a dia era això, viure la vida i la gresca, fos al preu que fos, encara que això significàs excedir-se al límit d’allò tolerable i legal. I és que el PP és un partit d’excessos, sense mitges tintes, extremista, del que se’n diu del tot o res: o s’ho carreguen tot, o no deixen res.

En Rodrigo de Santos era de la primera opinió, de carregar-s’ho tot i que es foti tothom. La nostra pepera, la palmanyolera, és de l’altra vorera: del parer que no val la pena gastar-se gaire pasta amb festes. Poc rock, poc trui, i unes festes de bosses tristes, de riure per no plorar. El sexe se’l deu guardar per ella i ens consta -en acta de plenari- que també pels seus fills. I a la resta que ens fotin.

Com a mujer castiza que és, el seu programa no podia ser d’altra manera, amb un toc de cutrisme, una dosi de patetisme, i la voluntat principal d’eliminar tot allò que és una mica participatiu i popular, com ho eren els Jocs de Colles, per exemple, o la tirada de caramel·los des del campanar, que era un ‘sus’ festiu la mar de divertit. En lloc d’això, ara surten batle i regidors a la plaça a repertir-los en mà als infants, i a mi aquesta imatge de polítics -i del PP!- repartint llepolies als nins me pareix d’una grandiosa indecència: no puc evitar de pensar en el de la foto.

Una cosa sí que ha aconseguit na Moreno: unir tot el poble al voltant de la celebració d’enguany… contra la programació de l’Ajuntament. O més aviat passant-ne, i crec que el tema del Festival hi ha ajudat. La gent s’avorreix just de llegir el programa d’actes, vol gresca per tothom, i passar-s’ho bé. Per això cadescú s’ha organitzat com ha pogut, muntant activitats per aquí i per allà, alternatives a les conferències de preparar peix o al teatre bilingüe, i tots uniformats amb unes camisetes la mar de xules. Ironies de la vida, l’ultra-dreta palmanyolera fomenta l’esperit àcrata i llibertari dels bunyolins.

Per a la posteritat quedarà el dubte de saber on són els doblers que no s’han gastat amb la programació d’enguany. Perventura a pagar els 4.000 euros que va costar el pamflet, o seran pel sou que cobra l’assessor d’esports no contractat legalment, o potser per pagar les botelles de les bauxes il·legals que se celebren a la Comuna de tant en tant i on s’hi ha vist més d’un pepero…

I és que és això: que a can PP, de festes només saben les que fan per ells.

3 thoughts on “Històries de Bunyola per no dormir, III: les Festes de la Pepera

  1. A mi la imatge dels regidors del PP donant caramels als nins amb recorda als franquistes donant les claus de les “viviendas sociales” als pobres. Un poc més, i ja els donaran la papareta correcta per a quan tenguin 18 anys…

  2. Trist i com més va més brutors surten. Tot i això, el suport dels ciutadans balears a aquest partit és majoritari. Ho continuarà essent després de tots els escàndols? només el PP té històries per a no dormir?

    Felicitats pel bloc!

  3. Retroenllaç: El del bombo « Notes i apunts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s