Unes festes amb història

Ara que ja ha arribat l’aigua de tardor; que tots i els pocs dies que fa, Sant Mateu és un record borrós -un no se’n recorda ni de la meitat de les coses que ha fet, ai…-; que la ressaca ja no fa mal, i que la normalitat de la rutina dels bunyolins comença a tornar-se a imposar, és hora de fer un balanç d’aquestes festes.

Si el faig, és perquè enguany han estat excepcionals, almanco ho veig així, ja que les circumstàncies eren úniques, i esperem que en alguns aspectes, irrepetibles; la polèmica ha sorgit com mai, i per mi tot plegat ha estat una experiència intensa: una pujada d’adrenalina.

Feia deu anys que qualque acte s’havia de suspendre per culpa de la pluja. Enguany no ha estat així, i la revetla de dissabte va ser multitudinaríssima, en bona part gràcies a això. Hi ha gent que diu que dissabte passat el poble es va omplir com mai; és cert que hi havia moltíssima gent, però record altres revetles amb també una gentada. En canvi, la primera revetla, de divendres 12, va ser la més fuixa de la història: una autèntica vergonya pel poble de Bunyola.

Però el que ha fet història és que la gent de Bunyola n’ha quedat fins als nassos de festes merdoses i de regidores xules, i com feia anys que no passava, s’ha rebotat contra tanta de xuleria.

La festa alternativa de divendres passat va ser històrica: més de 200 persones feren una festassa a la plaça, amb quatre xeremies, una mica d’alegria de botella i un ordenador portàtil. Jo me’n vaig anar a dormir a les 8. La demostració que, amb poquíssim pressupost, si hi ha ganes de fer les coses bé, es poden fer bé. Vaig tenir la sensació, durant tot el vespreque tots els que érem allà érem immensament feliços de la festa, perquè era autènticament popular: una gresca muntada entre tots i per ningú, que era la millor manera de protestar sense queixar-nos per dir el que volíem. Una festa dels bunyolins.

Reconec que aquesta festa m’ha duit bastants maldecaps. I no perquè ho volgués: jo només volia, com els altres, passar-m’ho bé. Però la rumorologia PoPular me’l va atribuir a mi, el sarau: tot el sarau. Com si jo tot solet tengués 200 seguidors disposats a rebentar el que sigui! No va ser així, tot i la il·lusió del batle perquè rebentàssim qualque cosa i carregar-me la culpa. Ni un vidre romput, ni un banc romput, ni res romput, i això que el mateix batle, la pepera i una altra eren allà, a plaça, esperant-nos, fent guàrdia, no sé si confiant en què, si qualcú els veia, els volgués rebentar qualque cosa. La veritat, no sé si cercaven provocar o just vetlar, però va fer molt bé la policia d’enviar-los a dormir.

I si haguessin quedat, segur que el més probable és que qualcú -jo mateix si no- els hagués convidat a un beure.

El que no està bé és que els del PP diguin que se’ls ha boicotejat les festes: que diguin quin acte ha estat boicotejat. La festa de divendres va ser després d’un altre acte, i quan tothom que ho volia ja era a dormir. Es poden dir moltes de coses, però difamacions… és lleig.

Ara, que per difamacions, em qued amb unes paraules del batle: quan em veu, li entra picor, coïssor o una cosa per l’estil. Pobre home! I des d’aquí li deman perdó, de veres: procuraré no passejar-me més per davant ell. No vull que acabi la legislatura amb la cara vermella tomàtiga. I si me veu i tot li pica, esper que es recuperi aviat: des d’aquí una abraçada, i que te milloris, Jaume!

I a la resta, a tothom, molts d’anys i fins l’any que ve!

2 thoughts on “Unes festes amb història

  1. Si ha d’acabar vermell com una tomàtiga pensaré que a l’ex conseller d’educació Frances Fiol li passava una cosa semblant amb algú i que per això tenia aquella vermellor.

    Com te passes, mira que provocar urticària al batle de Bunyola…quina llàstima que no li provoquis ganes de córrer i fugís corrent! Seria més bo per a tots.

    Tu creus que d’ençà de l’afer amb en Guillem Estarellas llegeixen tots el teu blog? Jo crec que sí, per això els deixaré un missatge a ells, també:
    Benvolguts senyors peperos de Bunyola,
    no vos prengueu malament les meves paraules, simplement mir pel bé del poble!

    Una abraçada, Amadeu!

  2. Retroenllaç: La picor del batle « Notes i apunts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s