El cinturó de na Francina

Jo hi era present, el dia que na Francina Armengol va dir que, amb ella, el Segon Cinturó quedava descartat definitivament. Ho va dir amb aquesta mateixa paraula, definitivament, perquè de les seves paraules no se’n pogués extreure cap ambigüitat. Era el dematí de la seva investidura com a presidenta del Consell, feia molta de calor i érem molts, moltíssims, els que ens havíem espavilat per poder presenciar en directe aquella fita històrica: la primera presidenta progresssista de la institució, amb el primer conseller independentista, l’amic Lladó.

Ho va dir durant el discurs d’investidura, i a l’instant la sala va esclatar en aplaudiments; tothom reia, estava feliç, pareixia que hauríem guanyat -com a mínim- aquella batalla, i molts férem un alè. Eren altres temps, aquells, i d’això just en fa un any i busques: el nou govern havia de ser diferent del que deixàvem, s’havia de començar la reconstrucció d’unes illes devastades, i Son Espases no s’havia de fer. Què poc que ha durat tot això!

Avui, com havia previst el PP, el campanar de La Real és un record que segons com s’intueix, amagat darrera el mur de la immensa vergonya de Son Espases; avui, com volia el PP, Son Bosc, i ara Son Baco, són dos futurs camps de golf amb la desídia del Consell; i ara, com defensava el PP, el Consell està decidit a fer el Segon Cinturó. Ai, no: aquest no passa per Son Sardina. I què? ‘Ja no és lo mateix‘, n’hi ha que diran. Tanmateix, la solució és la mateixa: fomentar els cotxes, i per molt que digui, de rebot la urbanització (ara amb pisos ‘socials’) de les zones rurals que sobreviuen, i crear el gran embut a la carretera de Sóller per a justificar, d’aquí a uns anys, el Tercer Cinturó. Una cicatriu més, un altre xap, l’enèssim bunyol, però no ve d’aquí, pensen…

Evidentment, tots els veïnats que es manifestaven fa dos anys, els de Son Sardina, de Sa Garriga, de Palmanyola, avui ja no ho faran, això ho sabem, i sobretot, ho sap na Francina.

Na Francina sap també que les presidentes del Consell, per damunt de tot, han d’inaugurar: el que sigui. La d’abans ho feia així, qualsevol cosa servia per tallar la cinta, i no li ha anat tan malament: la reforma d’una sínia vella, el jardinet d’una rotonda de la carretera de Manacor, o unes persianes noves d’un convent de monges de qualsevol poblet de la nostra illa; allò important era fer la foto. Enfora queda aquella guapa rialla del dia de la investidura, aquella impressió que, amb ella, la institució més podrida que tenim es ventilaria; ca, barret! Ha perdut l’encant, la presidenta, l’únic que s’ha ventilat és la seva credibilitat, que com una ventada, ha fuit per qualque finestra i s’ha perdut horitzó enllà: al seu moment, ens va refrescar, però tot torna a ser tan asfixiant com sempre. Ni reforma del Pla Territorial, ni de la política de carreteres, ni de res. El Consell segueix fent la mateixa funció que sempre ha fet, de tarima de la seva presidenta, una tribuna on s’hi xerra molt i ben poc es fa.

Per sort, n’hi ha que tenim memòria. I abans havíem tengut il·lusió i tot, i especialment -tot i la distància- amb ella. Avui ja no. Avui tot segueix com abans, i definitivament, allò que no es farà, ni ara ni d’aquí a dos anys, és una Mallorca diferent. Haurem d’esperar en una altra ocasió, si és que la tenim.

Llàstima.

2 thoughts on “El cinturó de na Francina

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s