Que véngui qualcú i ho escrigui!

M’agraden les pel·lícules de gàngsters i mafiosos. Goodfellas, Una història del Bronx, Scarface, L. A. Confidential, Pulp Fiction o Reservoir Dogs, sense que ens oblidem de la històrica genial trilogia d’El Padrí; o darrerament, American Gangster, que tambe em va fer xalar. Les històries de la màfia són la crònica i el retrat d’una època i una societat, quasi sempre la nord-americana -no en va, ells són els que fan les pel·lícules-, contades des de la part més bruta, la que mou les drogues, les armes, la prostitució, la corrupció: l’ordre del poder del món occidental.

Gomorra, el llibre que ha suposat l’enterrament en vida del seu autor, Roberto Saviano, explica tot això mateix, però sense bales de fogueig: és la història veritable de la màfia napolitana contada en primera persona, amb assassinats de veres, mafiosos reals, drogues, prostitutes, esclavitud en empreses a les quals acudim cada dia, i morts, molts de morts. Una terrible història, la de Nàpols i de tot el sud italià, que embruta els seus carrers de manera literal, i la seva societat en bona part, amb una horrorosa xarxa de corrupció que afecta a polítics, empresaris, sindicalistes; només els capos en surten beneficiats. I tanmateix, tot i aquesta misèria, la de Nàpols, com les americanes, és una història per contar, increïble, patètica, tristíssima, però que en el fons, val la pena escoltar, llegir, o veure.

Són les èpoques de crisi com la d’ara les que afavoreixen el paper de les màfies; paradoxalment, les nostres illetes l’han inventada en plena expansió econòmica, fent enfora la misèria, però això sí, estenent una llarguíssima xarxa de corrpució que ja voldrien per a ells els camorristes… Però ara la misèria ha arribat, de cop, i tot s’esfondra: s’esfondra el Sistema, que és també el nom propi de la Camorra; un sistema, capitalista i corrupte fins al moll de l’os.

Ningú podrà negar que no ens hem modernitzat. Dels antics cacics típics des nostros als moderns mafiosos corruptes a l’estil de les grans històries, terribles, dels americans i italians. Tenim, ara mateix, casos de drogues, d’extorsió, de corrupció urbanística, de frau fiscal, de suborn, d’abús de menors; tenim l’estampa de tres individus al voltant d’una taula repartint-se el botí del saqueig, de polítics emmanillats, de matrimonis que són associació mafiosa, i ara també de comptes en paradisos fiscals. Ens falten els cadàvers surant i el tràfic de blanques o d’armes, pot ser, però ningú negarà que, ben explicada, la història de les nostres illes aquests darrers anys és una bona història per contar al gran públic.

En temps de crisi, solucions imaginatives: que el Govern contracti a dos o tres guionistes, i un bon productor, i donem un impuls a la indústria cinematogràfica balear! Expliquem la nostra bona història, la d’un país podrit fins a les celles comandat -i no simplement movent-ne els fils- per una legió de mafiosos, el somni de qualsevol camorrista: una Història penosa per Mallorca, però excel·lent per al cine; és el que som, tanmateix: una país de pena, però un excel·lent decorat. I si això no pot ser, que se’n faci un llibre, o una col·lecció de còmics, o el que sigui.

Si el problema són els doblers, agafem tots una pala i una xapeta, i cavem, que és ben sabut -o sap el govern espanyol, i per això no n’amolla- que en aquest país nostre, el doblers surten fins i tot de davall les pedres…

Però per favor: que qualcú véngui i ho escrigui, tot això! O aviat ens n’oblidarem…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s