El jardí de les muses

Aquestes darrers dies tenia una petita crisi d’inspiració -si és que per escriure en un blog se necessita inspiració-, i no trobava ni el to ni la manera d’escriure. Però sort que en tenc de les meves muses particulars, que fins i tot en la distància, pensen amb mi, se’n recorden de jo, i em retornen pel camí de la inspiració.

Sí, les meves muses –i no només meves– estan enfora, ara mateix: a Bunyola, és clar. Tenen noms: Jaume Isern, Guillem Estarellas, Isabel Moreno La Pepera, etc. Si mai les coneixeu, o les contemplau en plena sessió inspiradora, les admirareu: són un brollador per a qualsevol persona mancada de tema per escriure. La seva capacitat per crear escenes curioses, situacions originals i respostes insòlites (o no donar-ne cap, que sol passar) són una joia per a tot narrador o cronista, ni que siguis des d’un blog. I per si no fos poc, i encara que la llunyania ens té separats, sempre acostumen a tenir un record per jo o els meus. De fet, ahir vespre, sessió plenària, em consta que varen tenir un record per ma mare, que enguany és directora de l’Escola de Bunyola, pobra… És just: més d’un bunyolí acostuma a recordar-se’n de la seva, de tant en tant, encara que sigui en la intimitat, mai en públic.

El jardí de les muses bunyolí s’assembla cada vegada més al de n’Antònia Ordinas: si un no grata, no en surt res. Això diu el nostre comunicat. Així, a simple vista, el jardí, l’Ajuntament, no té res: ni doblers, ni feina, ni projectes, ni idees, ni capacitat de gestió, ni propostes, ni educació, ni respecte, ni transparència, ni cultura democràtica, ni res. Però gratant-gratant, surten coses: surten factures (i no són baixes) pagades a gent que en principi ni extistia ni havia de cobrar, surt i s’amaga el nom del nou (?) director (?) del Festival de Música, surt el mal caràcter del batle i dels seus regidors, i surten a lluir les perfectíssimes males formes que tenen els regidors del PP.

Dues coses més, des de Barcelona, em vénen al cap. La primera, que la plaga de mala memòria del PP s’escampa als càrrecs locals. Si en Cardona no sap què firmava ni a qui, el nostre batle no sap a qui paga les factures ni per què ni amb quina quantitat (sic.). L’altra, que les meves muses estan una mica enrocades, i ja fa massa mesos que ens canten la mateixa cançó i els mateixos temes. No avançam, però és lògic, són conservadors: just conserven la indecència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s