Ursonate

Ursonate exportL’amic Oriol Ponsatí-Murlà és, a més de de filòsof, editor, gironí, promotor i gestor cultural, organista, traductor i pianista, un rapsode. Una llista d’atributs més llarga que la d’un monarca, que s’acostumen a presentar amb una taringa de noms: la targeta de n’Oriol és una esplèndida col·lecció de coneixements humanístics, d’allò que en d’altres temps se’n deia un savi.

Com comentava, de tant en tant, l’amic Ponsatí-Murlà també recita. Però no li basta en declinar, amb més o manco gràcia, les paraules escrites en un paper: posats a fer-ho, que sigui complicadet, espectacular, com se sol dir, que tiri d’esquena. I amb aquest darrer repte, m’hi ha embolicat una mica, i em demana que el presenti, avui vespre, a Can Alcover, en l’escenificació de la Ursonate, la magna composició fonètica de de Kurt Schwitters.

Presentar-lo? No necessita presentació! Els bons espectacles, com el bon menjar, no es presenten: es frueixen; una vegada assaborit el plat, demana’n els ingredients, però al moment… menja, escolta, ensuma, mira, i gaudeix-ne profundament. Però tanmateix, al targetó hi apareix el meu nom, massa gros pel meu gust, ja que el meu paperet en la funció d’avui se limitarà a introduir l’escena i el poema.

Kurt Schwitters, l’existència del qual m’era molt remota abans de l’encàrrec de n’Oriol -ignorant jo-, va ser un dels principals poetes del Dadà, i rapsode, i pintor… Com a artista trencador, va cercar rompre amb el que ell pensava que era l’estretor de la paraula: rompre amb la tradició, per tant. Foc i fum amb el passat; amb tot el passat? Amb tot no, diria jo: va voler trencar amb el bagatge de la lírica, però no de la música, això és, de l’art. I així, durant deu anys, de 1923 al 32, va escriure el que seria l’obra amb la qual ha passat a la posteritat: la Ursonate, la “Sonata dels sons originals”. Pur fonema, i just això. Només so.

Tot això, i una mica més -no gaire, perquè no seré jo qui valdrà la pena escoltar-, serà la presentació de l’acte d’avui. Però ja ho dic: les bones coses no han de menester presentació. Basta en admirar-les, assaborir-les. I per mostra, un tastet.

La resta, avui vespre. A les 20 h a Can Alcover.

One thought on “Ursonate

  1. Ei, a n’es final no te vaig dir res… però és que es Congrés me va deixar poc temps lliure i vaig trobar que l’havai de dedicar a sa family i a n’ets amics que se ressisteixen a abandonar s’illa.

    Es Congrés ha anat prou bé, ara mateix tenc un subidon pessemero que supòs que és normal després d’aquest intensiu… però molt content, en tot cas!

    Quedam? Diga’m coses!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s