Un amic

Des de la seva aparició per Bunyola, n’Estarellas i jo no ens hem acabat d’entendre; diguem que entre nosaltres hi ha hagut manca de sintonia i nombroses diferències de parer i d’actitud en relació a l’actualitat del poble. Massa desencontres que han distorsionat mútuament la imatge que, altrament, hauríem tengut l’un de l’altre en unes altres circumstàncies.

L’escrit en aquest blog que el presentava, quan es va saber que seria el secretari general del PP, no va ser precisament un text reconciliatori entre els dos: supòs que la polèmica que va generar a través d’El Mundo primer, i TV Mallorca després, deu ser encara un obstacle per a la nostra entesa. No sé si el que el va molestar més va ser que jo confessàs que havia intentat un pacte amb Esquerra-Bunyola o que ho volia explicar ell i li vaig prendre la notícia. Gelosies, supòs.

Precisament, la notícia que va publicar el pamflet aquell estava un poc manipulada, quina mala baba, aquests d’El Mundo: per perjudicar-lo a ell! Hi deia que jo estava encantat del seu nomenament; ho deia com si ell i jo fóssim amics; i és clar, que un capo del PP sigui amic d’un radical catalanista com jo… I ja ho dic, precisament això no és el que som. El que jo havia escrit era que, si de secretari general ho feia tan malament com de regidor, el PP s’enfonsaria, i que això m’alegrava, òbviament.

Pobre home: la primera setmana de càrrec, i ja el vaig ficar en un petit embolic. Segurament en aquell moment vaig pecar de presumptuós, en dir que ‘havia provocat una crisi dins el PP‘. Ara, vists els esdeveniments dels darrers dies, veig que no: que ni jo vaig posar en Guillem Estarellas en un embolic ni vaig provocar cap crisi en el PP. Al contrari, a mi no me necessita per res, n’Estarellas: els embolics i les crisi se les cerca ell tot sol.

Ara reconec que el vaig subestimar: no només de secretari general és tan bo com de regidor sinó que és molt millor. No vaig saber valorar correctament la seva feina, quan ara veig que és encertadíssima, un treball de fons que deixarà marca. Amb un any i mig a Bunyola, ha aconseguit que mig poble en tengui un mal concepte, d’ell i del seu equip; en canvi, dins el partit ho ha acoseguit amb només un parell de mesos. A Bunyola just ha dimitit una regidora del PP: però és que dins el partit ho han fet un dels vice-presidents i la portaveu entre llàgrimes i plors! I també s’ha carregat la junta local de Ciutadella, n’ha perdut la batlia, i ha aconseguit que a Evissa i a Menorca, el PP sigui una desferra on tothom es fot els plats pel cap. Sense comptar amb el que passa a Mallorca… I deixant a banda la quantitat d’empresonats i imputats. Històric.

Vaja, que m’havia equivocat de mig a mig sobre en Guillem Estarellas. No només fa bona feina sinó que també la fa amb rapidesa. Una persona que amb tan poc temps ha dinamitat tan bé la principal organització espanyolista de les Balears, des de la cúpula, no pot ser un enemic, ni un rival, ni un adversari: és un amic i un company. Així que des d’aquí li vull desitjar tota la sort del món en la seva nova tasca, i que, per favor, continuï com fins ara.

Gràcies, Guillem.

7 thoughts on “Un amic

  1. Vist tot aquest historial i afegint la làvia de n’Andreu i la bona feina que feim en equip la gent d’Esquerra-Bunyola, ja entenc perquè volia que pactàssim: per poder-lo ajudar a tancar-ne més! Com ens tenen en compte, la veritat! I jo dubtant d’ells!

    Guillemet, per favor segueix fent tanta de feina com fins ara i aconsegueix que els teus tenguin el que es mereixen!

    Ben pensat, Corbera!!!

  2. Ara ja només falta que n’Aznar es converteixi en president del Reial Madriz, jajaja.

    De totes maneres no vos preocupeu. Per molt que hi hagi en Delgado, n’Estaràs, en Bielet Canyelles, tenguin mils de casos de corrupció, vagin en contra de la cultura de les Illes Balears, etc… tendran els mateixos vots.

    Jo ja m’he jugat un sopar a que el PP igualarà o superarà els 192.577 vots que va treure a les darreres eleccions, a no ser que s’il·legalitzin a ells mateixos amb la seva llei de partits, per no condemnar el terrorisme d’una dictadura que recorden amb molta anyorança.

    Algú més aposta??

    Salut!!!

  3. Ei Amadeu! Diumenge vaig dormir a sa central i avui hi tornaré… si t’animes (encara que només sigui a fer-hi un voltí, si te fa peresa dormir a s’estil punki) pega’m un toc de telèfon.

    Miquel Tixet, jo accept s’aposta, però plantejada de forma diferent perquè es nombre totals de vots d’una elecció a una altra és una xifra comparativament poc clara (si augmenta sa població poden pujar i tot i això perdre punts percentuals); tanmateix crec que és possible i probable que trenguin manco vots totals, però com dic és una dada una mica liosa. Jo apost que treuran un percentatge més baix de vots, i m’arrisc a dir que pot passar al 5%.

    Ses apostes van altes, senyors!

  4. Retroenllaç: Un document d’antologia « Notes i apunts

  5. Retroenllaç: Els estranys gusts del tal Baeza i les rialles del PP « Notes i apunts

  6. Retroenllaç: L’amic Estarellas fa el ridícul « Notes i apunts

  7. Retroenllaç: El batle rebec « Notes i apunts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s