El crèdit de n’Antich

L’espai de Quart Creixent de cada dia és més petit. No és que les parets s’estrenyin, sinó que, com és lògic, el nombre de llibres en català augmenta any a any, per sort. És clar, cada vegada és més difícil poder-los tenir ben col·locats, i s’han de fer invents: acaramullats, enfilats, damunt caixes forrades de paper de regal. S’arriben a fer autèntiques filigranes d’equilibri perquè en una sola estanteria hi càpiguen tots els llibres que hi han de cabre i que es vegin totes les portades i títols. Complicat, vaja.

Tant els clients, com na Miquela i na Marta, com els propietaris, com els propis llibres!, agraïrien tenir una llibreria més ample, més espaiosa, més confortable. Però això és car, i el negoci dels llibres, en temps de crisi, també pateix. Igual que tots: com les botigues de roba, com les d’alimentació, com els comerços turístics, com les papareries, com les sabateries.

D’on treure el capital necessari per a una ampliació de l’establiment? Sempre és complicat anar a un banc, i a més, amb aquest tipus de negoci: explica-li, a un banquer en crisi, que vols un crèdit per a una llibreria… exclusivament en català! N’Antich, diu, regalarà crèdits a un interès pràctimanet zero: seria una bona cosa, ho podríem provar. Ai, però només es referia als comerços turístics! Ja: els pobres hotelers tenen crisi, i jo ja no record quan va ser la darrera vegada que varen dir que no en tenien. El 98 en tenien, el 2000 en tenien, el 2001 també, i el 2003, i el 2004 i el 2005, i ara que som al 2008, en tornen a tenir, i quan arribi el 2009, que és passat-demà, en tendran, i segurament el 2010. Potser seria hora de començar a pensar en clausurar definitivament una indústria que permanentment està en crisi, és absolutament deficitària…

Les vaques magres afecten a tothom, als que espenyen el país i als que, amb manco mitjans, l’intenten reconstruir. Els hotelers de les nostres illes tenen un full de serveis patriòtic que mereix ara un rescat governamental: han construit il·legalment arreu, han conspirat contra el govern, han explotat treballadors, han venut les Illes a preus de merda al mercat turístic internacional, han actuat sempre contra el català, s’han carregat el paisatge… Vaja: que s’han guanyat una bona recompensa per poder engreixar les seves vaques magres.

I les dels altres? Paciència. Perventura si a Quart Creixent començam a vendre postals de banyistes en tanga i estampes d’Es Trenc, n’Antich també ens donarà un crèdit, si és que encara n’hi queda.

Ah, i desterram això del català: espanta el turisme.

One thought on “El crèdit de n’Antich

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s