Bearn II o el pot de Cola-Cao.

Diu n’Ordinas, en posar en peu defora, que a la presó no s’hi estava tan malament: idò per què no hi queda una temporada més? Per inspirar-se, supòs, per escriure la que serà la gran novel·la de la Mallorca del segle XXI, dic jo; ella en diu El pot de Cola-Cao, vaja títol de pena, no fa comprera. Pens jo que serà el nou Bearn del segle XXI.

De material n’hi ha per na Bet i sa mare, per fer una trilogia completíssima, i com com fa cent anys -més o manco- amb les vides de don Toni i dona Obdúlia, fins i tot la temàtica és recurrent. Des de la destrucció d’un paradís, o del que en quedava, fins el final de l’Antic Règim, el del PP en aquests temps; fins i tot l’òpera, en el nou cas, serà un leitmotiv prou important, com també l’amor excessiu per la joventut, o la necesistat d’evasió i de cercar noves experiències. I l’esport. Això sí, ens falta qualque capellà.

És clar: en Villalonga ho exemplificava tot en una sola persona, però és que Mallorca era més petita. Ara tenim un monstre d’illa, plena de gent i n’hi ha que hi sobren: serà una novel·la més coral, però això sí, li deman que Don Jaume no hi falti!

Vaja, que al final de tota aquesta història, no ens podrem queixar: Mallorca ha donat material per escriure i una grandiosa saga d’escriptors de la dreta, de fatxes i lladres, que s’han servit d’això per fer-ne novel·les. Encara els haurem d’estar agraïts, a n’Ordinas la primera: resulta que si robava, era per trobar la inspiració! Molt bé. Ara, que se’n torni a la presó, que no s’hi està tan malament, i com deia aquell: ¡al loro! Que no fos cosa que dins el pot de cola-cao hi hagi qualque cosa més…