No hi ha Nadal sense Sibil·la

A Mallorca, és ben sabut, l’inici de Nadal no el marca el fred quan arriba, ni les gresques nocturnes, ni fer el betlem, ni tan sols començar les vacacions. Des de ben petit que ho he viscut i ho tengut clar, no tenc la sensació d’haver entrat a Nadal fins que no he escoltat la Sibil·la. Fins i tot qualque any que no hi he pogut anar, se’m fa una mica estrany seure a taula el dia 25 sense el record recent de la trista melodia.

Precisament, a taula, la Sibil·la pot ser una tema de conversa: què tal sa vostra Sibil·la, sa nostra enguany se va equivocar, la Seu era plena i hi feia mal estar, ah, idò allà on érem noltros ho vèiem la mar de bé, idò jo ho vaig veure per sa televisió, i me va agradar molt, idò a jo no gaire, m’agradava més com ho feia sa de l’any passat, etc. La Sibil·la és viva, canvia cada any, i per això mateix, genera polèmica i controvèrsia a qui l’escolta; també pot generar por, segons com, i moltíssima admiració. És nostres ‘sus’ a les festes, i tenen raó els que l’ensalsen com un símbol de Mallorca: com a mínim és característic, casualitats de la història, i bé està, ja que ho tenim, destacar-ho. Ens fa un Nadal diferent, i en certa manera, ajuda a treure a lluir l’aspecte més cerimonial i espiritual d’una celebració que cada dia ho és manco.

Just sigui per la melodia, per l’expectació que genera, o per la cerimònia en sí, quan la Sibil·la canta, un altre aire es respira dins l’església, Fins i tot els ateus com jo hem de contenir la respiració i vetlar, i en aquest moment, no m’hi sent estrany, dins l’església: i és que costa d’imaginar-se la Sibil·la a un altre espai, tot i que de vegades s’hi canta, però ja no és el mateix.

De petit, des de la primera vegada que me dugueren a escoltar-la, me va tenir fascinat; assustat i tot, potser. De gran, l’he estudiada una mica, l’he coneguda més a fons, i arreu de Mallorca; he pogut formar part del primer grup d’investigadors que l’ha estudiada en detenció -i ara és hora, per a qui li interessi el tema, de repescar el DVD: La Sibil·la i les Matines a Mallorca, o passar per l’exposició que hi ha al Centre Cultural de Sa Nostra de Palma-. I potser hi havia el perill que, una vegada disseccionat el fet, descrit en deteniment, la pogués veure just amb ulls de musicòleg, per allò de la deformació professional. És vera: quan som dins l’església, no puc evitar fixar-me en certes coses, elements i comportaments diversos. Però quan aquell nin de vegades, o una cantant en altres llocs, puja a la trona i comença a narrar el jorn del judici, on hi parrà qui hi haurà fet servici, procur callar i escoltar. I ara sí, puc pensar segur que Nadal, a Mallorca, ja és aquí.

One thought on “No hi ha Nadal sense Sibil·la

  1. Retroenllaç: La sibil·la a Montuïri. | Blog d'en Potti

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s