Un home que ha fet poble

climentTenim la sort, els bunyolins, de tenir un veïnat com en Climent Garau. Poder lligar el nom del poble a una persona com ell és, o hauria de ser, un orgull per a tots nosaltres, de les coses que val la pena recordar: Bunyola no va sobrada de personatges rellevants per poder mostrar i presumir-ne: així, a l’engrós, en Llorenç Villalonga i pocs més -en Russiñol va estar una temporada per Raixa-. Però res més enfora que voler comparar els dos il·lustres de la vila, perquè seria desencertat, desagradable, fins i tot, per en Climent. Demà, merescudament, l’Obra Cultural Balear li retrà un homenatge al Teatre Principal, al qui en va ser el soci fundador més jove, i un dels seus presidents més actius. Curiosament, ironies de la història, ara l’entitat la presideix un altre bunyolí, en Jaume Mateu.

Des del dia que va posar el peu al poble per viure-hi, ja deu fer més de 50 anys, va pensar que hi havia molta de feina per fer, que ell ajudaria a canviar-lo: es va ficar entre cella i cella la idea de fer més feliç la gent del nostre poblet. I qui diu el nostre poblet diu Mallorca, i qui ho diu, pot dir també les Balears, o els Països Catalans, i fins on l’ànim d’en Climent i l’empenta pogués arribar. I encara li dura: fa dos anys encara va voler ser candidat per la llista del Bloc a Bunyola, de número 2, una operació amb la qual s’hi va veure involucrat i amb l’obligació moral de participar-hi. Des d’aleshores, la nostra petita relació -havíem parlat, un parell de vegades, sobre l’estat de l’Obra, de Bunyola, etc.- s’ha refredat bastant.

Dubt molt que el nostre batle acudeixi a l’acte: dubt molt que a dia d’avui, sàpiga qui és en Climent. Coses de la ignorància. Tampoc hi serà la Coral Polifònica de Bunyola, que hi havia estat convidada a actuar, no se sap molt bé per què. Hi serem, però, un bon grapat de bunyolins, escoltant, aplaudint, i amb la Coral Minuet de l’Escola de Música de Bunyola que hi actuarà.

Jo també hi seré, però aquesta vegada damunt l’escenari, acompanyant la coral al piano. Poder formar part activa d’aquest homentage és tot un privilegi: perquè és tot un símbol. I aleshores, els encarregats de retre homenatge als nostres símbols, siguin quins siguin, ens convertim en uns privilegiats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s