La festa de Sant Antoni d’Artà

dimonis_cara2Pocs sants són més populars a Mallorca i als Països Catalans que Sant Antoni;  Sant Joan seria, a l’estiu, l’altra festivitat important. Però les fogueres i foguerons, beneïdes, tres tombs i altres rituals, màscares i dimonis, gloses, ximbombes, gralles, dolçaines i tambors, són els elements essencials de la primera gran festa de l’any, que tot i revestir-se de diada religiosa, és sobretot l’inici del cicle carnavalesc, això és, de la festa en el seu sentit més pur: la irreverència, la subversió de l’ordre establert, la gresca, la desimboltura, i és clar: música, molta de música.

Així per tant, era evident que dins una col·lecció de Les músiques de Mallorca, que és com la titulàrem fa 4 anys el projecte de documentació àudio-visual sobre diferents aspectes musicals de l’illa, no hi podia faltar parlar de la festivitat de Sant Antoni. Després d’estudiar els cants de feina del camp -un món musical que ja només sobreviu gràcies al folk, i només en la part més formal-, i la Sibil·la, aquesta festa era, com si diguéssim, la tercera ‘cama’ de l’antologia del món musical mallorquí més tradicional i segurament, representatiu. Potser a partir d’ara ens tocarà -i aquí no avanç res més que idees possibles- abarcar altres camps de la música (o les músiques) de Mallorca manco convencionals o típiques, però igualment vives o representatives d’un o certs aspectes, com podrien ser la música i el turisme, la vida musical de la industrialització i l’obrerisme de principis del XX, la baladística i narrativitat, la fabricació d’instruments i tipologies i usos, etc.

Demà, preludi de Sant Antoni -ja comencen a encalentir les pires en alguns pobles-, es presenta aquest darrer treball, a Artà, que n’és el poble protagonista, fet per en Francesc Vicens, n’Antònia Maria Sureda i en Jaume Ayats, que també n’és el director. Aquesta vegada, el treball només se centra en Artà. Alguns -sé cert que molts de poblers potser ho pensaran així- creuran que és injust, o que sense Sa Pobla o Muro, no se pot explicar la festa de Sant Antoni a Mallorca. I tanmateix, no és ben bé així: no es pot explicar la festa de Sant Antoni a Mallorca perquè no hi ha una festa de Sant Antoni mallorquina, sinó que són moltes, i diferents: intenses, subversives, musicals, però profundament diferents. Comparteixen elements (gloses, foguerons, fresses), però la manera d’enfocar-los i ubicar-los no són la mateixa. Això també ens passava amb la Sibil·la: però aquesta és només un element -importantíssim- dins un context general de Nadal; en canvi, aquí el que varia de poble a poble, és el context en sí, el marc, la festivitat, des que comença fins que acaba. Així que, davant la impossibilitat (també tècnica) de resumir totes les maneres de celebrar Sant Antoni a Mallorca, se n’ha triada una, la d’Artà, que no és ni millor ni pitjor que les altres, tot i que sí que és una mica més desconeguda: és que entre Sa Pobla, Muro i Manacor, ho acaparen tot! Notícies, converses, gent… trens… Així que es va pensar que també estava bé estudiar l’experiència artanenca, que no és més divertida ni més ‘autèntica’ (l’autenticitat… quin drama…), però sí manco popular. Perventura a partir d’ara ho serà més.

Així que demà, a partir de les 20:30, al Teatre d’Artà, es farà la primera presentació pública del DVD La festa de Sant Antoni d’Artà. I a partir de dilluns, esper, ja es podrà trobar a les llibreries. Confiam que agradi. Gaudiu-lo i criticau-lo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s