L’estigma de ser xueta

Una part dels meus avantpassats eren xuetes. Podria dir que jo ho som, també. I això, a Mallorca, fins no fa gaire, per desgràcia era ser pitjor que el dimoni -i sé del cert que encara hi deu haver qualque bossot medieval que ho pensa-: no hi havia pitjor estigma que el tenir ascendència jueva. Tots els mallorquins sabien, i encara molts les saben, pel record, aquelles cançonetes que recitaven tots els llinatges dels xuetons: En Cayetano Aguiló Valls, nascut a Son Forteza de Can Pomar, etc., per tenir-los a tots ben identificats. Misèria. És una trista faceta de la història mallorquina, aquesta, que confirma que el nostre país, tan endarrerit amb Europa amb moltíssimes i moltíssimes coses, estava en consonància en canvi amb la ideologia imperant, i més transversal, al continent, l’anti-semitisme, fins entrat el segle XX, com per tot.

Els meus avantpassats conformaven el tòpic dels xuetes: comerciants rics -molt rics-, del carrer de l’Argenteria del Call Nou de Palma, personatges influents, casaments entre cosins llunyans, etc. Supòs que devien patir el menyspreu de part de la societat, però com que tenien cert poder, i molts de doblers, poca cosa els devien dir, com a mínim a la cara. De tot allò, a mi no me n’ha arribat quasi res, ni llinatge ni fortuna, i només qualcú m’ha dit que tenc un nas lleugerament aguilenc -jo no ho trob-, però això, més enllà del tòpic, ves a saber d’on me ve. Queda, això sí, una història familiar interessant i desgraciada, diria jo, digne d’una novel·la; qualque moble o joia que és el darrer record d’una fortuna que s’ha esvaït, un quadre del patriarca de la família, de 1906, que pareix rescatat del Titanic, i qualque altra foto de gent rica i ben vestida, amb cotxe i xòfer, de principis del segle XX, que se’ns assemblen lleugerment a la meva germana -sobretot- i a mi.

No n’estic especialment orgullós, dels meus avantpassats. És interessant, això sí, saber d’on véns, i fins i tot reconec que em fascina el quadre del senyor del Titanic, que possiblement no va sortir mai de Mallorca; segur, seguríssim, que mai de la vida va trepitjar Palestina, Gaza o el que ara és Israel. I fins on jo sé, la història de la meva família no em permet exaltar-la i glorificar les meves arrels xuetes: el racisme que devien patir de manera més o manco clara l’aplicaren ells també amb els no-xuetes que s’incorporaren a la família, una combinació, supòs, de xenofòbia (qualcú dels d’ara potser en diria ‘autodefensa’) i classisme; simpatitzaren amb el règim franquista, amb qualque membre vestit amb la camisa blava, potser per ignorància, potser perquè era el que tocava a un jove de casa bona, però que la duia. Per això, els meus avantpassats xuetes, a cavall del segle XIX i el XX, poden ser una font d’estudi increïblement interessant, són els protagonistes d’uns fets que mereixen ser explicats en detall i publicats, però difícilment jo, jove mallorquí, a cavall entre el segle XX i el XXI, d’esquerres, independentista i d’un poble de la Serra de Tramuntana, me’n sent hereu. Biològic sí, duc una part del seu ADN, però res més.

Per això me costa molt d’entendre, i de fet, no ho entenc gens, la defensa dels que fan causa dels seus avantpassat xuetes, que existeixen per Mallorca encara ara, que són capaços de justificar la massacre israeliana a Gaza: què els lliga als jueus? Què ens hi lliga? Arqueologia sanguínia de fa 2.000 anys? Un racisme que els seus pares, padrins i repadrins patiren fa cent anys, igual que els jueus d’Europa, que fou terriblement cruel, però que des de trenta anys ençà, pràcticament ha desaparegut? L’anti-semitisme, la desgràcia? I això basta?

S’han de tornar a estigmatitzar, els descendents dels xuetes, ara com a defensors ultres de l’estat d’Israel, faci el que faci aquest estat? És el nostre passat biològic i familiar prou motiu per ser l’estandard del sionisme extremista a Mallorca? El meu no, segur. I jo, que tenc tanta de sang xueta, xuetona i directament jueva com qualsevol dels altres que se’n reclament hereus, això sí, tan vermella com la de qualsevol (també dels nins israelians, també dels nins palestins), i que mai n’he fet d’això una causa personal, dic que no: a mi no em serveix aquesta excusa. Que els nostres avantpassats -dels que militen en la causa xueta i en fan bandera, i meus- visquessin dins un clima de racisme i ignorància, almanco per jo, no explica que es pugui justificar, de cap manera, que l’exèrcit dels jueus actuals practiqui atrocitats en nom de l’autodefensa. Cent anys ens separen. Per no dir dos mil.

114 thoughts on “L’estigma de ser xueta

  1. Jo també vénc d’arrels xuetes (com molts de mallorquins que ni s’ho imagines, segurament) però a diferència de tu, els meus eren pobres: pagesos de Santa Maria i Petra que només s’ajuntaren amb xuetes fins que arribà el meu padrí, que no només s’ajuntà amb una que no era xuetona sinó que a més, era ciutadana. A mi, al passat xuetó de la meva família, només m’hi lliga l’orgull de ser “diferent” del meu padrí i el seu llinatge. Res més. I, igual que tu, no tenc cap gen “d’autodefensa” que em serveixi per justificar el que practica avui l’Estat d’Israel. Res, en absolut.
    Enhorabona pel post!

  2. Com tu dius, et ve de lluny, a jo no, per ventura de tant de dir-nos jueus als xuetons, per part dels mallorquins, ens ho hem arribat a creure que ho mig som. No és questiò de llinatge, per ventura el fet de tenir relacions amb jueus ens dona un altra punt de vista. Al meu article, que ha servit per dir-me de tot i molt, no he defensat ni per un moment a l’exercit israelià. A cap manifestació pro-palestina he vist cap condemna a Hamas. Per ventura sou vosaltres que duis les cucales possades i només mirau cap a un cantó.

    Conxa Forteza

  3. Bones, Conxa.

    Llegeix aquest altre post del blog: https://notesdediari.wordpress.com/2009/01/03/gaza-i-els-records-de-quan-era-petit/

    Veuràs de quina part duc les cucales. Les burrades de Hamas no justifiquen les d’Israel, sobretot, si cada article pro-israelià frega pels morros que Israel és un estat democràtic i Hamas, una tropa d’islamistes medievals.

    Idò mira, es comporten igual.

    Tenir relacions amb els israelians actuals és una cosa; voler mesclar la discriminació xuetona, de manera més o manco clara, amb les crítiques al govern d’Israel, és ben diferent. Nosaltres no hi tenim res a veure, amb aquella gent, o no més que el que tenim en comú amb la resta del món occidental. Si fins i tot als xuetes no ens donarien la nacionalitat israeliana! No entenc, per tant, a què ve tant de proselitisme pro-Israel sense crítica per part dels cappares xuetes militants, com en Bonnín, en Segura, o ara tu mateixa, ni per què això s’ha de barrejar amb una qüestió històrica i depassada com la dels xuetes a Mallorca.

    És com si els Bennàssars i Bibilonis haguessin d’anar amb Palestina pel seu llinatge!

  4. Això del “xuetonisme militant” no té consol. Pareix sortit de la Mallorca més profunda. Hi ha molta gent que no és xuetona i no té una visió parcial del conflicte com teniu vosaltres, només criticau a Hamas quan vos empenyen. I només feis que retreure el nostre llinatge, res de nou. Com pots dir que des de fa 30 anys el tema xueta ha desaparegut si tu ets els primer que retreu el nostre llinatge?

  5. Conxa, que ens coneixem, tots dos, i fins i tot hem compartit casa! (en èpoques diferents, és clar, no hi hem coincidit, però tots dos hi hem viscut).

    Parlar de ‘xuetonisme militant’ és dir-ho dels que, senzillament, en fan causa i bandera dels seus antecedents familars xuetes, com ara seria en Segura. Però si no t’agrada l’expressió, la canviam i ja està, que si una cosa tenen bona els blogs és que els pots editar mil vegades.

    Jo el teu llinatge no tenc intenció de retreure’l, i en justícia hem de dir que l’única que el posa com a argument a un article ets tu (i cit textualment: “Supòs que ara em diran sionista i retrauran el meu llinatge”). D’aquí això de la causa xueta. Ja ho veus: de sang jueva en tenim tots dos, perventura la meva una mica més mesclada, no ho sé, però jo en en faig bandera, i d’altres sí. A mi res em lliga especialment a Israel i a d’altres perventura sí, o en tot cas, els meus antecedents familiars no em fan prendre part per un o l’altra: en tot cas, no per això.

    I veig que no has llegit l’escrit que te deia, veuràs que també me sé queixar de Hamas, si convé.

    Salut!

  6. Bono nin, val més deixar-ho anar. Tu parles d’un llunyà padrí, però nosaltres no som descendents de xuetes, som xuetes, en Segura, en Bonnín i jo vàrem neixer als anys 40. La nostra memòria xueta no pot ésser mai com la teva, no tens els mateixos referents que nosaltres per poder jutjar la nostra postura. Per ventura ton pare, que va nèixer par damunt ca na Maria des Cego, té més conèixement de causa. Tu xerres de fotos, jo xerr de padrins vius. Puc parlar del meu padrí-oncle poeta, Don Miquel Forteza i Cortés, que a ca s’apotecari Miró, volien crear un grup armat de resístencia en contra dels Hamas de l’època. Parl del segle XIX. Tu pots fer el que vulguis, però no ens estigmaticis als xuetes, que encara som xuetes, no records de padrins del Titanic, per pensar com pensam. No tens cap dret a parlar en nom dels xuetes i pontificar com hem de sentir ho deixar de sentir. Ets molt jove, però això se cura amb els temps.
    Sí, vares nèixer a ca la meva família Manota i ara ets un bon bunyolí.
    Crec que n’Esperança, si em pens qui és, també compartim sang bunyolina i de bastant aprop.

  7. És que una cosa és parlar com a xuetes (que jo, efectivament, no tenc els records que tu, pel simple fet d’haver nascut abans, tens, i això és qüestió d’edat, no de llinatge) i l’altra, com a defensors de les animalades israelianes, que és diferent, i mesclar això amb ser o no ser, o tenir o no tenir uns o altres llinatges.

    Però bé, tens raó, que val més deixar-ho anar que si no el debat arriba a avorrir.

    I sí, n’Esperança és qui te penses.

    Salut!

  8. Jo també som xueta i, al contrari del que tu dius, crec que la majoria dels xuetes s’identifiquen amb el que passa a Israel. A favor o en contra, tal com ho fan els mateixos israelians, però s’identifiquen.
    Jo crec que ja era hora, després de dosmil anys de rebre exilis, matances i exterminis, que els jueus alcin una mica el cap i posin ben clar que s’ha acabat això de rebre sense poder tornar el cop.
    Jo llegesc diàriament la premsa israeliana en anglès (de diferentes fonts) i n’estic ben enterada del que hi ha passat aquests darrers vuit anys, amb les interminables provocacions del Hamas.
    Per cert que llegesc igualment el webislam i l’al-jazeera, per veure l’altre costat de la moneda, i encara m’estim més el costat de la meva sang jueva que no la dels fanàtics islamistes, tant de hamas com d’al-jazeera i webislam.
    Personalment, crec que, al contrari del que expresses al teu article, la majoria dels jueus o xuetes que no recolzen l’operació israeliana tenen més de complex ‘perseguit’ (que no té més remei que adular el públic cristià per por de rebre qualque galtada) que no de compassió pels palestins, que si fos així protestaria igualment amb lo que passa al Congo i al Sudan, o amb els tres mil morts civils de l’aventura russa a Georgia i altres porcades que hi ha pel món.
    El meu nas jueu me diu que hi ha molta hipocresia amb totes aquestes condemnes…
    Dianeta

  9. no entec això de l’estigma xueta, quan es 1er batle de Palma de sa democràcia es deia AGUILÓ i no per casualitat, i ningú el va retreure ni fins i tot dins les més greus crisis polítiques i sindicals cap en va fer befa. De veritat us penseu que si els xuetes són insultats, estigmatizats, apartats, etc. un batle ‘xueta’ hauria estat esculit democràticamente crec que 4 vegades? a més, hi ha cap apartheid social o legal envers els xuetes? se li nega cap cosa a un Forteza, Picó, Miró, etc. per dir-se així com es diu? No feu victimisme, que encara fereu bones les acudacions inquisitorials. Hi ha llibertat, hi ha democràcia, no hi ha cap discriminació de cap mena, i aixó vol dir que el victimisme sobra

  10. dianeta, jo tampoc sóc xueta, has d’oblidar aquesta discriminació donat que qui no som xuetes ja l’hen oblidada. Per favor, no tornis tú, precissament tú, a la divisió entre cristians ‘viejos’ i ‘nuevos’. Superar el passat vol dir que TOTS SOM IGUALS. No faguis bó es llenguatge de l’Inquisició, ni el recordis. Hem de tenir en compta que precissament els xuetes no eren -sí, en passat- precissament ‘jueus’ sinó ben cristians, qué els seus avantpassats deixaren de banda el judaisme perquè s’estimaven més restar a Mallorca com cristians que a l’exili com jueus. D’aixó s’en diu estimar Mallorca de bon de veres, fins al punt de canviar de religió i reconèixer el Messias!! Per tant, fes el favor de no considerar els xuetes com ‘jueus amagats’ o així, que això era el que feia l’Inquisició. Tú no tens ‘sang jueva’ perquè la sang no té religió, la sang és la mateixa de tots els humans sense distinció. La sang és la mateixa d’un jueu que la d’un terrorista fonamentalista. Que no saps que ‘xuetes mallorquins’ s’enllestiren amb la División Azul i que donaren jurament de fidelitat a Hitler?? Tú voldrie4s que els antiisraelians no fessin manifestacions, que giressin es cap, que fessin les manisfestacions que a tú t’agradessin, però miar: no lliuraren les teves batalles, ni les teves guerres. Fes-ho tú. Tú mateixa t’auto insultes dient ‘el meu nas jueu’.

  11. Conxa, menteixes, al teu malhadaurat article de 14 gener sí defensaves Israel, sí defensaves la seva acció, sí defensaves que matessin 1.414 persones entre d’ellas més de 400 infants i només 43 terroristes de Hamas. Però mira, si tan jueva et sents, perquè no fas com en cossí ultraortodox des batle Aguiló i t’en vas cap a Israel i retornas al judaisme? Sempre et podràs casar amb un rabí d’Hebró que t’ompli de fills perquè, com es Papa, rebutgen els preservatius!! O no, segons tú xueta = jueu i mai els ‘teus’ s’han anat del judaisme!! A veure si vos entra dins el caparrotet: xueta no és ‘jueu’, xueta és cristià!! descendent de jues que s’estimaren més deixar de banda el judaisme. Dels dos Cresques de l’Atles Català, es pare s’en va anar però es fill s’en va quedar batiat com ‘Ignasi Ribes’. Que esteu deshonorant els vostres avantpassats, carallo!

  12. Conxa: canvia d’amics, xuetes o no xuetes, que tant en Bonnín com en Segura (‘en Mirando’) són mentiders professionals i han fent carrera amb les seves mentides. I tú menteixes també, això que dius d’un grup xueta ‘resistent’ envers ‘els hamas de lèpoca’ és una absurda mentida, si en tens les proves publíca-les. Un apotecari i un poeta fent de ‘resistents’? Però si els apotecaris, amb es batle, es rector, es notari i es carabiner eren ‘las fuerzas vivas’ que donaven suport als caciqs i els senyors, per favor! I qui se suposa que eren ‘els hamas de l’epoca’? Amb l’antixuetemisme que n’hi havia al s. XIX, només la sospita d’un veï els hauria conduit cap a sa Guàrdia Civil i d’aci a l’exili com mínim a Fernado Poo o Dar Drius. Quines bajanades que dius! Llegendes urbanes made in na Conxa! A mí sa padrina també en contaba rondalles i aixó no vol dir que siguin vera! On hem arribat, donant per bones ‘las batallas del abuelo Cebolleta’

  13. segons l’Història de Mallorca, aquí han hagut: foners, fenicis, romans, bizantins, musulmans, jueus, viqings / normans, cristians – catalans, aragonessos, valencians, occitans-, i a Menorca a més anglessos i francessos. I ara a la modernitat: murcians, andalussos, madrilenys, alemanys, i immigrants de tota menai de tos els païssos del món. Es diu que a la Mediterrània només Sicília ha estat un indret més ‘visitat’ que sa nostra terra donat que afegeix grecs a l’Antigüetat i aliats a la II Guerra Mondial. De quina sang venim doncs, qué sang té cadascú? Em nego a que la ‘sang’ sigui un determinisme del meu caràcter individual -i menys del ‘grupal’-, de les meves idees i aspiracions, del meu bagatge intel·lectual sigui gran o petit, del sentit del meu vot, etc. No vull ni admeteixo el mite ni del RH basc ni l’ADN jueu. Al s. XIX ja es va intentar el determinisme per les mides cranials, després va venir el ‘determinisme social’ colonialista i l’arianisme nazi i tots varen ser un fracàs i una pressa de pèl. I, si he de triar, doncs mireu ‘me pido’ ser descendt dels normans! que anaven de viatge tot lo dia ‘de regatas’!

  14. En primer lloc, en Jafuda Cresques no era Ignasi Ribes, sinó Jaume Ribes. Al llibre de Don Miquel Forteza i Pinya “Del meu temps” conte aquestes reunions a ca l’Apotecari Miró. Només et faig aquets dos aclariments. Tot lo altra que dius, ni m’interessa. Em sap greu que em diguis mentidera, però tampoc em lleva la son. No sé qui ets i no m’agrada discutir amb desconeguts i manco quan insulten.

  15. ignasi, Jaume, què més dona, l’important és que en Cresques fill va estimar-se més ser cristià i mallorquí que jueu i exil·liat. Admiteixo el lapusu, sí, però pots tú ademtre que en Miquel foretzxe i Pinya no xerraba de cap “Hamàs de l’época”??? Que tinc curiositat per sentir com va acabar l’historieta… A mí el que no m’ìnteressa és el teu victimisme sense cap sentit. Als teus lectors de dia 14 gener tampoc els coneixies, in tampoc coneixies cap nen gazià assassinat i ofengeures la seva memòria i banalitzares el seu holocaust. Ni tú mateixa pots explicar com és que un Ramó Aguilò guanyaba eleccions una darerra de s’altra si en teoria els xuetes no podem viure i son discriminats i insultats.

  16. Crec que vas una mica coix de història. En Jafuda Cresques no va tenir ocasió d’exilar-se, se va convertir a la força l’any 1391, després de l’assalt al Call de ciutat on moriren 300 jueus. L’altra conversió va ser l’any 1435. L’edicte d’expulsió dels Reis Catòlics no va tenir cap efecte a Mallorca, ja no hi havia jueus “oficials”. No sé si saps que en Jaume Ribes, ja convers, va partir de Mallorca cap a Portugal i va fundar l’escola de cartografia del Segre. Així que convertir-se per poder viure a Mallorca, res de res. Se va convertir per por com feren la majoria, molts seguien practicant el judaisme d’amagat, d’aquí ve el ” problema” xueta a partir del segle XVII i la cremadissa de la plaça Gomila. I n’Abraham Cresques no se’n va anar, va morir a Mallorca devers 1385, crec, abans de les conversions forçades. Abans de dir mentidera a una persona hi ha que documentar-se una mica més i no crear “llegendes urbanes”. A n’Aguiló a una manifestacio de femeters davant Cort li cridaven “Aguiló, xuetó, surt an es balcó” aixì que …

  17. Hola Simón Pedro.
    Veig que t’has begut fins la darrera gota el que t’han oferit els comformistes, que els xuetes quedaren a Mallorca per amor a Sa Roqueta. Idò jo he llegit que el virrei posà guàrdia al moll per tal d’evitar que els jueus, just després dels tres dies en què els bons mallorquins els mataven o obligaven a batiar-se, provassin de fugir a fóra Mallorca. I que trescents anys més tard en cremaren quasi quaranta i en procesaren més de doscents pel pecat de voler fugir de Mallorca i tornar al judaisme. Que Mallorca és tan exili com pugui ser França o Portugal.
    És vere que molts de xuetons mos hem quedat a Mallorca, però te puc assegurar que més d’una vegada he pensat en fugir. Mea culpa que no sé cap avon, ja que per tot s’hi mengen figues, i també me manquen els dobbers. No és que Mallorca no m’agradi, però hi ha massa gent que fa fàstic, i ja no compensa.
    I, no crec que ho puguis saber mai, fa cosa d’un any va sortir un llibret a Pollença que se diu ‘l’adéu del jueu’ d’un xueta de la renaixença mallorquina (quina vergonya, no me’n record es seu nom) que me va fer plorar amb els seus versos sobre les persecucions que va patir i les ganes que tenia de fugir de l’illa. I has sentit parlar mai de la quantitat de xuetes que, tres i quatrecents anys després de la ‘conversió’ emigraren al principat o a Amèrica per tal de viure tranquils d’una punyetera vegada? Això no se diu estimar Mallorca.
    Amb lo que dius de reconèixer el Messies i canviar de religió, quan els ho feren fer a cop de maó, no sé quin valor té, i pels resultats d’avui en dia, crec que n’hi ha molts com jo que fa anys que no van a missa ni a veure els reis i no poden comprendre quin messies és aquest que dos mil anys d’haver duit la pau al món no veu que encara tothom se baralla: sense ganes d’emprenyar, però jo no hi vull creure, i malgrat que ell també era un punyetero jueu com jo.
    Jo m’insult parlant del meu nas de xueta, ja que he hagut d’aprendre de ben petitoia que si no ets tu la primera en riure’n, serà pitjor quan els altres ho facin. Tu deus esser un angelet recen arribat del cel si no has vist mai aquestes mirades de ‘compassió’ o aquestes rialletes de ‘ja l’ha feta’, que ja no s’usen tant com fa un parell d’anys, però quan surten de tant en tant couen més que una galtada.
    Les manifestacions arreu d’Europa contra el govern israelià han repercutit també contra les comunitats jueves, tan a França com a Anglaterra, i fins i tot a Barcelona (convé que te posis al dia)! No són antiisraelines sinó anti jueves, i per tant anti-jo, que, per molt que m’ho discuteixis, m’heu demostrat que la sang si que té color i la jueva no és tan vermella com la vostra.

  18. A veure Conxeta: l’història és que els Cresques pare i fill feren l’Atles Català el 1376, llavors el 1391 l’avalot, i el pare es va exiliar i es fill es va batiar per quedar-se amb el nom de ‘Jaume Ribes’ que tú mateixa em vares corregir. De ‘forçada’, res de res. donat que va tenir l’opció d’anar-s’en com son pare, però ves per on: no s’en va anar. Això passà en totes les famílies sefardites. Va ser una constant a tota Espanya, uns jues quedaren com conversos o sigui com cristians ‘nuevos’, i d’altres s’en anaren, prop de 200.000, però un nombre semblat restà. Cas contrari, mai podrien dir que tal o qual va ser convers! Qué no ho va ser el mateix Luis de Santangel, jueu i tresorer dels Catòlics, que no s’en anà, que es quedà sense cap repressió amb tota la seva famìlia? Llegeix-te fil per randa el decret d’expulsió de 1492 on els Catòlics garanteixen la vida i bens dels jueus fins que s’en vagin i adverteixen que ningú no els faci mal ni els robi sota pena delñ càstig reial! No has pensat mai els doblers que perdè la Corona perquè, sense jueus a Espanya, deixà de recaptar els imposts i taxes de calls i juderies? Com a cristians, els conversos gaudiren de totes les avantatges que no gaudiren com jueus perquè, en no haver-hi jues, s’aixecaren les prohibicions envers els jueues: permessa de compra de terres de conreu, de cavalls, dur armes, etc. i no tornà mai a dur els vestits jueus ni pagà imposts discrimatoris. Aquestes avantatges ‘cristianes’ afectaren a centenars de milers de persones, no només dins Espanya sinò a tots els ‘estats’ sota la Corona de Ferràn el Catòlic. Moriren 300 jueus al Call el 1391, sí, i més de 1.400 ‘moros’ moriren a Gaza el 2009 a mans dels jueus! És fals que en Jaume Ribes / Cresques fos la mateixa persona que en ‘mestre Jàcome de Mallorca’ de Segres, és provat que les dades no coincideixen i que en Cresques / Ribes de l’Atles Català restà a Mallorca sota protecció reial. La ‘pràctica judaizante’ d’amagat va ser una acusació falsa de l’Inquisició, treta sota tortura, i tú vas i te la creus!! Idó, una de dues: l’Inquisició tenia raò, sí o no?? Si es qualifica l’Inquisició de bàrbara i crudelíssima, llavors els seus acusats eren inocents i els ‘xuetes’ mai ‘judaizaban d’amagat’!! Sembla ser que tú li dones crèdit a l’Inquisició!! també et creus que les bruixes cremades eren també bruixes de veritat? I tambè dones crèdit als ’emayeros’?? Per què no tambè en els taxistes i a la COPE? Vares sentir mai en Fageda o en Rodríguez dir ‘es batle Aguiló és un xuetó, no el voteu’? El sentires dels seus votants o dels ‘peperos’? El teu sectarisme et priva de documentar-te més enllà de les teves llegendes urbanes victimistes i de considerar altres punts de vista que els prosionistes i victimistes. Sembla que necessitis ser insultada per dir ‘aquest m’ha insultat’ i trobar-te ‘realitzada’. Apa, que encara m’estic esperant a veure com acabà la contarella de l’apotecari ‘resistent’ envers ‘els Hamas de l’epoca’.

  19. dianeta: és un fet que la Corona protegia els jueus dels avalots dels ‘bons cristians’, si els jues s’en anaven llavors la Corona perdia una ‘font de taxes’, normal que el virrei posés guàrdia al moll, per evitar que s’en anessin però tambè per a protegir-los, que si esl mataven tampoc la Corona podria cobrar-les-hi! Has de distingir els avalots de les conversions, apa! A l’edat mitjana cap persona del ‘poble’, fós jueva crisitana o mora, gaudia de ‘llibertat de moviments’, fins i tot en Tòfol Colón després de tornar-hi de les Indies demanava permís als Catòlics per anar-s’en daquí cap allà i llicència per a cavalcar en somera -no era ‘cavaller’ en Colom nostro. Què és aixó dels ‘conformistes’ que dius? 300 anys després de 1391 = 1691, ja no podem xerrar de ‘jueus a Mallorca’ sinó de conversos, llavors comdemnats de manera injusta i crudelíssima, llavors innocents, llavors no li fagis el lloc a l’Inquisició: ni eren jueus sinò cristians, ni eren ‘judaizantes’. Tú pensats de ‘fugir’ a l’any 2009? qui et persegueix, qui et discfrimina? Mira, fes el que vulguis, però si vols acussar qualcú ho has de fer amb proves. A la ‘reniaxença mallorquina’ encara es perseguien jueus, vull dir xuetes, vull dir conversos, vull dir llavors cristians i no jueus? a quin any, m’ho pots dir?? Jo et dirè una altra que renta i anul·la això que dius: al regnat d’en Carles III de Borbó, una comissió mallorquina de ‘bons cristians’ propossà al rei que es dugués tots els conversos de Mallorca a Cabrera, però… una altra comissió mallorquina, per ventura de ‘millors cristians’ que els d’abans, va contrarrrestar l’influència de la primera i el rei mai va signar es decret. El meu padrí ‘casconquerrí’ no era pas xueta i emigrà a Cuba, i qué vols demostrà!! També els cristians volien ‘tranquilitat’ o vols dir que al Principat no n’hi havia ‘antixuetisme’? Només a Mallorca? Què és d’estrany! Però si a tota Espanya es va implantar el ‘certificado de limpieza de sangre’! Una cosa discriminatòria amb la qual en democràcia mai es pot d’estar d’acord. Vull entendre que tú no ets ‘jueva’ en cap sentit sinò que magnifiques l’ascendència conversa, no jueva sinò conversa, per tal de sentir-te víctima de qualcú malgrat et trobis, com jo, en una nació democràtica sensa cap discriminació, pateixes doncs un complexe psicólogic perfectament estudiat i descrit, és una mena de complexe tipus ‘baró de Muchausen’ però no físic sinò psicológic. Es com si els decendents d’esclaus a USA, ara homes i dones lliures, no vulguessin ser senators, diputats ni presidents als USA sinò que vulguessin retornar a l’Àfrica. El dolent que hagi ocorregut al pasat no ha d’afectar el nostre futur ni el present e llibertat. Cas contrari, avui dia encara ens governarien els Trastàmara i n’hi hauria encara Inquisició i salconduits de ‘Limpieza de Sangre’. Però a tú no et basta que n’Aguilò fos escollit 3 vegades seguides, no, tú et trobes més a sa banda del seu cosí Nissan, el rabí ‘anussin’ ultraortodox que s’en anà a Hebró empentat per ningú. Diuen que té més de 10 fills i que a les nits rondina amb una metralladora UZI per matar moros, pot ser ja hagi matat qualcú i tot, axí entennet la paraula ‘llibertat’ els victimistes. Pensa que si fossis ‘gabatxa’ tindries el matex nas sense dir-te jueva a tú mateixa, o sigui que ves a saber d’on ve el teu nas que no per força ha de ser jueu. S’altre dia deies que eres molt informada, doncs jo també mir la premsa digital israeliana i he tret justament les conclusions contràries a les teves. Qué dius dels jueus de Barcelona, els ha passat algo, qué ha hagut una altra ‘kristallnacht’ i no m’he enterat? S’han promulgat lleis anti jueves al BOE? Despatxen jueus de la feina i anul·len el matrimonis amb no jueus? Ells deporten? Llavors de què em parles? Som jo qui diu que no hi ha raons pel racisme motivat per la sang, i tú no em creus? Som jo que et dona sa mà i no me l’acceptes? Mira en què consisteix la mentida i el victimisme i el victimisme fonat en mentides: dissabte passat, en Miquel Segura publicaba a l’Ultima Hora que totes les sinagogues d’Espanya es trobaven sota vigilància policial ‘como fortalezas’ per mor de les amenaces antisemites, doncs vaig anar a guaitar la sinagoga de Palma i oh sorpresa: no n’hi havia ni un guàrdia urbà vigilant-la-hi! En Segura havia mentit. L’hi vaig retreure per el mail de la seva web i, qué en va respondre? Que el mentider era jo i que a més estaba ‘loco’!!!

  20. Simón Pedro.
    T’has passat de més d’un pèl, encara que pot ser que ni tan sols te’n dones compte.
    Difames gent que ni conèixes, com aquest Nissan que ja l’has convertit en assassí pel fet d’haver emigrat a Israel i haver de muntar guàrdia els vespres per por dels vertaders assassins, i dius que té més de deu fills com si fós un dels pecats més grossos!
    Tenc por de fer feina de bades intentant explicar-te unes coses que pensava que són premisses, però com que sembles ser una persona de bé, ho vull tornar provar.
    Ho esbrinaré d’un en un:
    Tu deies que “els seus avantpassats deixaren de banda el judaisme perquè s’estimaven més restar a Mallorca com cristians que a l’exili com jueus. D’aixó s’en diu estimar Mallorca de bon de veres” i jo te contestava que no quedaren per amor sinó per temor o impossibilitat (no té res que veure si hi havia libertat de moviment o no).
    No n’estic gens d’acord amb el que dius que “300 anys després de 1391 = 1691, ja no podem xerrar de ‘jueus a Mallorca’ sinó de conversos, llavors comdemnats de manera injusta i crudelíssima, llavors innocents, llavors no li fagis el lloc a l’Inquisició: ni eren jueus sinò cristians, ni eren ‘judaizantes’” ja que, efectivament, eren ‘judaizantes’ o, com els ‘bons mallorquins’ deien: ‘ni poma ni préssec’ ni jueus ni cristians: jueus que es veien obligats a comportar-se com cristians.
    Dius que: “Tú pensats de ‘fugir’ a l’any 2009? qui et persegueix, qui et discfrimina? ” i això si que és mal d’explicar, però ho provaré. Una persona diu de ‘fugir’ quan té ganes de romandre, però li fan la mort i no té més remei que, si, ‘fugir’. Se nota que no ho has sentit mai, ni t’ho desitg, però és així.

    “A la ‘reniaxença mallorquina’ encara es perseguien jueus, vull dir xuetes, vull dir conversos, vull dir llavors cristians i no jueus? a quin any, m’ho pots dir??” Si, fins i tot durant la guerra de Cuba (1898) quan els reclutes a Palma protestaren pel fet que els xuetes no anaven a la guerra, entraren al carrer d’Argenteria i veïnats i cremaren mobles i llibres i feriren la gent. Això, com era d’esperar, no fou a bastament greu com per escriure-ho als llibres d’història, clar.

    “al Principat no n’hi havia ‘antixuetisme’? Només a Mallorca? Què és d’estrany! Però si a tota Espanya es va implantar el ‘certificado de limpieza de sangre’! ” Si senyor, només a Mallorca. I quan un xuetó emigrava a Castella, sempre hi arribava ‘un bon cristià’ mallorquí per tal de posar en alerta els bons ciutadans de la presència contaminadora del xueta.

    Els altres punts que escrius, pobreta de mi, no els he entès ni poc ni gens, o sia que els deixaré anar, a no ser que siguis tan amable d’explicar-me’ls.
    I no diguis que no vull acceptar la teva mà estesa, que per molta diferència d’idees que hi pugui haver entre noltres mai se podrà dir que no accept una amistat, ni moro, ni jueu, ni cristià, ni ‘converso’!

    Te convit a llegir el que publica la wikipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Xuetes i a http://www.cat-israel.org/2009/01/la-barbrie-catalunya.html on hi podràs trobar moltes referències al que t’he exposat.

    Sempre amics!

  21. No tenc de llegir-ho però dues coses, no cremaren 40 conversos, sinó tres, als altres uns trenta els donaren volta de garrot. N’Abrham Cresques va morir a Mallorca, no va fugir. L’Adeu del jueu és de Picó i Campamar,

    Conec en Nissan, erem veïnats a Palma, jo vaig neixer al carrer de Ses Monges, al costat de la merceria de la seva padrina, Nissan té 12 fills, encara que te dues o tres
    bessonades.
    Estic dins un grup que se diu Memòria del carrer i fa anys que estic interassada en el tema xueta, poca cosa me podeu explicar.

    http://www.memoriadelcarrer.com/

    Al segle XIX hi va haver dos assalts a l’Argenteria, però no per la guerra de Cuba, això surt a qualsevol llibre damunt el tema xueta. A la plana que vos he posat trobareu molta bibliografia, entra ella un llibret meu que se diu “Històries del carrer”.

  22. m’ha fuit, deia Simon que ets un desatre en història. Ñ’edicte dels Reis Catòlics no té res a veure amb els jueus mallorquins que s’havien convertit molt abans. La Inquisició espanyola no va arribar a Mallorca fins a finals del segle XIV. Em temps dels Cresques era la Inquisició papal molt més suau. Em fa vessa discutir amb tu, no saps res de res. Llegeix un mica.

  23. Per Dianeta:

    Amb permís de n’Amadeu et penj l’article que vaig escriure damunt l’Adeu del Jueu.

    L’ADÈU DEL JUEU

    Mai no m’havia cridat gaire l’atenció la figura del pollencí Ramon Picó i Campamar, poeta i escriptor poc conegut i reconegut a Mallorca. Sempre he dit que som una negada per la poesia i, llevat dels quatre poetes més coneguts, som una perfecta ignorant en la matèria. Però, després de llegir el poema “L’adéu del Jueu”, poema inèdit d’en Picó descobert per casualitat a Catalunya per en Pep Pomar i editat fa poc per la Fundació Guillem Cifre de Colonya, la impressió que m’ha causat la seva lectura m’ha empès a voler conèixer més de prop la figura d’aquest mallorquí exiliat voluntàriament a Barcelona. A mida que he anat coneixent detalls de la seva vida, la meva admiració envers d’en Picó ha anat creixent. En el seu poema ja s’endevina el seu esperit rebel i valent, propi de la seva etapa de joventut. El mateix esperit que el va empènyer a defensar públicament Mossèn Tarongi, un altre exiliat de Mallorca i que en el seu poema “Navegant” traspua el mateix amarg sentiment d’haver d’abandonar la tan estimada terra com ho fa en Picó a l’Adéu del Jueu. Ambdós se revoltaren en contra de les injustícies a que eren sotmesos els descendents dels conversos a la Mallorca del segle XIX i, a rel de la dura polèmica entre en Josep Taronjí i el prevere Miquel Maura, en Picó, davant el silenci prudent o covard de la majoria d’altres escriptors i capellans xuetes, i malgrat certes discrepàncies ideològiques amb el canonge, no va dubtar gens en aixecar la veu en defensa de les reivindicacions d’en Taronjí. En Picó havia optat per la facció radical del republicanisme. L’any mil vuit–cents seixanta nou havia retornat a Pollença i coincidint amb les eleccions de mil vuit- cents setanta dos, va ésser convidat a un acte electoral al Casino Radical de Pollença per pronunciar un discurs . Ell, sortint del guió escrit, va envestir en contra dels realistes i carlins i els va acusar d’ésser causa directe de l’assalt al call de mil vuit-cents vint i tres, i de l’arrasament de les botigues i mercaderies dels marxandos xuetes. La resposta dels reaccionaris va ésser molt violenta fins el punt que el volien apedregar i va haver de necessitar protecció nit i dia.
    Supòs que tornar a topar amb la realitat d’una Mallorca ofegada pels prejudicis i els interessos d’una classe dominant, l’empenyeren a tornar a Barcelona. No va ésser l’únic que va agafar el camí de l’exili: recordem en Marià Aguiló, en Guillem Forteza i en Jeroni Forteza que també cercaren poder alenar fora de Mallorca i n’Estanislau de K. Aguiló que en una carta proposa al seu pare Tomàs, anar a viure tota la família a Madrid.
    Mallorca rebutjava als seus fills per ésser portadors d’un determinat llinatge. Molts no se resignaren a viure cap acalat i cercaren nous horitzons per poder viure en llibertat . El poema d’en Picó, identificant-se amb un jueu del segle XVII que ha d’abandonar la seva terra per la mateixa intransigència que l’ha obligat a ell a agafar el mateix camí, ho diu tot. Passa de l’enyorament, encara només endevinat, quan veu que el vaixell l’allunya de les costes tant conegudes i estimades a la ràbia davant de la injustícia que suposa. El darrer vers del seu poema és un esclat de rebel•lia i orgull en contra d’una terra i una determinada gent que la empès a navegar per senderis no desitjats.

    Mallorca, en bona hora adéu
    La terra com tu atrassada
    No és digna ni mai l’ha estada
    D’esser pàtria d’un jueu !!!

    Mai no sabrem perquè en Picó no va arribar a publicar l’Adéu del Jueu. Però, encara ara després de cent quaranta anys, ens encomana la força i l’esperit de l’autor: en Ramon Picó i Campamar que a Catalunya va trobar el reconeixement que li havia estat negat a Mallorca. Va morir un dia passejant per les Rambles de Barcelona, qui sap si enyorant la seva estimada terra que mai no hauria d’haver estat obligat a abandonar.

  24. Per Dianeta:

    EL VESTIT DE NOCES ( Recordant l’ agost de 1391 )

    Corren vents tèrbols per Ciutat de Mallorca. No gosam sortir del Call. Quan mon pare ha arribat de la Sinagoga, d’una reunió convocada amb caràcter urgent pel Rabí Mossé Faquim, ens ha manat que barràssim portes i finestres i que per res del món sortíssim al carrer.
    Avui de matí, quan he anat al pou a cercar aigua, les comares xerraven de milers d’homes i dones armats amb tota casta d’estris que s’acaramullaven a les portes de ciutat volent entrar-hi. És la gent de la part forana que, cansada de passar gana i veient que els seus minsos guanys són recaptats pels agents del govern, s’han revoltat.
    Tenim molta por. Des de sempre, quan hi ha avalots, el Call en pateix les conseqüències. Hem viscut anys de tranquil•litat amb el govern del rei Pere, però començam a creure que això s’ha acabat. Hem tengut notícies de l’assalt a altres calls de la Corona d’Aragó. Els vents que bufen no són gens favorables per la gent de la nostra nissaga.
    El mes d’agost aboca la seva cara més despietada sobre els carrerons del Call. Fa molta calor, ma mare va esmussa d’una banda a l’altre i mon pare, ajudat pels meus germans grans, reforça finestres i portes.

    He pujat a la meva cambra, damunt el llit hi ha estès el vestit que avui ha dut la cosidora després d’acabar d’enllestir-lo. És el meu vestit de noces. D’avui a vuit dies està concertat el meu casament amb Astruch Ben Abrafim, el fill major de la família Abrafim.
    Estic contenta, Astruch i jo ens coneixem des que érem petits. La seva família és una de les més importants del Call. El seu pare és bruixoler i ell està aprenent l’ofici amb els Cresques, els principals cartògrafs de Ciutat. Mon pare prepara les tintures i mixtures que empren per dibuixar i donar color als seus mapes.
    Record que de petita quan m’enviaven a dur els encàrrecs als tallers dels portolans em quedava embadalida contemplant les meravelles que sortien de les mans d’aquells homes. Sense mai no haver sortit dels estrets horitzons del Call, sabien reproduir cada confí de la terra. Tots els colors del món es concentraven en blaus i verds de mars misteriosos solcats per peixos alats. Sirenes de llargs cabells i lluents escates cavalcaven dofins que, trencant les blaves aigües, pujaven cap a cels coberts de boires que amagaven el misteri de terres ignorades.

    La veu de mon pare cridant el meu nom trenca el fil del meu records. Baix corrent les escales. Amb un gest instintiu he agafat el meu vestit de noces. El criat de Can Xullell ens ha dut noves gens bones. Els menestrals de Ciutat s’han afegit a la revolta i al crit de “bateig o mort” avancen cap al Call. El mateix batle de Ciutat, Lluís de Bellviure, els encapçala.

    Se senten crits i gemecs, encara d’enfora. No hi ha temps per perdre. Mon pare, que sempre ha estat malfiat i previsor, va fer construir un amagatall aprofitant un vell pou davall el trespol de la cuina.
    Una bafarada d’humitat i olor de tomba surt de l’enfony que mon pare ha destapat i al qual ens obliga a davallar. Em sent engolida per una negror pudenta. És minúscul, només hi cabem ma mare i les meves tres germanes petites. Els homes resten a dalt, intentaran fer-se forts darrera les portes i finestres barrades.
    La tapa cau amb un so de mort enterrat en vida. Les meves germanetes ploren i ma mare prega. Jo estreny amb força el meu vestit. Pens en el meu promès. Ca seva és una de les primeres quan s’entra al Call, i de les més riques. Un dels objectius preferits dels que en nom de la fe roben i maten sense cap misericòrdia.

    No sé quin temps ha passat, m’he condormit. La humitat, que em traspassa els ossos, i la gana em desperten. Les meves germanes, esgotades, dormen arrufades entre els braços de ma mare. De cop, damunt els nostres caps, sent renou de corregudes. No gos ni alenar. Se sent un sotrac i un fort raig de llum en fereix els ulls. La tapadora de la nostra tomba ha estat arrabassada amb força. Se senten rialles i veus feréstegues.

    − Mirau, aquí hi ha un niu de colometes …

    Unes mans com urpes m’aixequen i un gegant roig mal pèl, d’alè pudent de vi, m’acosta la seva cara picada de pigota.

    − Quina troballa ! Ara veurem si és vera que els jueus tenen coa ..

    Com una pepa de pedaç vaig passant de mans en mans. Els crits i plors de ma mare i les germanes m’avisen que elles no corren millor sort. Intent lluitar, uns forts braços m’immobilitzen, mentre qualcú pugna per llevar-me la gonella. Mossec el braç del qui em té agafada, brolla la sang. Ell amollant una flastomia, em pega un cop al cap. Una pietosa obscuritat m’envolta i caic dins el feliç pou de la inconsciència…

    Avui és el gran dia. Ja no és hora de plorar els morts. Més de tres-cents germans han estat assassinats. Entre ells tota la meva família i el meu promès. Els que miraculosament hem pogut sobreviure ara ens disposam a començar una nova vida.
    Orgullosament engalanada amb el meu vestit de noces, que vaig poder rescatar del l’amagatall, després que els nostres botxins em donassin per morta, vaig cap a l’església disposta a casar-me amb Jesús i acceptar el baptisme. D’avui endavant viuré baix el signe de la creu que encapçala la processó. Presidida pels resos dels capellans i fuetada per els crits de la turba, som una trista filera de gent humiliada que camina arrossegant els peus, amb el cap acalat i el cor estret.

    D’aquí a unes hores als ulls de tothom, morirà Struga filla de Jucef i Leya Natjer i naixerà Graciosa Fuster, borda de pare i mare.

    Posant com a penyora d’etern compromís amb Déu el meu vestit de noces, aixec els ulls cap al cel i des del fons del meu cor li preg que em perdoni la covardia de renegar públicament del seu sant nom. Li deman que em doni forces per afrontar tota una futura vida de simulació a la qual m’han abocat a la força.

    Conxa Forteza

  25. Continuant abusant de n’Amadeu, per Dianeta

    EL JESUÏTE I EL RABI ( El rabí era en Nissan, quan va passar això jo anava emb ell )

    El Rabí es passejava pel l’antic Call de Ciutat. Era un horabaixa de tardor gris i plujós. Un sentiment de pèrdua l’omplia. Contemplava la humitat que degotaven les velles pedres i li pareixia que vessaven llàgrimes per la gent que antuvi omplia aquests carrers, quan homes i dones podien viure segons els seus costums i complir l’antiga Llei amb la cara descoberta.

    Pertanyia a aquella antiga nissaga. Gent que foragitats del destruït Call, convertits al catolicisme a la força, perseguits a mort, havien continuat durant segles fidels a la llei dels seus avantpassats, fins que el fum del darrer fogó encès baix el símbol de la creu havia aconseguit anorrear-los i convertir en cendres el caliu tants d’anys covat.

    Ell havia tornat a la Terra Promesa. Als vint- i- dos anys havia deixat la seva petita illa i havia abraçat l’antiga Llei, arribant a la categoria de Rabí.

    Les seves passes el dugueren davant el que havia estat l’antiga Sinagoga Major, ara convertida en església dels Jesuïtes. El cor li feia mal. Dins el seu cap ressonava el crepitar dels incendis, els crits de la gent fugint esporuguida, de la turba entrant a la sinagoga com una riuada folla, àvida de sang, el tabernacle profanat, els rotlles de la Torà esqueixats i convertits en cendra, els objectes de valor acaramullats i llests per al seu espoli.

    Va sentir pronunciar el seu nom. Va alçar els ulls: un home ja gran el mirava i li parlava amb veu emocionada.

    _Nicolau, no em coneixes ?

    El rabí va fer un esforç de memòria. Aquella fesomia li era coneguda. Va mirar l’home més de prim compte, el seu vestit proclamava l’estat de sacerdot …..

    _Oncle Ramon ?

    _Sí, fill meu. Som el cosí de ton pare. Quan te n’anares a Israel vaig visitar-lo. Vaig dir-li que estaves perdut, que ja no hi havia res que fer amb tu.

    La veu del Jesuïta es va fer petita. Plorant va donar mitja volta i va entrar dins l’església correguent, com cercant refugi.

    El rabí es quedà trist. Després de més de sis-cents anys, una altre vegada dues persones de la mateixa sang se veien enfrontades per la mateixa intransigència que en va separar tantes.

    Va alçar el cap i va mirar el cel. Un raig de sol començava a obrir-se pas entre els niguls, una forta enyorança de la que ara era la seva terra se va apoderar d’ell i va pensar. “així com la llum sempre guanya a les tenebres, algun dia el cel serà clar per a tothom…”

  26. i per acabar i vos jur que és el darrer, per na Dianeta

    EL VESTIT DE NOCES ( Recordant l’ agost de 1391 )

    Corren vents tèrbols per Ciutat de Mallorca. No gosam sortir del Call. Quan mon pare ha arribat de la Sinagoga, d’una reunió convocada amb caràcter urgent pel Rabí Mossé Faquim, ens ha manat que barràssim portes i finestres i que per res del món sortíssim al carrer.
    Avui de matí, quan he anat al pou a cercar aigua, les comares xerraven de milers d’homes i dones armats amb tota casta d’estris que s’acaramullaven a les portes de ciutat volent entrar-hi. És la gent de la part forana que, cansada de passar gana i veient que els seus minsos guanys són recaptats pels agents del govern, s’han revoltat.
    Tenim molta por. Des de sempre, quan hi ha avalots, el Call en pateix les conseqüències. Hem viscut anys de tranquil•litat amb el govern del rei Pere, però començam a creure que això s’ha acabat. Hem tengut notícies de l’assalt a altres calls de la Corona d’Aragó. Els vents que bufen no són gens favorables per la gent de la nostra nissaga.
    El mes d’agost aboca la seva cara més despietada sobre els carrerons del Call. Fa molta calor, ma mare va esmussa d’una banda a l’altre i mon pare, ajudat pels meus germans grans, reforça finestres i portes.

    He pujat a la meva cambra, damunt el llit hi ha estès el vestit que avui ha dut la cosidora després d’acabar d’enllestir-lo. És el meu vestit de noces. D’avui a vuit dies està concertat el meu casament amb Astruch Ben Abrafim, el fill major de la família Abrafim.
    Estic contenta, Astruch i jo ens coneixem des que érem petits. La seva família és una de les més importants del Call. El seu pare és bruixoler i ell està aprenent l’ofici amb els Cresques, els principals cartògrafs de Ciutat. Mon pare prepara les tintures i mixtures que empren per dibuixar i donar color als seus mapes.
    Record que de petita quan m’enviaven a dur els encàrrecs als tallers dels portolans em quedava embadalida contemplant les meravelles que sortien de les mans d’aquells homes. Sense mai no haver sortit dels estrets horitzons del Call, sabien reproduir cada confí de la terra. Tots els colors del món es concentraven en blaus i verds de mars misteriosos solcats per peixos alats. Sirenes de llargs cabells i lluents escates cavalcaven dofins que, trencant les blaves aigües, pujaven cap a cels coberts de boires que amagaven el misteri de terres ignorades.

    La veu de mon pare cridant el meu nom trenca el fil del meu records. Baix corrent les escales. Amb un gest instintiu he agafat el meu vestit de noces. El criat de Can Xullell ens ha dut noves gens bones. Els menestrals de Ciutat s’han afegit a la revolta i al crit de “bateig o mort” avancen cap al Call. El mateix batle de Ciutat, Lluís de Bellviure, els encapçala.

    Se senten crits i gemecs, encara d’enfora. No hi ha temps per perdre. Mon pare, que sempre ha estat malfiat i previsor, va fer construir un amagatall aprofitant un vell pou davall el trespol de la cuina.
    Una bafarada d’humitat i olor de tomba surt de l’enfony que mon pare ha destapat i al qual ens obliga a davallar. Em sent engolida per una negror pudenta. És minúscul, només hi cabem ma mare i les meves tres germanes petites. Els homes resten a dalt, intentaran fer-se forts darrera les portes i finestres barrades.
    La tapa cau amb un so de mort enterrat en vida. Les meves germanetes ploren i ma mare prega. Jo estreny amb força el meu vestit. Pens en el meu promès. Ca seva és una de les primeres quan s’entra al Call, i de les més riques. Un dels objectius preferits dels que en nom de la fe roben i maten sense cap misericòrdia.

    No sé quin temps ha passat, m’he condormit. La humitat, que em traspassa els ossos, i la gana em desperten. Les meves germanes, esgotades, dormen arrufades entre els braços de ma mare. De cop, damunt els nostres caps, sent renou de corregudes. No gos ni alenar. Se sent un sotrac i un fort raig de llum en fereix els ulls. La tapadora de la nostra tomba ha estat arrabassada amb força. Se senten rialles i veus feréstegues.

    − Mirau, aquí hi ha un niu de colometes …

    Unes mans com urpes m’aixequen i un gegant roig mal pèl, d’alè pudent de vi, m’acosta la seva cara picada de pigota.

    − Quina troballa ! Ara veurem si és vera que els jueus tenen coa ..

    Com una pepa de pedaç vaig passant de mans en mans. Els crits i plors de ma mare i les germanes m’avisen que elles no corren millor sort. Intent lluitar, uns forts braços m’immobilitzen, mentre qualcú pugna per llevar-me la gonella. Mossec el braç del qui em té agafada, brolla la sang. Ell amollant una flastomia, em pega un cop al cap. Una pietosa obscuritat m’envolta i caic dins el feliç pou de la inconsciència…

    Avui és el gran dia. Ja no és hora de plorar els morts. Més de tres-cents germans han estat assassinats. Entre ells tota la meva família i el meu promès. Els que miraculosament hem pogut sobreviure ara ens disposam a començar una nova vida.
    Orgullosament engalanada amb el meu vestit de noces, que vaig poder rescatar del l’amagatall, després que els nostres botxins em donassin per morta, vaig cap a l’església disposta a casar-me amb Jesús i acceptar el baptisme. D’avui endavant viuré baix el signe de la creu que encapçala la processó. Presidida pels resos dels capellans i fuetada per els crits de la turba, som una trista filera de gent humiliada que camina arrossegant els peus, amb el cap acalat i el cor estret.

    D’aquí a unes hores als ulls de tothom, morirà Struga filla de Jucef i Leya Natjer i naixerà Graciosa Fuster, borda de pare i mare.

    Posant com a penyora d’etern compromís amb Déu el meu vestit de noces, aixec els ulls cap al cel i des del fons del meu cor li preg que em perdoni la covardia de renegar públicament del seu sant nom. Li deman que em doni forces per afrontar tota una futura vida de simulació a la qual m’han abocat a la força.

    Conxa Forteza i Bruno

  27. I continuant abusant de n’Amadeu, vos jur que és el darrer

    EL VESTIT DE NOCES ( Recordant l’ agost de 1391 )

    Corren vents tèrbols per Ciutat de Mallorca. No gosam sortir del Call. Quan mon pare ha arribat de la Sinagoga, d’una reunió convocada amb caràcter urgent pel Rabí Mossé Faquim, ens ha manat que barràssim portes i finestres i que per res del món sortíssim al carrer.
    Avui de matí, quan he anat al pou a cercar aigua, les comares xerraven de milers d’homes i dones armats amb tota casta d’estris que s’acaramullaven a les portes de ciutat volent entrar-hi. És la gent de la part forana que, cansada de passar gana i veient que els seus minsos guanys són recaptats pels agents del govern, s’han revoltat.
    Tenim molta por. Des de sempre, quan hi ha avalots, el Call en pateix les conseqüències. Hem viscut anys de tranquil•litat amb el govern del rei Pere, però començam a creure que això s’ha acabat. Hem tengut notícies de l’assalt a altres calls de la Corona d’Aragó. Els vents que bufen no són gens favorables per la gent de la nostra nissaga.
    El mes d’agost aboca la seva cara més despietada sobre els carrerons del Call. Fa molta calor, ma mare va esmussa d’una banda a l’altre i mon pare, ajudat pels meus germans grans, reforça finestres i portes.

    He pujat a la meva cambra, damunt el llit hi ha estès el vestit que avui ha dut la cosidora després d’acabar d’enllestir-lo. És el meu vestit de noces. D’avui a vuit dies està concertat el meu casament amb Astruch Ben Abrafim, el fill major de la família Abrafim.
    Estic contenta, Astruch i jo ens coneixem des que érem petits. La seva família és una de les més importants del Call. El seu pare és bruixoler i ell està aprenent l’ofici amb els Cresques, els principals cartògrafs de Ciutat. Mon pare prepara les tintures i mixtures que empren per dibuixar i donar color als seus mapes.
    Record que de petita quan m’enviaven a dur els encàrrecs als tallers dels portolans em quedava embadalida contemplant les meravelles que sortien de les mans d’aquells homes. Sense mai no haver sortit dels estrets horitzons del Call, sabien reproduir cada confí de la terra. Tots els colors del món es concentraven en blaus i verds de mars misteriosos solcats per peixos alats. Sirenes de llargs cabells i lluents escates cavalcaven dofins que, trencant les blaves aigües, pujaven cap a cels coberts de boires que amagaven el misteri de terres ignorades.

    La veu de mon pare cridant el meu nom trenca el fil del meu records. Baix corrent les escales. Amb un gest instintiu he agafat el meu vestit de noces. El criat de Can Xullell ens ha dut noves gens bones. Els menestrals de Ciutat s’han afegit a la revolta i al crit de “bateig o mort” avancen cap al Call. El mateix batle de Ciutat, Lluís de Bellviure, els encapçala.

    Se senten crits i gemecs, encara d’enfora. No hi ha temps per perdre. Mon pare, que sempre ha estat malfiat i previsor, va fer construir un amagatall aprofitant un vell pou davall el trespol de la cuina.
    Una bafarada d’humitat i olor de tomba surt de l’enfony que mon pare ha destapat i al qual ens obliga a davallar. Em sent engolida per una negror pudenta. És minúscul, només hi cabem ma mare i les meves tres germanes petites. Els homes resten a dalt, intentaran fer-se forts darrera les portes i finestres barrades.
    La tapa cau amb un so de mort enterrat en vida. Les meves germanetes ploren i ma mare prega. Jo estreny amb força el meu vestit. Pens en el meu promès. Ca seva és una de les primeres quan s’entra al Call, i de les més riques. Un dels objectius preferits dels que en nom de la fe roben i maten sense cap misericòrdia.

    No sé quin temps ha passat, m’he condormit. La humitat, que em traspassa els ossos, i la gana em desperten. Les meves germanes, esgotades, dormen arrufades entre els braços de ma mare. De cop, damunt els nostres caps, sent renou de corregudes. No gos ni alenar. Se sent un sotrac i un fort raig de llum en fereix els ulls. La tapadora de la nostra tomba ha estat arrabassada amb força. Se senten rialles i veus feréstegues.

    − Mirau, aquí hi ha un niu de colometes …

    Unes mans com urpes m’aixequen i un gegant roig mal pèl, d’alè pudent de vi, m’acosta la seva cara picada de pigota.

    − Quina troballa ! Ara veurem si és vera que els jueus tenen coa ..

    Com una pepa de pedaç vaig passant de mans en mans. Els crits i plors de ma mare i les germanes m’avisen que elles no corren millor sort. Intent lluitar, uns forts braços m’immobilitzen, mentre qualcú pugna per llevar-me la gonella. Mossec el braç del qui em té agafada, brolla la sang. Ell amollant una flastomia, em pega un cop al cap. Una pietosa obscuritat m’envolta i caic dins el feliç pou de la inconsciència…

    Avui és el gran dia. Ja no és hora de plorar els morts. Més de tres-cents germans han estat assassinats. Entre ells tota la meva família i el meu promès. Els que miraculosament hem pogut sobreviure ara ens disposam a començar una nova vida.
    Orgullosament engalanada amb el meu vestit de noces, que vaig poder rescatar del l’amagatall, després que els nostres botxins em donassin per morta, vaig cap a l’església disposta a casar-me amb Jesús i acceptar el baptisme. D’avui endavant viuré baix el signe de la creu que encapçala la processó. Presidida pels resos dels capellans i fuetada per els crits de la turba, som una trista filera de gent humiliada que camina arrossegant els peus, amb el cap acalat i el cor estret.

    D’aquí a unes hores als ulls de tothom, morirà Struga filla de Jucef i Leya Natjer i naixerà Graciosa Fuster, borda de pare i mare.

    Posant com a penyora d’etern compromís amb Déu el meu vestit de noces, aixec els ulls cap al cel i des del fons del meu cor li preg que em perdoni la covardia de renegar públicament del seu sant nom. Li deman que em doni forces per afrontar tota una futura vida de simulació a la qual m’han abocat a la força.

  28. Un darrer apunt,els anomenats “perruques” anaren a Madrid per demanar al rei Carles III la plena igualtat amb els cristians vells, parlam del segle XVIII, les famoses “Pragmatiques de Carles III” en el document els xuetons que anaren a Madrid s’anomenaven a ells mateixos ” De estirpe hebrea”.

  29. I per acabar definitivament amb la paciència de n’Amadeu, per tu Dianeta:

    EL VESTIT DE NOCES ( Recordant l’ agost de 1391 )

    Corren vents tèrbols per Ciutat de Mallorca. No gosam sortir del Call. Quan mon pare ha arribat de la Sinagoga, d’una reunió convocada amb caràcter urgent pel Rabí Mossé Faquim, ens ha manat que barràssim portes i finestres i que per res del món sortíssim al carrer.
    Avui de matí, quan he anat al pou a cercar aigua, les comares xerraven de milers d’homes i dones armats amb tota casta d’estris que s’acaramullaven a les portes de ciutat volent entrar-hi. És la gent de la part forana que, cansada de passar gana i veient que els seus minsos guanys són recaptats pels agents del govern, s’han revoltat.
    Tenim molta por. Des de sempre, quan hi ha avalots, el Call en pateix les conseqüències. Hem viscut anys de tranquil•litat amb el govern del rei Pere, però començam a creure que això s’ha acabat. Hem tengut notícies de l’assalt a altres calls de la Corona d’Aragó. Els vents que bufen no són gens favorables per la gent de la nostra nissaga.
    El mes d’agost aboca la seva cara més despietada sobre els carrerons del Call. Fa molta calor, ma mare va esmussa d’una banda a l’altre i mon pare, ajudat pels meus germans grans, reforça finestres i portes.

    He pujat a la meva cambra, damunt el llit hi ha estès el vestit que avui ha dut la cosidora després d’acabar d’enllestir-lo. És el meu vestit de noces. D’avui a vuit dies està concertat el meu casament amb Astruch Ben Abrafim, el fill major de la família Abrafim.
    Estic contenta, Astruch i jo ens coneixem des que érem petits. La seva família és una de les més importants del Call. El seu pare és bruixoler i ell està aprenent l’ofici amb els Cresques, els principals cartògrafs de Ciutat. Mon pare prepara les tintures i mixtures que empren per dibuixar i donar color als seus mapes.
    Record que de petita quan m’enviaven a dur els encàrrecs als tallers dels portolans em quedava embadalida contemplant les meravelles que sortien de les mans d’aquells homes. Sense mai no haver sortit dels estrets horitzons del Call, sabien reproduir cada confí de la terra. Tots els colors del món es concentraven en blaus i verds de mars misteriosos solcats per peixos alats. Sirenes de llargs cabells i lluents escates cavalcaven dofins que, trencant les blaves aigües, pujaven cap a cels coberts de boires que amagaven el misteri de terres ignorades.

    La veu de mon pare cridant el meu nom trenca el fil del meu records. Baix corrent les escales. Amb un gest instintiu he agafat el meu vestit de noces. El criat de Can Xullell ens ha dut noves gens bones. Els menestrals de Ciutat s’han afegit a la revolta i al crit de “bateig o mort” avancen cap al Call. El mateix batle de Ciutat, Lluís de Bellviure, els encapçala.

    Se senten crits i gemecs, encara d’enfora. No hi ha temps per perdre. Mon pare, que sempre ha estat malfiat i previsor, va fer construir un amagatall aprofitant un vell pou davall el trespol de la cuina.
    Una bafarada d’humitat i olor de tomba surt de l’enfony que mon pare ha destapat i al qual ens obliga a davallar. Em sent engolida per una negror pudenta. És minúscul, només hi cabem ma mare i les meves tres germanes petites. Els homes resten a dalt, intentaran fer-se forts darrera les portes i finestres barrades.
    La tapa cau amb un so de mort enterrat en vida. Les meves germanetes ploren i ma mare prega. Jo estreny amb força el meu vestit. Pens en el meu promès. Ca seva és una de les primeres quan s’entra al Call, i de les més riques. Un dels objectius preferits dels que en nom de la fe roben i maten sense cap misericòrdia.

    No sé quin temps ha passat, m’he condormit. La humitat, que em traspassa els ossos, i la gana em desperten. Les meves germanes, esgotades, dormen arrufades entre els braços de ma mare. De cop, damunt els nostres caps, sent renou de corregudes. No gos ni alenar. Se sent un sotrac i un fort raig de llum en fereix els ulls. La tapadora de la nostra tomba ha estat arrabassada amb força. Se senten rialles i veus feréstegues.

    − Mirau, aquí hi ha un niu de colometes …

    Unes mans com urpes m’aixequen i un gegant roig mal pèl, d’alè pudent de vi, m’acosta la seva cara picada de pigota.

    − Quina troballa ! Ara veurem si és vera que els jueus tenen coa ..

    Com una pepa de pedaç vaig passant de mans en mans. Els crits i plors de ma mare i les germanes m’avisen que elles no corren millor sort. Intent lluitar, uns forts braços m’immobilitzen, mentre qualcú pugna per llevar-me la gonella. Mossec el braç del qui em té agafada, brolla la sang. Ell amollant una flastomia, em pega un cop al cap. Una pietosa obscuritat m’envolta i caic dins el feliç pou de la inconsciència…

    Avui és el gran dia. Ja no és hora de plorar els morts. Més de tres-cents germans han estat assassinats. Entre ells tota la meva família i el meu promès. Els que miraculosament hem pogut sobreviure ara ens disposam a començar una nova vida.
    Orgullosament engalanada amb el meu vestit de noces, que vaig poder rescatar del l’amagatall, després que els nostres botxins em donassin per morta, vaig cap a l’església disposta a casar-me amb Jesús i acceptar el baptisme. D’avui endavant viuré baix el signe de la creu que encapçala la processó. Presidida pels resos dels capellans i fuetada per els crits de la turba, som una trista filera de gent humiliada que camina arrossegant els peus, amb el cap acalat i el cor estret.

    D’aquí a unes hores als ulls de tothom, morirà Struga filla de Jucef i Leya Natjer i naixerà Graciosa Fuster, borda de pare i mare.

    Posant com a penyora d’etern compromís amb Déu el meu vestit de noces, aixec els ulls cap al cel i des del fons del meu cor li preg que em perdoni la covardia de renegar públicament del seu sant nom. Li deman que em doni forces per afrontar tota una futura vida de simulació a la qual m’han abocat a la força.

  30. I per acabar definivament amb la paciècia d’Amadeu, per tu Dianeta, quan se toca aquest tema i veig que hi ha tanta ignorància i gent que va tant venuda, no em puc controlar.

    EL VESTIT DE NOCES ( Recordant l’ agost de 1391 )

    Corren vents tèrbols per Ciutat de Mallorca. No gosam sortir del Call. Quan mon pare ha arribat de la Sinagoga, d’una reunió convocada amb caràcter urgent pel Rabí Mossé Faquim, ens ha manat que barràssim portes i finestres i que per res del món sortíssim al carrer.
    Avui de matí, quan he anat al pou a cercar aigua, les comares xerraven de milers d’homes i dones armats amb tota casta d’estris que s’acaramullaven a les portes de ciutat volent entrar-hi. És la gent de la part forana que, cansada de passar gana i veient que els seus minsos guanys són recaptats pels agents del govern, s’han revoltat.
    Tenim molta por. Des de sempre, quan hi ha avalots, el Call en pateix les conseqüències. Hem viscut anys de tranquil•litat amb el govern del rei Pere, però començam a creure que això s’ha acabat. Hem tengut notícies de l’assalt a altres calls de la Corona d’Aragó. Els vents que bufen no són gens favorables per la gent de la nostra nissaga.
    El mes d’agost aboca la seva cara més despietada sobre els carrerons del Call. Fa molta calor, ma mare va esmussa d’una banda a l’altre i mon pare, ajudat pels meus germans grans, reforça finestres i portes.

    He pujat a la meva cambra, damunt el llit hi ha estès el vestit que avui ha dut la cosidora després d’acabar d’enllestir-lo. És el meu vestit de noces. D’avui a vuit dies està concertat el meu casament amb Astruch Ben Abrafim, el fill major de la família Abrafim.
    Estic contenta, Astruch i jo ens coneixem des que érem petits. La seva família és una de les més importants del Call. El seu pare és bruixoler i ell està aprenent l’ofici amb els Cresques, els principals cartògrafs de Ciutat. Mon pare prepara les tintures i mixtures que empren per dibuixar i donar color als seus mapes.
    Record que de petita quan m’enviaven a dur els encàrrecs als tallers dels portolans em quedava embadalida contemplant les meravelles que sortien de les mans d’aquells homes. Sense mai no haver sortit dels estrets horitzons del Call, sabien reproduir cada confí de la terra. Tots els colors del món es concentraven en blaus i verds de mars misteriosos solcats per peixos alats. Sirenes de llargs cabells i lluents escates cavalcaven dofins que, trencant les blaves aigües, pujaven cap a cels coberts de boires que amagaven el misteri de terres ignorades.

    La veu de mon pare cridant el meu nom trenca el fil del meu records. Baix corrent les escales. Amb un gest instintiu he agafat el meu vestit de noces. El criat de Can Xullell ens ha dut noves gens bones. Els menestrals de Ciutat s’han afegit a la revolta i al crit de “bateig o mort” avancen cap al Call. El mateix batle de Ciutat, Lluís de Bellviure, els encapçala.

    Se senten crits i gemecs, encara d’enfora. No hi ha temps per perdre. Mon pare, que sempre ha estat malfiat i previsor, va fer construir un amagatall aprofitant un vell pou davall el trespol de la cuina.
    Una bafarada d’humitat i olor de tomba surt de l’enfony que mon pare ha destapat i al qual ens obliga a davallar. Em sent engolida per una negror pudenta. És minúscul, només hi cabem ma mare i les meves tres germanes petites. Els homes resten a dalt, intentaran fer-se forts darrera les portes i finestres barrades.
    La tapa cau amb un so de mort enterrat en vida. Les meves germanetes ploren i ma mare prega. Jo estreny amb força el meu vestit. Pens en el meu promès. Ca seva és una de les primeres quan s’entra al Call, i de les més riques. Un dels objectius preferits dels que en nom de la fe roben i maten sense cap misericòrdia.

    No sé quin temps ha passat, m’he condormit. La humitat, que em traspassa els ossos, i la gana em desperten. Les meves germanes, esgotades, dormen arrufades entre els braços de ma mare. De cop, damunt els nostres caps, sent renou de corregudes. No gos ni alenar. Se sent un sotrac i un fort raig de llum en fereix els ulls. La tapadora de la nostra tomba ha estat arrabassada amb força. Se senten rialles i veus feréstegues.

    − Mirau, aquí hi ha un niu de colometes …

    Unes mans com urpes m’aixequen i un gegant roig mal pèl, d’alè pudent de vi, m’acosta la seva cara picada de pigota.

    − Quina troballa ! Ara veurem si és vera que els jueus tenen coa ..

    Com una pepa de pedaç vaig passant de mans en mans. Els crits i plors de ma mare i les germanes m’avisen que elles no corren millor sort. Intent lluitar, uns forts braços m’immobilitzen, mentre qualcú pugna per llevar-me la gonella. Mossec el braç del qui em té agafada, brolla la sang. Ell amollant una flastomia, em pega un cop al cap. Una pietosa obscuritat m’envolta i caic dins el feliç pou de la inconsciència…

    Avui és el gran dia. Ja no és hora de plorar els morts. Més de tres-cents germans han estat assassinats. Entre ells tota la meva família i el meu promès. Els que miraculosament hem pogut sobreviure ara ens disposam a començar una nova vida.
    Orgullosament engalanada amb el meu vestit de noces, que vaig poder rescatar del l’amagatall, després que els nostres botxins em donassin per morta, vaig cap a l’església disposta a casar-me amb Jesús i acceptar el baptisme. D’avui endavant viuré baix el signe de la creu que encapçala la processó. Presidida pels resos dels capellans i fuetada per els crits de la turba, som una trista filera de gent humiliada que camina arrossegant els peus, amb el cap acalat i el cor estret.

    D’aquí a unes hores als ulls de tothom, morirà Struga filla de Jucef i Leya Natjer i naixerà Graciosa Fuster, borda de pare i mare.

    Posant com a penyora d’etern compromís amb Déu el meu vestit de noces, aixec els ulls cap al cel i des del fons del meu cor li preg que em perdoni la covardia de renegar públicament del seu sant nom. Li deman que em doni forces per afrontar tota una futura vida de simulació a la qual m’han abocat a la força.

  31. Ui Conxa, tu si que en saps!
    Així mateix t’he de rectificar en un punt, ja que efectivament en cremaren més de tres. Lo que volies dir és que en cremaren tres de viu en viu, i un d’ells (una, Catalina Tarongí) li deia al seu germanet: ‘Rafel no’t dons!’ i el tercer era el rabí Valls. Els altres els donaren garrot, efectivament, però després així mateix els cremaren, 21 d’ells dia 1er de maig del 1691 i altres onze dia 6 del mateix mes i els dos darrers dia 2 de juliol. Tot això ho he trobat al llibre ‘Els xuetes de Mallorca’ de Braunstein, pàgs. 151-160.
    Per cert, tens la direcció del rabí Nissan? M’has emocionat amb el relat i m’agradaria conèixer-lo (si és que ho permet).
    Diana

  32. dianeta, tú no eres al 1391 i seguents per saber de bon de veres si els jueus que es batiaven i que restaven ho fein ‘per amor’ o per por. Jo tampoc, és clar, però jo mir el costat positiu: per a mí, no ha diferències, jo no discrimino, jo no els hi dic al conversos ‘judíos bautizados’ com els deia en Simon Wiesenthal, jo els hi dic ‘cristians’ i per tant iguals a qualsevfol altre cristià i a qualsevol mallorquí – català – espanyol, sense discriminació. Respecte en Nissan, que s’ho mengi, ell va prendre la decisió, idó ell carregarà amb les consequències. Podría haver restat en pau a ca nostra sense cap disciminació i en llibertat, però no, s’en va a anar a Palestina a menaçar com un ultra. Que no saps dels crims comessos per rabins ultres? No ho has llegit mai al diari Haarezt? És molt trist que precissament tú et possis de banda de l’Inquisició donant per bones les seves acusacions, o sigui, vens a dir que l’Inquisició duia sa raò!!!??? Idó, aquella era la llei d’aquell temps, aquella era la legalitat!? Eren ‘judaizantes’ els acusats de l’Inquisió, dius?? Només per menjar kosher? Doncs, apa! T’agradi o no, va ser la llei, i ets tú que la dones per bona! a l’Anglaterra, la llei de l’Enric VIII i l’Isabel I va matar no jueus, que ja els havien expulsat mol més abans que el 1492, sinó milers i milers de catòlics, milers i milers de irlandessos… Era la llei!! Però ara tenim d’altres lleis, i a tú tampoc t’agraden i et sents com una ‘jueva batiada’ de l’any 1500 PATÈTIC!! Ara sí que em deixes estorat: dius que els xuetes no anaven a sa guerra de Cuba??? i això el dius ‘discriminació’??? Justament crec que no era discriminació sinò AVANTATGE!! Llavors els cristians ‘de sang neta’ vesaven sa seva sang per la pàtria, i els descedents de conversos, no??? Jo per mí que t’ho inventes!!! Mai ho havia sentit!! Ja tornes a ser patètica dient que només hi havie anti xuetemisme a Mallorca!! Sincerament, fas riure. Mira, jo també en ser de recomanar, i et recoman: http://www.wanted.org.il passa-ho bè

  33. Conxa, el que tú diguis, per a tú ‘la perra gorda’. Jo pas de victimismes. Sa meva padrina era cubana i no vaig pels carrers clamant revenja contra en Weyler. Veig però que t’estalvies de dir que n’Abraham Cresques va morir en par, sota protecció reial. Qiuna discriminació anti jueva més ‘rarrraaarrrrr’. És que és clar, no encaixaria dins el teu calaix victimista. És única corregint a na Dianeta que se me les donava de sàvia, i molt més única publicitant les teves obres. sobretot em fa molta gràcia com fas ‘tema’ de coses tan secundàries i circumstancials com els carrers on has viscut. Encara hagessis estat veïna d’en Obama ho podria entendre. Però mira si som desastre: Inquisió arribà a Espanya al 1480, malgrat que abans ja era als dominis italians d’en Ferrràn el Catòlic. Edicte d’expulsió: 1492. Llavors ‘en temps dels Cresques’, 1376 (data de l’Atles Català) no n’hi havia Inquisició, ni avalots, ni força contra els jueus. Tú pitxes fora, idó! L’avalot de 1391 va ser una violència ‘global’ que començà a Sevilla per les prèdiques dels rectors. És documentat que les forces reials intentaren evitar-les. T’insistiexo, els ‘jueus mallorquins que ja s’havien convertit’ llavors ja no eren mai més jueus, sinó cristians. Deixa de banda d’una vegada el teu lleguatge victimiste -i publicitari de tú mateixa. Per cert: tant suau era “l’Inquisició papal” que perseguí Joana d’Arc, Galileo, Kepler, Savonarola, Luter i tant d’altres???? No fotis!! Sí, llegeix una mica, llegeix qualque cosa sense victimisme.

  34. conxa, ‘es capità en Toni’ va tenir problemes per entrar dins la Marina donat que no podia presentar un ‘certificado de Limpieza de Sangre’ després de décades de lleial servei a la Corona com corsari. La seva resposta va er que ‘unos possen limpieza de sangre por su nacimiento, pero otros lo ganamos con nuestro esfuerzo’ i donà sa culpa dels seus entrebancs a ‘los envidiosos que no soportan ver la inteligencia de V.M. para con éste su leal servidor’ o qualque cosa semblant. Altre anécdota va ser quan es Rei -Carles III, crec- li demanà després d’un temps sense veure’l: ‘¿qué hacen los moros, Toni?, resposta ‘corren al ver el pabellón de V.M.’, i resposta reial: ‘No Toni: corren al verte a tí’ Idò per suposat que D. Antonio Barceló entrà a la Marina Reial on pujà fins a dalt de tot i va ser un dels mallorquins més honorats del seu temps, i tothom va tenir com el més gran honor navegar sota les seves ordes. Toma antixuetemisme!! fixe’t si ho som de llegit!!

  35. Conxa, així ho hauria escrit jo: “En Ramón caminava per Es Born, omplit de joia. Havia guanyat les eleccions sense discusió. Era un matí d’una llum intenssíssima, la llum de Sa Roqueta. L’antixuetemiste era cosa del passat com Atapuerca. Un seu cossí tocal de l’ala s’havia tornat al judaisme com ‘anussin’ i era rabí a Hebró menaçant palestinians inflat de messianisme, però això no anava amb ell. Savia en Ramón que la seva pàtria era aquesta: Espanya, Mallorca, Ciutat, i mai Palestina, i que ell tenia l’obligació de fer el mandat democràtic dels seus electors fossin cristians vells, xuetes o gitans perquè en democràcia tothom som iguals. Uns conciutadans se’l aproparen per a felicitar-lo, sense demanar-li ni si era xueta ni si ho deixava de ser. Un d’ells era un capellanet, que pot ser al s. XVI hauria estat ‘familiar’ o inquisidor ferotge i, com tothom, també l’havia votat. Pensà n’Aguiló: ‘No hem d’oblidar la memòria, però no hem de deixar que el passat ens marqui ni el present ni el futur. No ens hem d’ancorar a un vaixell que ja no navega’. Frissava per arribar al despatx on signaria decrets de batlia amb un nom xueta…”

    Sí conxa, tú si que em saps… d’embullar i de victimisme

  36. Per Dianeta: la dita i que ha arribat fins els nostres dies és: “Felet no et dons”.

    Parlant de dites, et pos un tros d’un article meu. No sé si sabies el motiu del primer saqueig al Call de Palma al segle XVIII.

    Xerrant amb la gent major recobres expressions oblidades i que durant una bona part de la teva vida han format part del llenguatge quotidià. Fa poc vaig escoltar una frase que feia molt de temps que no sentia i que ma mare deia sovint: “¿Que te parece Guarín”?, quan veia que un fet ens havia sorprès. A vegades m’havia passat pel cap esbrinar qui era en Guarín i finalment he pogut posar-li nom i llinatges. Guarín era el malnom d’un tal Joan Bonnín i la dita sencera era: “¿que te parece Guarín? ¿Es goleta o bergantín?” Aquest senyor era armador i un vint-i-quatre de febrer de l’any 1809, varen comparèixer, penjats per ciutat, uns pasquins que el representaven agenollat davant el batle d’aquell temps, anomenat Sandino, amb les mans plegades demanat clemència i amb una bossa plena d’or. Darrera se veia dret al trinitari Pare Raimundo Pascual, membre de la Junta de Mallorca i catedràtic d’escriptura de la Universitat. Pel que sembla en Guarín havia estat pres per lleva i gràcies a l’or que va pagar al batle i a la intercessió del trinitari va ésser deixat en llibertat i no se va d’haver d’embarcar. Arran d’aquest fet la milícia cridada a embarcar-se (devers tres-cents joves), varen anar a apedregar la casa d’en Guarín; s’hi afegiren els paisans, i de retruc varen rebre les demés cases i botigues del Segell; així es va produir el primer dels dos saqueigs que patir el Call de ciutat el segle XIX.

    Si m’escrius un correu a aquesta direcció, et donaré l’adressa d’en Nissan.

    Conxaforteza@hotmail.com

  37. Has ficat la banya dins les conversions de 1391. Una revolta de la parta forana contra els nobles de ciutat se va convertir en la destrucció del Call, si afegiren els menestral manats pel mateix batle de Ciutat Lluís de Bellvitge i al crit de “bateig o mort” o arrassaren tot. La segona conversió de l’any 1435 va resultar un “show” hi va haver una histèria colectiva degut a la condemna a morts de dos rabís crec, acusats de repetir la mort i pasió de Crist en un esclau moro. Ni na Dianeta ni jo hi erem l’any 1391, però hi ha una cosa que se diuen llibres.

  38. Simon Pedro.
    Me sembla que és vosté el tocat d’ala, o pot ser tocat d’Alà.
    Jo no visc a Hebró, ni som messianista (això ho són els cristians en general ) ni tampoc estic amenaçant els palestins.
    No he de mester les seves excuses, que tammateix no les prendria en sèrio, i no escric aquestes línies més que per posar-lo a vosté i a les seves bogeries en la més clara evidència.
    Vosté parla d’un antixuetisme i d’un antissemitisma ‘passat’ i demostra en cada paraula que són ben vius en persones com vosté.
    Fa cinquanta anys que ho sabia, i per això me’n vaig anar de mallorca, cosa que aconsell a altres xuetes, a aquells que no diuen que plou quan els escupen a la cara.

  39. Hola estimada.
    Gràcies per avisar-me que miràs aquest bloc. He arribat un poc tard, però veig que no m’he perdut gran cosa.
    No tenc temps per perdre amb gent que tammateix té el cuc ben aficat a la closca. Si has de mester res en especial, millor que m’escriguis directament.
    Xalom,
    Nissan

  40. És curiós, n’Hilari de Cara al Balears va escriure un article anomenat “Visca Israel” i en Bernat Joan d’Esquerra Republica un dins la mateixa línea que noslatres, però qui feim flamada som en MIquel en Pere i jo, curiós no?

  41. conxa, cert, hi han coses que es diuen llibres, i d’altra que es diu llegir i d’altre que es diu victimisme. Justament a la ‘wikipedia’ facilitada per na Dianeta diu tot el contrari del que tú victimitzes, idò llegeix-lo!! també hi ha una cosa que es diu la vida diària, a la qual no és aplicable segons quines coses ni situacions del passat de fa…

    Mestre Nissan, molt honorat, ves per on ’em fas sa xuetada’ de que ni em coneixes i ja m’insultes suposant-me retirades no cristianes. Que he escrit jo aquí mai sobre musulmans, Islam, l’Alcorà, etc.? Vigila que els teus ministres d’Israel són cercats per tot arreu com a criminals de guerra llegeix http://www.wanted.org.il

    Fa uns anys, mestre Nissan, va surtir vosté a un reportatge televisu començant la teva ronda nocturna amb una UZI, era de bades?? Feu servir la metralladora com a pisapapers? Feu broma pensant-vos que jo us demanaria excuses, i per què? Més m’hauria vostè de demanar-me excuses a mí per fer referència a les meves suposades creences religioses que en cap moment he comunicat. Però sí, les confesaré: jo no crec en Dèu, jo crec en Charles Darwin! Vos val? M’en alegro que no hagi matat ningú, peró d’altres rabins ho han fet. La vostra inocència no es pot estendre a tothom.

    Què raro, que en Ramón Aguiló hagi arribat 3 vegades seguides a batle de Palma amb tant d’antixuetisme que hi ha a Mallorca!! O varen ser 4 vegades? Entre vosté mestre Nissam i ‘es batle Aguiló’, digueu: qui ha estat ‘es raro’? Doncs sí, a la web de ‘wiki’ es recorda que desde es temps des rei Carles III es donaren ordes per aturar tota discriminació anti xueta o sigui si fa no fa 2 segles i mig! I desde aleshores hem avançat pel mateix camí, sense tornar enrera mai. Això és el que val i sa realitat, no el victimisme que vos inventeu. Vosaltres atieu es foc, i jo vull rentar les cendres. Que el passat fós lamentable? sí; que el passat és viu? NO. Malgrat tot jo recomàn a na Dianeta, Conxa, fins i tot els hi prec a en Miquel Segura i en Pere Bonnín, que no sen vagin mai de Sa Roqueta, que aquesta és la seva terra, la seva pàtria, que el seu victimisme és mentida: que ningú els persegueix. Que la democràcia que ja te 30 anys (1978 / 2009) garanteix a tothom, a mí i a ells, els drets de tothom. Però que no pensen mai que hi ha un ADN jueu ni una sang jueva, como no hi ha un RH basc!!

    Quan els romans digueren a en Plutarc, grec i provincià, que deixés el seu poblet i s’instal·lés amb ells, Plutarc els diguè: “el meu poble és molt petit, sí, però si jo m’en anés encara el feria molt més petit”. Cal dir que Plutarc ni era jueu ni cristià ni musulmà ni budista ni luterà ni etc. i malgrat això el seu nom és a totes les enciclopèdies literàries -Conxa, reina, no crec que tú l’aconseguiràs mai això, ni viva ni morta. Per ser ‘gran’ hom ha d’escriure de coses ‘grans’, no del racó on vivies de petitona ni de sa tieta.

    PD: molt bó alló que ‘no volies’ publicar l’adreça de mestre Nissan, i vas i la penjas???

  42. Benvolguts companys, no vos puc seguir tant com voldria perque som a Holanda (no hi ha accents, com veis), a coneixer mon.

    Pero aixi i tot, gracies per animar tan i tant el debat. No m-ho pensava mai!

  43. Conxa, jo he fet la mili, vai ser dels darrers en fer ‘es servici’ obligatori abans que es posés l’Exèrcit professional -no vaig tenir sort. Et puc jurar que quan un ‘company’ es lliurava o l’endollaven, ningú no el tornaba a saludar. El que tú contes va pasar en temps dels ‘quintos’ quan hi havia ‘remisió por paga’ o qualque cosa així i només es mobilitzaba 1 de cada 5 joves. Per suposat en cas de guerra qui havia d’anar perquè no tenia prou diners per a lliurar-se es quedaba molt emprenyat amb qui es quedava a casa seva, que només feia ostentació dels diners amb que s’havia lliurat sinò també del seu escassíssim ‘amor a la pàtria’. Ara tú en dius que precissament els xuetes es lliuraven del ‘servici’ i en temps de guerra i passaven de defensar Espanya?? Doncs mira, jo si hagués estat allà també hauria participar en s’avalot contra aquests traidors! i no per què fossin xuetes, sinò per que eren uns traidors i corvards! Qué fossin xuetes era secondari i accidental, donat que el motí esclatà perque no anaven a sa guerra, no per com es diguessin ni el que fessin ni on visquessin. Tú si vols triar exemples de lo bons que eren els xuetes al passat faries millor triant-ne un altre una mica més honorat, on no hi quedés palés l’escassíssim patriotisme de ‘sa gent des carrer’

    PD: a n’Hilari de Cara ell varen dir de tot, no presumeixes d’esser “s’única”. A tots vosaltres us escau ‘sa glòria’ de defensar els criminals de guerra israelians. Avui, l’ABC publica que el Ministeri de Defensa israelià está esborrant de ses fotos les cares dels seus soldats, que els recomana no viatjar a l’extranger i que els ofereix ajuda legal de tot tipus. Apa doncs! ‘A furore IUDEORUM libera nos, Domine!’

  44. Jo no faig victimisme només he posat coses sobre la nostra història, que tu se veus que desconeixes. En Picó i Campamar és del segle XIX, si tu creus que fa victimisme amb el seu poem l’Adeu del Jueu, ell fa ell, no jo. Els dos darrers assalts a l’Argenteria són al segle XIX. La cremada de la trona del capellà mosca per haver-hi predicat un capellà xuetò són del XIX. Mossén Josep Tarongí, per poder ser canonge va haver de partir a Granada, basta llegir la seva polémica amb el capellà Miquel Maura. El 43 la falange, per ordre de la gestapo va demanar al Bisbe Miralles les llistes dels descendents de conversos. Les Pragmatiques de Carles III, quedaven molt bé damunt el paper, però a la pràctica tot va continuar igual. Que un pagàs per no anar a lleva no justifica el sagueig del Call. Bona excusa per robar com feia la Inquisició Espanyola. Xuetes a Wiquipedya no diu res que no digui jo. Tenim les mateixes fonts i ha sortit de la mateixa bibliografia. Vos vaig recomenar http://www.memoriadelcarrer.com/. El darrer llibre d’en Piña Homs, El Plet de Cartagena és ben demostratiu del que passava a Mallorca al segle XIX. Tenc 61 anys i encara m’han arribat els esquitxos.

    Fa més de 25 anys que no visc a Mallorca. No vaig fugir per cap motiu en concret, però a vegades s’alena millor fora Mallorca.

  45. En temps d’en Cresques la Inquisició papal, no tenia raó d’actuar a Mallorca perquè no hi havia conversos. La Inquisició no podia actuar en contra dels jueus. Només eren competència seva si tornaven a practicar el judaisme. L’exemple és el madrileny Alonso de 18 anys cremat viu al segle XV crec, anava en un barco que va fer escala a Palma. La Inquisició va deixar partir els jueus però no a Alonso que sospitaren que era convers.

  46. Mirau en Simon Pedro, amb aquest nom d’apòstol i que s’obstina en insultar la gent com el rabí Nissan, i llavors se fa l’ofès.
    Se veu ben clar que no té cap casta de vergonya i no és persona amb qui se pugui parlar educadament.
    Una cosa és honrar-se amb amics de tota casta d’ideologies, cosa que jo sempre procur fer, i una molt diferent és agombolar-se amb gent de mala llet; i abans de deixar de participar en aquest bloc vull que quedi clar que no en vull saber res més d’ell.
    Anau vius amb les amistats que triau!

  47. Vos he anat seguint la discussió que heu anat tenint, i me sembla… que tots heu perdut els papers!! La cosa no crec que sigui ni tan blanca ni tan negra. Els descendents d’uns jueus conversos han patit la discriminació de la societat mallorquina des del segle XVII fins fa unes dècades. No dic des del segle XIV, perquè els que es convertiren llavors (segles XIV, XV, XVI) han quedat integrats entre els “cristians vells”, com ara alguns amb llinatges tan clarament d’origen jueu com Jordà, Salom, Abraham… i curiosament no han patit discriminació i, molt menys, persecució, i no se’ls té per xuetes. Amb això tampoc vull dir que ser xueta sigui res dolent! Ara, bé, els 15 llinatges que coneixem són els que han patit. Però aquesta gent fa molts i molts anys que s’han covnertit al cristianisme, i per això no veig la raó per la que convertir-se al judaïsme avui en dia, després de quasi 400 anys de les darreres conversions (si no m’erro). Ho entendria si els convertits fossin els padrins, els pares… però no ara. És més, no crec que l’actualitat sigui un moment per prendre opcions religioses; vull dir de convertir-se. Les coses no van per aquest camí. És clar que, d’altra banda, cadascú es fa el seu camí.
    Na Conxa és segur que ha patit “l’estigma de ser xueta”, i encara els de la generació després de la seva, i comprenc que el fet de ser un grup reduït i marginat secularment fa que hom tengui ganes d’anar-se’n d’aquí. Però altres grups també han estat marginats, els forasters durant molt de temps, per posar un exemple (encara que molts mallorquins els preferissin als xuetes).
    No he conegut els temps anteriors a la “democràcia”, però ara per ara no veig motius per a què un “xueta” se n’hagi d’anar de Mallorca perquè es sent discriminat per la seva sang, i encara menys perquè s’hagi de sentir jueu, una cultura i una religió que fa segles que la seva família ha deixat, si bé pot ser que conservin qualque fet diferencial (jo no en solc trobar altres que no siguin els tòpics referits als xuetes, poques vegades acomplerts, i que al cap i a la fi es troben entre els no xuetes en la mateixa proporció).
    I, ja per acabar, que un es senti més o menys xueta, que li faci més o menys ràbia la discriminació que ell i la seva família hagin pogut patir, que arribi a l’extrem de convertir-se al judaïsme per la raó que sigui, no vol dir que hagi de defensar ni tan sols l’existència de l’Estat d’Israel, una potència invasora del territori palestí, repressiva, i a més amb el suport, explícit o tàcit, dels Estats Units i la resta de països occidentals. No parlem de la brutal invasió a Gaza, ni de les motivacions que pogués tenir (siguin quines siguin, l’atac és despropocionat), sinó de la presència de l’Estat d’Israel, de la seva existència. Precisament, un rabí va opinar als EUA sobre el tema. Enllaç el vídeo a títol il·lustratiu: http://video.google.es/videoplay?docid=-2522935759953985930&hl=es
    Res més, bona nit a tothom!

  48. Tomeu mai he pensat en convertir.me, no sòm capaç de complir tots els preceptes de la religió jueva i manco deixar de menjar sobrassada i porcella per Nadal. M’interessa la part històrica i cultural, no la religiosa. Però hi ha altres videos interessants a internet com aquest, ningú proptesta per això? o nomes vos interessen els infants palestins morts i els vius que? no mereixen que no sel’s robi la seva infància?

    http://es.youtube.com/watch?v=eTGbP55HGi8

    Mai ningú no ha sortit al carrer per protestar per aixó, mostren els al.lots palestins amb pedres, però no els que van armats fins a les dents.

  49. conxa, el que xerres és del s. XIX com tu dius, i som al XXI. Ni al 1943 ni mai l’espanya moderna va deportar cap jueu, i a la II GuerraMondial la fiexista Espanya d’en Franco va salvar prop de 56.000 jueus, tú vols ‘fer por’ amb la Gestapo, amb sa bubota, lúnica cosa que fas és el ridícul tú sí que no saps d’Història, el teu victimisme queda molt bé als papers però la realitat et dementeix. La relaitat és que a la División Azul va haver-hi xeuetes,

  50. s’ha ‘disparat’) dins la División Azul den Muñoz Grandes a la URSS varen enllestir-se xuetes de Mallorca que donaren jurament de llealtat i fidelitat a en Hitler, com va poder ser si la Gestapo tenia “ses llistes”, com tú dius?? Peró, dius ‘ses llistes’? quina mentida, però si tots els llinatges xuetes caben en mig foli!! I enacara és es dia que m’has de dir com va acabar sa rondalleta de l’apotecari ‘resistent contra els Hamás de s’época’. No, després de les lleis de Carles III NO tot va continuar igual qué t’has pensat, que la llei del Rei no era res? que havia de no ser obeïda la paraula des Rei? Qué, d’es capità en Toni? Et pensas que mai a Palma no em tingut mai un batle de llinatge xueta, que m’ho he inventat jo tot solet? Per favor no recomanis cap web més victimista, no recomanis mai més els teus llibres. Jo no ploraré per un capellanet de més o de menos, no ploraré perquè un religiós vulgués ser canonge i no li deixaren, no ho pogués ser, probriçonet, fins aquí podriem arribar amb el victimisme que un xueta vulgés ser capellà al s. XIX i no hi podia! Em de plorar pels canonges???? A mí, una persona del s. XXI, no en fap cap pena aquestes raons. Que no es poden jugar dos jocs alhora: o són els xuetes ‘jueus amagats’, o volen ser capellans cristians? Què quedem? En temps den Cresques, Conxeta, NO hi havia Inquisició a Mallorca, que va arribar al 1475, doncs clar que no hi tenia ‘raons per actuar’ com que no existia… REINA!! el madrileny ‘Alonso’ no era madrileny, venía en un vaixell d’Amberes, era descendent de sefardites deportats al 1492 que va a parar a Mallorca per pur accident. I la Inquisició no ‘robaba’ sinò que cumplia les lleis promulgades a la seva época: decomisaba, incautaba, expropiaba, acusaba, jutjaba, espiaba però furtar? aixó mai.

    Com si el xuetes i abans els jueus haguessin fet el seu riquíssim patrimoni d’una manera ‘planera’ in sense cap abús; tothom és d’acord que els jueus eren els ‘banquers’ de la seva época i, hi ha avui dia qui no odiï els seu banc, que no pensi que la seva hipoteca a 30 anys és un abús legal -i els prestecs al consum al 20%!-, i de vegades fins i tot il·legal?

    dianeta: doncs sí, dir·me prepotentment ‘no t’acepto les teves excuses’ quan ni les he oferit ni pens d’oferir-les ¡a un religiós!, i dir-me islámic quan ni he ho he dit mai, idó sí, és un insult. En Nissam Abraham pensa que si un es declara el seu contrari i es fot del seu victimisme i del seu judaisme ultra per força ha de ser un moro, no pot concebre altra cosa. Sí tú et solidaritzes amb aquest insult d’un rabí ultraortodox que està contra dels preservatius, el darwinisme, la societat civil i el laicisme doncs sí, m’estàs insultant també. No em feu sinò llàstima amb el vostre victimisme irreal del s. XIX basat en ‘la sang’ i el patiment de fa mijta dotzena de generacions enrera. És a gent com jo, lliurepensadora, laica, demócrata, igualitària, excèptica i mai religiosa, qui han perseguit els capellans, els rabins, els ulemas i imams, tota mena i casta de sacerdots, durant totes les generacions del Planeta Terra i desde Atapuerca. Som jo la víctima de gent com vosaltres que basa la seva nissaga mítica en (una) religió revelada, som jo la víctima i vosaltres els meus botxins. Que jo ‘sóc ateo, gràcies a Dèu’ com va dir en Luis Buñuel. Quan mori anirè a un més enllà on es troben tants i tantes bons homes i dones rebutjats per els ‘fidels’ de qualsevol Fe: Servet, Galileo, Kopérnic, Thomas Moor, Buñuel, Fellini, Llull, Darwin, Jovellanos, Voltaire, Molière, Marx, etc. de segur tindrem unes tertùlies engrescadores! No, na Conxeta ni hi serà… (que no hi arriba)

  51. Jo crec que tu no saps llegir. He dit que la falange va demanar les llistes dels descendents dels conversos al Bisbe Miralles, no he dit que els deportassin. Amb tu és imposible tenir una conversació minimament documentada, jo et parl de fets històrics i tu els negues i a més a més em dius que dic mentides. Tot el que he escrit està documentat. Només dius dois. I pareix que no saps ni de que xerres. Ets un ignorant en el tema jueu i xueta.

  52. El 1673 un vaixell amb un grup de jueus expulsats d’Orà per la corona espanyola i amb destí a Liorna, va fer escala a Ciutat, la Inquisició va detinir a un jove d’uns 17 anys que es feia dir Isaac López, el qual havia nascut Madrid i batejat amb el nom d’Alonso, i que de nin fugí a berberia amb els seus pares conversos. Alonso es negà a qualsevol penediment i finalment fou cremat viu el 1675. La seva execució provocà una gran commoció entre els judaitzants, alhora que fou objecte de gran admiració per la seva persistència i coratge.

  53. conxa, primer dius la Gestapo, llaviors dius la Falange, o era la Getapo que demanava la Falange que demanés al bisbe les llistes, però si els llinatges eren més que públicament coneguts, perquè s’havia de demanar-les? Si les demanaven, amb quina altra intenció que no la deportació futura? Les demaneren només per demanar? Per fer guapo pentjan-les al búnquer de Berlín? I el bisbe, què les tenia al calaix? Peró, les donà o no, el bisbe? I com s’acabà sa rondalleta de l’apotecari resistent? Mira, tens la mala sort que has topat amb una persona que no s’et creu, que de II Guerra Mondial, nazisme, Inquisició, sionisme, democràcia, etc. en sap molt més que tú. T’ho probarè: els jueus espanyols recolzaren en Franco envers la democràcia, com havien recolçat abans en Primo de Rivera, i tots dos recolçaren els jueus, i abans als Borbons; en Franco mitjaçant el ‘testaferro’ del seu germà Nicolau els recolçà, durante el franquisme s’inauguraren sinagogues a Madrid i Barcelona, etc., i els xuetes anaren a la URSS per Hitler i per Franco i per l’Espanya Imperial, i en morí en Franco els rabins de tota Europa el recordaren per salvar jueus del nazisme, recerca les relacions des capità García Ruiz amb xuetes i jueus… Al ‘memo’ nº 16 de la conferència de Wannsee que racontà tots els jueus fins i tot de la Suïssa i Irlanda es deia ‘Spanien 6.000’ sense ni una paraula més, eren per ventura els xuetes de Mallorca? Eren els de les llistes d’en Miralles / Falange / Gestapo? És clar, tú no menteixes, tú només dius les coses a mitjes: que demanaren llistes però no contes què va passar, que si l’apotecari resistent, però no contes mai l’história sencera

  54. Uffffffff la falange, a pregs de la gestapo, com vaig dir abans, va demanar les llistes dels descendents dels conversos mallorquins, en cap moment he escrit “dels xuetes” al Bisbe Miralles, precisament quan varen veure la gran quantitat de llinatges mallorquins procesats per la Inquisició ho deixaren anar. Tampoc se podia esbrinar quins eren els descendents dels conversos i quins no, llevat dels 15 llinatges xuetes, que són majoritamient els procesats el segle XVII, els anteriors s’havien mesclat amb els crsitians vells. Per lo que veig no has llegit un punyetero llibre damunt el tema xueta i vens a donar lliçons, ets un doiut.

  55. La història de l’apotecari Miró, està al llibre de Don MIquel Forteza i Pinya “Del meu temps”, si tant t’interessa, passes per Llibres Mallorca i ja ho tens solucionat.

  56. Miquel López Crespí ( nat l’any 1946 a Sa Pobla )

    S’anomenava “Campamento de la Victoria”. Les tendes de campanya ocupaven una bona extensió dels boscos de pins que hi havia anant a l’ermita de la Victòria. Allà, disfressats de joves falangistes, amb el jou i les fletxes al pit, accentuaven el rentat de cervell amb combinació amb un parell de clergues que cooperaven activament amb els comissaris feixistes. El primer que ens ensenyaren fou perseguir els xuetes. Record el capellà, amb camisa blava, a l’horabaixa, després d’haver dinat, repetint un per un -perquè els aprenguéssim de memòria- els cognoms dels qui -deia, furiós- havien ajudat a matar Nostre Senyor Jesucrist. Al poble, tenia molts amics que s’anomenaven Picó, Pomar o Segura. Mai els havia relacionat amb crim tan gran contra la humanitat! El mossèn i el professor de “Formación del Espíritu Nacional” assenyalaven, amenaçadors, els companys del campament que tenien la desgràcia de ser portadors de tals cognoms: “No te escondas entre los compañeros, Valls!”; “Eres un cobarde, Miró, de la `raza’ tenías que ser!; “Aguiló… dime… ¿de dónde saca el dinero tu familia, si no trabajáis en el campo?”. Allò era una follia. Els pobres al.lots no sabien on amagar-se. Tornaven vermells. Crec que mai he vist patir tant un infant. Era pitjor que si els haguessin pegat amb un fuet o amb un garrot fins a fer-los sang. A les nits, grups de companys fanatitzats per les autoritats del campament anaven de tenda en tenda i tiraven aigua damunt els pobres “xuetes”, els pintaven la cara amb pasta de dents o carbó. Aquella inhumana unió entre la Falange i els capellans per a fer la vida impossible als meus amics del poble, els desgraciats que tenien la mala sort de portar els cognoms blasmats, acabà de consolidar el meu odi visceral per tot el que tingués a veure amb José Antonio, Franco, el jou i les fletxes, els “Gloriosos defensores del Alcázar” o el “Imperio Español de Isabel i Fernando”.

  57. Conxa, és clar que aquests al·lots no se mereixen això, és indignant que se’ls eduqui així a qualcuns. Perquè no crec que s’eduqui d’aquesta manera ni tan sols a una part important. Jo mateix he conegut un parell de palestins i de militar tenien el mateix que jo de frare…
    D’altra banda, xerrant d’educació, parlem de l’educació i el temor social que infón l’Estat d’Israel. Això sí que és un estat militaritzat! I pentura no armen nins de 20 anys, però sí que són educats en aquest ambient (normal, d’altra banda, si fa més de 60 anys que estan en tensió constant).
    El que jo venia a dir, era donar suport a n’Amadeu en què pel fet de ser xueta hom no té per què sentir-se més o menys jueu ni defensar l’existència d’aquest “bolet” enmig del Proper Orient. No justificaré les accions terroristes de Hamàs ni cap altre grup, així com tampoc les accions terroristes d’Israel, atacant indiscriminadament i fora de la llei. Indiscriminadament pels atacs a qualque escola i hospital, entre d’altres. I fora de la llei, perquè segons la llei internacional un Estat ocupant ha de garantir uns serveis mínims a la població resident, i està clar que Israel no ho fa.
    Però el que encara no he arribat a aclarir és si donau realment suport a l’existència d’aquest Estat, i en aquest cas, per quines raons. M’imagin que seria llarga l’explicació (si no, anam servits…), però no em cap al cap com es pot justificar la invasió d’un territori fent colònies i creant un estat nou, ¡després de 2000 anys!
    I, quasi me n’oblidava, no sé per què em fiques dins un grup quan dius “nomes vos interessen els infants palestins morts i els vius que?”, perquè aquests al·lots tenen dret a ser educats lluny d’un màuser, però és que també tenen dret a que no se’ls massacri, i menys encara quan l’executor és un estat suposadament democràtic! Igualment com els al·lots israelians tenen els mateixos drets. Crec que tot això ha originat molta menjada de coco des de petits, i que Israel, en quant a estat, no hauria d’existir

  58. I, per cert, totalment d’acord en què Simón Pedro hauria de llegir i documentar-se un poc més sobre el tema… un no passa gust de llegir tants de dois i provocacions, i menys quan es volen obviar certes coses! Molts jueus foren forçats a la conversió, i els seus descendents han estat putejats fins fa relativament poc. Encara que l’elecció d’Aguiló com a batle successivament és un clar símptoma de que fa anys que la cosa es compòn…

  59. En Simon Pedro no sab res de res. He dit que la Inquisició robava hi ho he dit en el sentit literal de la paraula. La primera pena era la confiscació de bens. Al segle XVII va arribar a ser tant grossa la quantitat de doblers que sortirien de Mallorca que escrigueren a la Corona dient que seria la ruina de l’Illa, no tenc scaner i em fa vessa copiar el document.

    Respecte a la creació de l’Estat d’Israel, no sé quina versió tens, per ventura la que tenia el meu fill als setze anys: que Palestina era un estat i Israel el va ocupar per les armes. Palestina era un protectorar anglés l’any 1948. No existia cap estat Palestí, eren tribus nòmades, principalment d’òrigen jordà i poques amb terra pròpia. Eren arrendataris de grans senyors àrabs. El gran Munfti de Jerusalem, amic d’en Hitler, va aconsellar vendre les terres als jueus i ja les recuperarien amb la guerra. L’ONU ve propossar crear dos estat, els jueus i àrabs, els àrabs no acceptaren. La denominació de poble palestí ve del temps del millonari Arafat. Sempre hi ha hagut jueus a les terres de Palestina, i era com se denominaven els jueus que vivien allà, fins i tot l’Orquesta Nacional de Palestina era jueva. Ningú tampoc t’ha parlat de les matances de jueus a Palestina per part dels àrabs l’any 1929. Supòs que no. Ni tampoc saps dels jueus expusalts dels països àrabs i que després de 60 anys ja no són refugiats. El poble, anomenat palestí, és el cap de turc dels seus germans. Del Líban els varen treure defora. Hamas ha mort, des de que va pujar al poder, un caramull de palestins de Al Fata, i ningú ha piulat. Els palestins tenen ajudes millonaries dels Estats Unints, d’Europa i s’han acostumat a ésser els eterns refugiats i l’única idea fotre els jueus a la mar. Israel va abandonar Gaza, terres de cultiu, hivernacles que donaven feia a molts de palestins, en dos dies tot dstruït i les terres que abandonaren ara només serveixen per tirar coets a Israel, no per produïr sinó per destruïr. Mai se pot parlar de genocidi dels palestins i comparar amb la Shoa, mira el 48 quan n’hi havia i quans són ara. Compara les xifres de jueus que quedaren vius després del nazisme i la xifra de palestins actuals en comparació als que eren quan se va crear l’Estat d?israel.

  60. A Israel les nacions unides el 48 li donaren un tros de desert. Res comparat amb l’extensió de les terres amb mans dels àrabs, s’ho varen “currar”, per ventura si continuament els estats àrabs no haguessin declarat la guerra a Israel, recordau quan set estats àrabs li declaren la guerra, els jueus s’haurien conformat amb el seu trosset. Israel lluita per la seva supervivència i amb enèmics tant poderosos com Iràn, ningú protesta quan fan proclames de borrar Israel del mapa. Israel no és un punt damunt el mapa, hi viu gent com nosaltres, i els volem assassinar a tots.

  61. Altas fuente militares israelíes aseguraron que en las operaciones militares israelíes llamadas Plomo fundido, contra la infraestructura del Hamás en la Franja de Gaza fallecieron 250 civiles palestinos, muchos menos de los denunciados por palestinos y por la prensa extranjera.

    Las fuentes aseguran que son al menos 700 terroristas los que fueron muertos en los enfrentamientos de las tropas israelíes y durante los ataques aéreos de la Fuerza Aérea israelí. Un total de entre 1100 y 1200 resultaron muertos. Habría una cantidad de muertos del Hamás que estarían aún bajo los escombros y que aún no pudieron ser identificados.

    Un informe publicado la semana pasada por el periódico italiano Corriere de la Sera que citaba un médico en Gaza decía que el número de muertos publicado por los palestinos era en realidad la mitad de los 1200 informados en primera instancia. Este informe fue descartado por funcionarios israelíes.

    Muchas de las victimas que son consideradas civiles por los palestinos, o por los medios de prensa extranjeros, son consideradas así ya que no se les encontraron armas en el momento de morir, aunque las fuentes israelíes citadas por el periódico Yediot Ajaronot dicen que estos son terroristas que estaban escondidos.

    “El método de operación es consistente con la forma en que el Hamás se escondía entre los civiles, moviéndose sin armas. En muchos casos alguno podría ser considerado victima civil pero luego de varios chequeos se pudo comprobar que eran miembros del Hamás”, dijo la fuente.

  62. Sí… i què han de dir?! Entram a sac a Gaza pegant tirs arreu i a mem si mos carregam qualque terrorista? Fa falta fetge per creure’s les versions de qualsevol dels dos bàndols i que no se’t posi la cara vermella!
    Això no hauria d’estar passant, i per molt nòmades que fossin els habitants -o passejants supòs que els diries tu- de la zona, enlloc estava escrit que el “poble” jueu tengués dret a crear-hi un estat, no ho oblidem, jueu per definició, cosa que els estats moderns fa molt de temps que han deixat: Espanya no es defineix a la seva carta magna com Estat Cristià (vessant religiosa), ni Occidental (vessant cultural).
    Que Palestina era una colònia anglesa, sí que ho sabía, sí. Però que el govern colonial (colonial!!!) anglès concedeixi un territori per establir-s’hi jueus no significa ni que estigui ben fet. O defensaràs la potsetat d’una potència colonial per decidir el que es fa o es desfà als territoris ocupats?? A Palestina hi vivíen àrabs, jueus (caire cultural), amb diverses tendències religioses… llavors quin més dret tenien els jueus que els altres? L’existència de l’Estat d’Israel no es sosté de cap manera!

  63. conxa, em prens es ´`el: els conversos mallorquins són els xuetes! Però com et vaig dir, no et crec: diguem noms dels de la Gestapo, dels de la Falange, dates, documenta la petició… proves, en definitiva; dius ‘la gran quantitat’? però si la llsita de llinatges xuetes / conversos no arriben ni a 20!! I la temible Gestapo nazi antisemita ‘ho va deixar anar’??? ni tú mateixa pots creure les teves animalades!!! que no es podia ‘esbrinar’ res, quan tothom ho sap sense haver de mester llistes??? Em prens es pèl! Però si els ‘cristians vells’ no es barrejaben amb conversos per no perdre la ‘sang neta’!! Veig que no has dit una puta veritat en sa teva vida! I conta d’una vegada la rondalleta de l’apotecari, que tú llances la pedra i amagues sa mà!! A “Espanya”, la Inqusiicó s’instituex al 1475!!! Tú mateixa et contradius!!! Dona data i noms de la destrucció de la sinagoga de Barcelona!!! Prova-ho!!

  64. Tomeu, els israelians sí donen armes a joves de 20 anys. El servei militar és obligatori per homes i dones i dura 3 anys. Quan s’acaba, cadascú és ‘reservista’ durant els següents 10 anys, poden ser cridats per Govern en qualsevol moment. Tota la població ‘civil’ jueva tè armes legals a ca seva. Curiosament, els utraortodoxos són lliurats del servei militar obligatori, però tenen permís per dur armes i matar, i les duen a tot arreu. Ben igual que els colons, és a dir, els jueus ultres que fan colónies i vivendes fora les fronteres del seu estimat Israel. Per això, quan diuen ‘Hamas ha matat un civil israelià’ per a mí no és cap innocent, sinò o bé un reservista o un colò armat fora d’Israel. No és per tant mai una persona desarmada ni aliena a l’exèrcit. Els espanyols de 1808 trigaren 4 anys en fer fora els francessos i els seus col·laboradors espanyols afrancesats, a Palestina ja duen 60 anys i encara no han pogut fer fora els invasors. Crec que ja baden

  65. tomeu, els jues tenien l’opció de convertir-se o anar-s’en. Cadascú va triar el que l’anava més bé. ERa una opciçó mlot més lliure de les que dona Israel avui dia als palestinians. Ja està bé de victmisme. Era la llei d’aquell temps, que no és sa niostra d’ara. La llibetat religiosa vinguè a Espanya amb la revolució de 1868. Mira si som ‘poc llegit’. La Inquisició va ser esborrada a l’any 1836. Ja n’hi ha prou de victimisme (y 2)

  66. conxa, ‘en el sentit literal de la paraula’, la Inqusició no furtaba, sinò que aplicaba la legalitat del seu temps que no és sa nostra. Tú has fet una metàfora, una imatge, pero ‘en sentido literal’ la Inquisicó no va robar mai. sçí a tú et posen una multa de trànsit, dius que sa Guàrdia Civil ‘et roba’? Mira per on ‘la ruina de l’Illa’ no va ser tal donat que “l’Illa” és al s. XXI i no s’ha enfonsat. Et penses que només tenien ‘duros’ els xuetes?

  67. entren en les apasionants consideracions de la Palestina pre israeliana. Abans de maig 1948 tampoc existia cap ‘estat d’Israel’, els 650.000 jueus eren immigrants en el seu 99,99 per cent procedents de la URSS, Polònia, Alemània, França, etc. i en canvi els residentes desde generacions i generacions desde el s. VII eren 1.200.000 palestinians, musulmans i cristians, i el sefardites -molts poquets, devers 5.000- establerts al voltant de l’any 1500. Les ‘tribus nòmades’ eren al Neguev, però els palestinians produïen i exportaven cítrics, blat, ametlla, olives, etc, juntament amb ramalls d’ovelles. Les clases urbanes, 50% cristianes, eren empresarials, a Haifa n’hi havia refineria, una flota pesquera basada a Haifa, Jaffa, Acre, etc. Els palestinians rics feien estudiar els seus fills a el Cairo, Beirut, Damasc. A Jerusalem havia restaurants, cinemes, grans hotels, dues llíniees d’autocars regulars amb Jaffa, etc. i un ferrocarril entre el Cairo i Acre. No era un absolut la terra ‘subdesenvolupada’ que ens pinta el sionisme, tampoc era rica però, diguen-li que gaudia d’un desenvolupament semblant a l’Espanya d’abans de sa guerra 1936.

  68. El Mufti Haj Amin al Husseini perntanyia a la dita família dels Husseini, enemistats amb els anglessos desde que el 1922 destituiren un Husseini que era batle de Jerusalem. Era aquest germà de Haj Amin. Els anglessos, exemple de la seva política erràtica, primer anomenarem muftí a Haj Amin, i després el volgueren empresonar. Per tant Haj Amin es va exiliar al III Reich. Els Husseini encara són una gran i respectada família en tot el mòn àrab, la matriarca Hund Husseini inaugurà el 1948 un orfanat pels nins els pares dels quals havien estat assassinats pels jueus -cerqueu a Google. Altres amics d’en Hitler varen ser el francés Petàin, l’indi Sandra Boche, els espanyols Franco i Serrano Súñer, dirigents de l’IRA i ningú dir mai que per aquestes amistats els francessos, indis, irlandesos i espanyols són nazis i amics d’en Hitler.

  69. Conxa: els dirigents jueus tampoc acceptaren la Particióde 1947. Begin va dir públicament que “la decissió de l’ONU és il·legal i mai serà aceptada pel poble jueu”. Ben Gurion escrigué al seu diari: “el meu cor estava trist”. Desde el dia següent, ben Gurion ordenà l’assetjament i ‘mobbing’ dels palestinians per a forçar-los a que s’en annesin. En data de 12 de maig 1948, el Consell Jueu presidit per Ben Gurion negà que els palestinians tinguessin dret a cap estat. Llavors: els jueus TAMPOC acceptaren la Partició.

  70. la denominació ‘poble palestí’ s’enfonsa en la nit dels temps, donat que el sutantiu ‘palestí’ és el gentilici de Palestina, com mallorquí és de Mallorca. Per no donar mases voltes: la declaració anglesa Blafour xerra de Palestina, mai d’Israel, ni de fer un estat jueu, i és datada al 1917. La denominació oficial del manament anglés va ser: Mandato Britànico en Palestina, mai ‘en Israel’, i és datat el 1922. En canvi, la denominació ‘Israel’ va ser votada el 12 de maig de 1948, l’altre alternativa proposada era ‘Sión’. Com tothom sap excepte na Contxa, a l’Antigüetat va haver-hi no un sinò dos regnes jueus -no els diguem ‘estats’, per favor!!: Israel al Nord amb capital a Samària, i Judea al Sud amb capital a Jerusalem. Les guerres entre tots dos varen ser continues. Els jueus de Judea destruiren el Temple de Samaria per blasfem. Tots dos regnes eren massa febles, malgrat el socors de Jehovà, per sobreviure enfront els seus veïns, i al voltant de l’any -500 tots els jueus varen ser deportats i es volatilizaren 10 de les seves 12 nissagues

  71. “Sempre hi ha hagut jueus a les terres de Palestina”? segons com es miri: la deportació antiga afectà a tothom, després la Dàspora al temps dels romans, després la matança de tots els jueus per els Croats, no hi va quedat cap vu… Què vol dir ‘sempre’, quina enquesta de poblaciò avala aquesta afirmació, en quin percentatge i en tot cas a què dona dret exactament? La dita Orquestra la varen fer els jueus EUROPEUS immigrats a Palestina, era un invent occidental i ‘occidentalitzador’ que els palestinians residents no havien de mester, perquè de tota sa vida gaudien de la seva música tradicional sense haver de mester culturitzacions importades i alienes. I en to cas, de nou: a qé dona dret una Orquestra? si el imigrants bolivians fessin una orquetra seva en Mallorca, això els donaria dret a qualque cosa?

  72. “Ningú tampoc t’ha parlat de les matances de jueus a Palestina per part dels àrabs l’any 1929”, sí, moltíssimes de vegades, es pot trobar molt sovint a Google. El que no t’ha dit ningú a tú és tota s’història sencera, te l’enganxo del nº de la revista “Historia 16” del propasat mes de maig 2008:
    “En el marco de la grave ‘arab revolt’ de 1929, judíos sefarditas de Hebrón fueron asesinados el 24 de agosto por exaltados palestinos tras prédicas incendiarias de los imames animados por Amin al Husseini, muftí –máximo cargo religioso musulmán- de Jerusalén, que aseguraban falsamente que los judíos habían quemado la mezquita de al Aqsha.
    “Las víctimas mortales sólo en esta ciudad, con mutilaciones horribles, subieron a 67, pero en este caso la fuerza pública local formada por 33 agentes musulmanes y uno judío a las órdenes todos del cabo británico Raymond Cafferata detuvo los desórdenes, abrió fuego contra la multitud agresora matando a 10 de los asesinos -el cabo mató personalmente a 2 de ellos- y capturó a los culpables, en tanto que la mayor parte de la comunidad judía fue escondida y salvada por sus vecinos palestinos: 28 familias musulmanas escondieron y salvaron a 435 sefarditas.
    “La revuelta también causó 17 muertos en Jerusalén y 18 en Safed. En total, en toda Palestina fueron asesinados 135 judíos y 116 palestinos. La encuesta británica estableció que los disturbios habían comenzado espontáneamente sin premeditación debido al “miedo de los árabes a que la inmigración judía y su adquisición de tierras puede privarles de su medio de vida y con el tiempo caigan bajo el dominio político de los judíos”. Toda una profecía.
    “La Justicia inglesa condenó por los disturbios a 195 palestinos y 34 judíos –también los judíos se habían amotinado- pero, tras varias revisiones de sentencias, finalmente sólo se ahorcó a 3 árabes. Además se impusieron multas colectivas a 25 municipalidades palestinas que debían reparar los daños causados a los judíos.
    “Estas revueltas se trataban más de brotes de rabia (in)civil antes que de terrorismo planificado y premeditado como practicó el sionismo. Hay que anotar además que, antes del establecimiento de la autoridad británica en 1917 –en realidad ésa es la fecha de la derrota otomana; el Mandato de la Sociedad de Naciones data de 1922- no se tienen noticias de disensiones violentas entre las comunidades judía, hasta entonces sefardita en su gran mayoría y formaba por unos pocos miles de personas, y musulmana. Por lo visto el sultanato turco era mucho más eficaz que Gran Bretaña en el mantenimiento del orden público. Y de la paz social.
    “Nótese también que, en el caso de Hebrón, agentes musulmanes y familias musulmanas salvaron a judíos de ser asesinados por otros musulmanes, mas en los años terribles de 1947 y 1948 no se hallan casos de judíos que se opusieran a la violencia de otros judíos ni que salvaran a musulmanes.
    (…)”

  73. Ja el veus, Conxeta: els musulmans salvaren jues al 1929. Els musulmans mataren musulmans per salvar jueus, i foren molt més els jueus salvats que els morts, i els jueus també s’enrevoltaren i mataren musulmans. Si Israel fos un estat normal i decent i honorat, feria temps que s’haurien aixecat monuments en agraïment als seus salvadors i per la Concòrdia entre els dos pobles, i Hebró seria ciutat germana de Tel Aviv, etc. Però com que Israel no és pas un estat normal, ni decent ni honorat, s’estima més atiar el foc del seu victimisme fals i ocupar militarment Hebrò per guardar mig miler de colons que síon fora les seves fronteres. D’això es diu agraïment!! Ves lo dolent que és el victimisme?

  74. Xuetes només ho són els 15 llinatges, hi ha més de 200 llinatges descendents de conversos d’abans del segle XVII que se mesclaren amb els cristians vells, com ha passat per tot manco a Mallorca. Aquí tens una mostra. Les famoses llistes ho expliquen varis autors, entre ells Don Miquel Forteza al seu llibre “Els descendents dels jueus conversos de Mallorca” també el pots trobar a llibres Mallorca, i no estaria de més que pegassis una ullada a “La Juderia de Mallorca” d’en Quadrado, surten les llistes dels conversos, xuetes i no xuetes, o “Los Anales Judaicos de Mallorca”.

    LLISTA DE CONVERSOS DE 1391

    Nom cristià Nom jueu

    Aguiló Bernat Isach Leví
    Agustí Antoni Moxi Natjar
    Albertí Arnau Nahara ben Abrafim
    Albertí Arnau Jucef Cresan
    Amat Joan Mahabuf Faquimv
    Amat Pere Maymo Mahabub
    Amat Rafael Barrahom Marili
    Andreu Pere Abeyt Samuel
    Aymerich Matias Samuel Obeyt
    Bach Joan Bonjach Moni
    Badia Francesc Natam de Navarra
    Bartomeu Ramon Mose Rimos (pergaminer)
    Bassó Ramon Isach Tenhil
    Bennasser Jaume
    Bennasser Miquel Mosse Darahí (sastre)
    Bo Joan Magaluff Ben Abbo
    Bonet Miquel Bonet Levi
    Borras Esteve Estruch Macip
    Bovera Jaume Vidal Squeleta
    Brondo Pere Samuel Faquin
    Bruy Pau (sastre)
    Bambo Joan Isach Tuel
    Camut Bernat Aaron Massot
    Carbó Gabriel Mardufay Mendil
    Cases Pere Magaluf ben Salem
    Castell Mateu
    Castelló Cristòfol Jucef Sentini
    Catan Guillem Abram Catan
    Cerdà Joan Jehuda Sussen
    Claret Andreu Judef Suri
    Corretger Jaume Isach Naffuti
    Dameto Felip Arón Citalo (encuadernado)
    Dameto Nicolau Magaluf Simona
    Despont Marc
    Desportell Jaume (encuadernador)
    Despuig Jaume
    Duran Giralt Salomó Duran
    Esteva Llorenç Moxi Caruhi
    Ferrer Gabriel Isach Sansón(ferrer)
    Ferrer Pere Isach Junis
    Ferrer Pere Magaluf Barbari
    Ferrer Simó Magaluf Dahua
    Flor Jaume Isach Sussen
    Fontcuberta Antoni Maymó Alatzar
    Fontcuberta Joan Jucef Alatzar
    Fontcuberta Manuel David Dahua
    Fornari Pere
    Forti Jaume Mosse Barbarotja
    Franch Joan Bonjuheu Salomó
    Fuster Gabriel Moxi Natjar
    Fuster Gabriel Benayon Natjar
    Fuster Pere Maimó Natjar
    Fuster Miquel Magaluf Natjar
    Galiana Berenguer de Jaffuda Beniadde
    Galiana Jaume de Ahim Magaluff
    Garriga Francesc Isach Mandil
    Gataleda Pere Amorós Tabossa
    Gràcia Miquel Bonsenyor Gràcia
    Gràcia Pere Gràcia Bonsenyor
    Grau Joan de Benvenist Vidal
    Guanyalons Ferrer Moxi ben Abrafim
    Guaringa Francesc Mandil
    Janer Arnau Samuel Alahi
    Jordà Jordi Aron Tangi
    Juny Blai de Abrahim Cohen
    Lana Antoni
    Loschos Mateu de(fill de Bernat Aguiló convers)
    Lufriu Martí
    Macip Bernat Salomó Macip
    Malferit Jaume Isach Pelx
    Malrich Joan Magaluff ben Samege
    Maresa Pere Aron Sussen
    Manresa Pere Maymó Sussen
    Mari Nicolau de Abrafim Cabis
    Martí Bartomeu Jacob Luquial
    Martí Jaume Sussen Senyoret
    Martí Joan
    Massana Jaume Yahudda Massana
    Mili Gabriel Ayon Mili
    Monar Antoni Isach Sussen
    Montaner Guillem Maymó Cintró
    Montaner Pere (sastre)
    Montblan Tomás de Samuel Barbaroja
    Morro Pere Mosse Falipi
    Moya Pere de Mosse bon Juha(fisic)
    Mulet Pere Vidal Sagrassa
    Murta Gabriel Ahim ben Salema
    Nadal Pau (sastre)
    Oluiver Brenguer
    Oliver Martí Jucef
    Onis Pere Jacob ben Maymó
    Osca Julià d’ Samuel d’Osca
    Pachs Antoni de Mahir Cohen
    Palou Julià
    Pelegrín Cristòfol Amoros Tangí
    Pelegrín Julià Struch Levi
    Piquer Pau Salomó Luquial
    Pujal Arnau Bobaix ben Allon
    Pujol Joan
    Quadres Miquel Isach de Tunis
    Ramon Pere Saydo ben Ayas
    Ranull Pere Nasson
    Ravell Jaume Salomó Castell
    Requesens Daniel de Salomó Xulell
    Requesens Galceran de Struch Saydo
    Ribalta Pere Jacob Sibira
    Ribes Jaume Jaffuda Cresques
    Riera Joan Salomó d’Oscha
    Rigolf Lluís Cresques Bonet
    Ripoll Antoni Isach Mosse
    Roig Pere Struch Cohen
    Roig Hug Mardufay Farrissol
    Roig Hug Jucef Barbarroja
    Roiget Joan Ayon Bensait
    Rossinyol Andreu Jacob Prehensal
    Rossinyol Andreu Samuel d’Oscha
    Rossinyol Nicolau Sullan Caravida
    Safortesa Antoni(sastre)
    Safortesa Gregori Aron Tanhill
    Safortesa Pere Salomó Daviu
    Safortesa Pere Alaffin Cohuen
    Safortesa Pere Mahir Sazara
    Sagarra Joan Barahon
    Sagarriga Francesc Maymó Xulell
    Sagarriga Francesc Isach Mandill
    Sagranada Lluís Jahiha Natjar
    Sala Pere Amorós Somen
    Salvador Jaume Isach Abbes
    Salvador Pere Maymó Faraig
    Sarrià Nadal (tintorero) Barahon Galifa
    Salví Antoni Magaluff Ayon
    Savila Ramon Ayinquis
    Serdó Arnau Hay Almuli
    Serdó Bernat Juceff Corahiff
    Serralta Jaume Baharon Fara
    Sesportes Antoni Abrahan Sesportes
    Sesportes Berenguer Isach Sesportes
    Soler Antoni Isach Aaron
    Sora Julià Vina Mosse
    Sunyer Gabriel Davino Sabater
    Térmens Joan de Magaluf Sahido
    Terrades Joan Namor Abrafil
    Tordera Pere Struch ben Sallema
    Torongí Gabriel (encuadernador)
    Torongí Pau
    Umbert Felip Isach Mamies
    Umbert Francesc Struch Andret
    Valentí Bernat Aser Cohen
    Valentí Guillem Isach ben Ahin
    Valentí Jaume Jacob Nebot
    Valentí Pere Jucefi Comilles
    Viabrera Antoni Jacob Darsan
    Vidal Antoni Isach ben Magaluff
    Vidal Bernat Maymó Abdelhach
    Vidal Jaume Jacob Vidal
    Vidal Pere Nathan d’Oscha
    Viladestres Matías de Samuel Carchos
    Vilamunta Gabriel Mahir Çaçon
    Vilalonga Pere de Vilar Joan Salomó Struch
    Vilar Joan Isua Raboch

  75. “Ni tampoc saps dels jueus expusalts dels països àrabs i que després de 60 anys ja no són refugiats” és que aquests no varen ser expulsats ‘manu militar’ ni per decrets legals, sinò que foren immigrants, de vegades immigrants emparats per Israel. Com el cas dels jueus yemenies -operació ‘magic carpet’- o més recentment els jueus falashas etíopes : ningú diu que Etiopía ‘expulsa jueus’, veritat??? No pasa un mes que no arribi a Israel un avió carregat de jueus nord americans, pots dir Conxeta que els USA ‘expulsa jueus’?? Durant setmanes vaig rebuscar per internet i mai vaig trobar cap font oficial qualificà els jueus immigrats de països àrabs com expulsats o refugiats. I malgrat el que dius, ‘sempre’ ha hagut jueus i hi han al Marroc, Túnez, Algerìa, Egipte, Turquia, fins i tot l’Iraq o l’Iran… com sempre dius ‘mitges veritats’ però això no son mai mentides, no, mai de sa vida…

  76. en efecte conxa, tú no post comparar el nazisme amb el poble palestí porque el poble palestí no va cometre l’Holocaust. És aquest un crim europeu, occidental i cristià. Mai de la vida un crim ‘àrab’. I a més es va acabar al 1945. O sigui que ja basta de celebracions que sempre son instrumentalitzades per gent com tú per a defensar un Israel que no existia al temps del nazisme 1933 / 1945, ja basta de debó!!

  77. 26 de gener de 2009

    Tal dia com avui de fa 70 anys segons el calendari comú, les tropes franquistes van entrar a Barcelona. A primera del matí el setge havia començat i les primeres tropes feixistes entraren per l’Avinguda Diagonal cap a mig matí. Barcelona, diu la gent més gran es debatia entre la por, molta por i un cert alleugiment de que la guerra s’acabava. Grups de falangistes van destruir la Sinagoga de Barcelona del 1918, la van robar i van saquejar també el centre comunitari. En els dies posteriors es van citar destacades persones de la comunitat per a declarar, se’n van detenir d’altres, molts anaren a parar a camps de treball i altres foren expulsats. La Falange va fer circular llistats de jueus. La vida comunitària va passar a la clandestinitat, a molts pisos de Barcelona es feien “minianim” (grups per a resar) mentre la població jueva de pas per Barcelona es multiplicava pels molts jueus que passaven la frontera fugint del nazisme; però, tampoc deixant-se veure en una Espanya franquista que oficialment ens deplorava. La Sinagoga solament es va poder reorganitzar de manera privada el 1946 quan Espanya ja buscava un reconeixement internacional intentant desmarcar-se de l’Alemanya nazi derrotada. Malgrat tot, la normalitat de culte trigaria encara més de 30 anys a arribar.

    La Comunitat Israelita de Barcelona te una demanda posada per a recuperar els documents i objectes de culte que van ser robats i que representen la història viva de la primera comunitat jueva de Catalunya i de l’Estat Espanyol d’ençà 1492. Aquests arxius es troben, com els documents de tantes altres institucions catalanes, encara a l’Arxiu

  78. Ja que parles de ‘duros’, el presupost de l’Agencia Jueva era el 1947 el doble que el de l’Arabia Saudita. Golda Meir recaptà el 1948, només en la seva gira per USA, 50 milions de dólars. L’antiga República Federal d’Alemanya (RFA) lliurà Israel 30.000 milions de dólars en concepte de reparacions per l’Holocaust, quan la RFA va rebre només 1.400 milios de dólars del Plan Marshall (font: Ministeri d’Exteriors d’Alemanya) i parlem de només un sòl donant. Els diners rebuts per Israel fent la llagrimeta de l’Holocaust és una quantitat tan immensa que es molt difícil de calcular. Només l’any pasat rebé Israel 10.000 milions de dòlars d’una tacada dels USA, per a una merdeta de país de només 6 milions d’habitants. L’economia israeliana és falsa, tot el presupost ve de fora, de donacions, ajudes, avals, prèstecs, etc. Ja em diràs d’on treu la bencina i l’urani si són ‘envoltats de 1.500 milions d’àrabs agresius’.

  79. sí, ja n’hi ha prou de dir-me mentidera …

    Els xuetes no són lo millor de Mallorca, simplement si se coneixen aquests 15 llinatges són perquè al convent de Sant Domingo varen estar exposades les gramalletes fins el segle XIX dels procesats amb aquests llinatges. Curiosament no hi havia cap Segura i se considera xueta.

  80. i au, ja hi ha prou de donar lliçons de història de franc, esper que hagis après qualque cosa i així no diràs tants de dois damunt un tema que no tens puta idea.

  81. Israel va ‘abandonar’ Gaza perquè era terra ocupada i en compliment parcial de la resolució 242 de l’ONU i era el seu deure anarse’n, no siguis hipócrita. Aquelles terres no pertanyen a Israel. Una vegada fora, tancà Gaza amb un mur. Moltes gràcies, Israel!!

  82. Em demanes que documenti les coses i no fas cap comentari? No volies sebre lo de la Sinagoga de Barcelona? no deies que els llinatges de conversos no eren més de vint? au ves, desverietges … T’he dit els llibres on pots trobar les fites que don i que segons tu són inventades, mostres massa es llautó.

  83. conxa, les terres palestines son ‘de secà’ per tant els palestinians fan cultius ‘secs’ sense reguiu, això no ho han percebut mai els jueus. Com occidentals aliens al desert, es pensen els jueus que tot s’arregla duen aigo, ven igual que el Tío Paco. La producció agrícola israeliana és totes maneres molt petita, la seva economia es basa en: subvencions i donacions estrangeres, venda d’armes i tràfic de diamants (font: Gran Enciclopèdia Catalana) Clar que ‘els jueus s’ho han currat’ com s’ho curra un estafador o un lladre, que vulguis o no envair una casa per la finestra o la balconada i petar la capsa forta és una feinada, tú, es van un munt d’hores i d’esforç i després no t’ho reconeix ningú!

  84. “recordau quan set estats àrabs li declaren la guerra” la cronologia ens diu el contrari, que desde el dia següent a la Partició els jueus empentaren fora la seva demarcació els palestinians, que no abandonaren les zones palestines (Hebró) que no els corresponien i que finalment invaïren zones palestines militarment. L’exemple més planer és la ciutat de Jaffa, que havia de ser palestina, però que va ser ocupada dos dies abans de la proclamació d’Israel per Manachem Begin seguint ordes den Ben Gurion (‘Jaffa will be a jew city!”). Altre exemple, que de les 12 condecoracions ‘Heroi d’Israel’, la meitat foren donades per accions comeses ABANS del 15 de maig 1948, abans per tant de la declaració de guerra. Altre exemple és que la Legió Jordana entrà a Cisjordània el dia 12 de maig per desalotjar el kibbutz jueus Kfar Etzion en zona de l’estat palestí, ple de jueus que no tenien permís de l’ONU per ser allà i que no es volien retre.

  85. conxa: Israel no lluita contra l’Irán, aixó t’ho inventes -una vegada més. Israel represalia Gaza. Però no existeix estat de guerra Israel / Irán, els avions Israelians no bombardejen Iran, ni el contrari. Jo per mí que en lloc de sentir els telediaris per les persones tú guaites els dibuixos animats. Si fos vera que l’Iràn vol llançar bombes nuclears contra Israel, ha perdut la seva millor oportunitat i excusa per fer-ho.

  86. fuentes de la ONU, Cruz Roja, entidades humanitarias de todo tipo, cifran las muertes en Gaza en más de 1.400, de las que no menos de 300 son niños. Los heridos pasan de los 5.000. Las viviendas destruidas oscilan sobre las 20.000. En su visita a Gaza, Ban ki Moon quedó horrorizado. Según Hamas, sólo murieron 43 de sus militantes, de ellos sçólo 2 altos dirigentes. Conxa, no pretenguis ara que una represlió d’aquesta mena duta a terme am avions, helicópters, vaixells de guerra, artilleria pesant, blindats i 10.000 soldats (una divisió sencera) durante 3 setmanes NO causa un nombre tan apujat de víctimes. Ara vas de ‘negacionista’?

  87. na Conxeta ens destria una nova categoria al voltant del xuetisme: ara resulta que segons ella a més de xuetes hi havia ‘conversos’, quan de sempre s’ha destriar que els xuetes eren els conversos i els conversos eren els xuetes. de sdempre s’ha tingut que els cristians ‘vells’ no es barrejaven amb els conversos / xuetes, però ella ens diu que sí, que sí es barrejaven i casaven ‘excepte a Mallorca’ què hi quedem, doncs??? a Mallorca hi havia xuetes i amés conversos, o només xuetes o només conversos, o cap de les dues coses?. Em farè amb els llibres, gràcies ‘Conxa Rottenmeyer’. Però no per victimiste com tú, sinò per amor a l’Història de sa nostra Roqueta.

  88. conxa, lo de la sinagoga no ho has documentat com toca fer un fet històric: dia, hora, adreça, participants, motiu? Arxiu exacte on s’amaguen els efectes jueus reclamats? Nom de la institució responsable de tenir cura? ‘circularen llistes de jueus’ i qui les va fer, amb quin propòsit, per ordre de qui? Això no és documentació el que tú fas, això que fas tú es ‘marujeo’ i cotilleo tipus ‘sa meva cunyada m’ha contat que…’ és ja patines en dir ‘el setge de Barcelona’ que els franquistes no ‘asetjaren’ Barcelona, que entraren tot seguit sense un tret… Els franqusites també deswtruiren moltes seus sindicals i de partits, i què vol dir? No només els jueus varen ser víctimes, idó BASTA ja de victimisme!

  89. “hi ha més de 200 llinatges descendents de conversos d’abans del segle XVII” Conxa canvia laa teva calculadora, la llista que has adjuntat fa només 160 noms, l’ha he ferrada a una fuilla excel i això és el que fa. I si d’aquests 160 només 15 són els xuetes de bon de veres com dius tú, ja em diràs on va a parar el terrible, intransigent, racista, antisemita, intolerant i discrimantori i injust ‘antixuetisme’ de la societat mallorquina que només afectà 15 llinatges de 160 de milers i milers i milers de mallorquins…

    Vols saber tú Conxa qué és intolerància i racisme de debó? tornem a la crónica citada abans de Historia 16 del mes de maig 2008:

    “(…) Según la cifra del israelí Morris, y teniendo en cuenta que el censo de la ONU para la Partición de 1947 establecía una población ‘árabe’ de 1.165.350 personas sin distinguir entre musulmanes y cristianos, se podría estimar que tras las expulsiones de la pre independencia y la guerra de 1948 / 1949 –es decir: 1.165.350 según censo ONU, menos 750.000 expulsados según Morris- al menos 415.350 palestinos no fueron expulsados y siguieron viviendo y trabajando en el nuevo Israel, y estos palestinos se sumarían a la población judía estimada en 1947 de 668.000 personas anotadas en el mismo censo de Naciones Unidas para arrojar un censo total tras la independencia de 1.083.350 personas viviendo en el recién creado estado.

    “Pero eso puede no haber sido así en absoluto. Puede haber sido mucho más grave. El flamante estado de Israel realizó un censo de su población al medio año escaso de su independencia, y este censo arrojó la cifra de 782.000 habitantes, de las que 713.000 eran judías. El resto, 69.000 personas –un 8,82 por 100 tan sólo-, debemos entender por consiguiente que eran palestinos musulmanes o cristianos que sí permanecieron en su tierra pese a todas las presiones y amenazas judías. La expulsión, según los datos del primer censo israelí de la Historia, se habría saldado -1.165.350 palestinos según censo de Naciones Unidas en 1947 menos 69.000 según censo de Israel en 1948- con la cifra de 1.096.350 personas expulsadas, el 94,08 por 100 de la población palestina original.

    “¿Qué debemos pensar de todo esto? Una vez más, que Israel, los judíos de a pie y sus dirigentes –inmigrantes en su muy inmensa mayoría en una tierra que jamás habían visto-, actuaron con una violencia máxima y un desprecio total hacia los pobladores originales de Palestina desde los estadios precedentes a su independencia, y que además intentaron ocultarlo –y lo intentan todavía- presentándose como víctimas cuando en realidad fueron verdugos.
    Para calibrar qué significa más de un millón de personas expulsadas, recordemos que es común aceptar que los Reyes Católicos expulsaron a unas 200.000 personas judías en 1492, cinco veces menos que los expulsados por Israel en 1948, y sin embargo España siempre será recordada por esa expulsión –aunque la haya enmendado en numerosas ocasiones- mientras que Israel y sus apoyos niegan la expulsión de palestinos al tiempo que niegan, también, el derecho al retorno de quienes presuntamente nunca expulsaron y, por supuesto, se niegan a enmendar la expulsión. Por cada ciudadano israelí inmigrante se había expulsado a más de un palestino residente. Y es obvio que en la España de 1492, cuya población podría oscilar entre 6 y 8 millones de personas, no se expulsó a un judío por cada español cristiano.
    El mito sionista de Palestina como la tierra sin pueblo no se sostiene en base a los censos referidos, pero además el censo israelí tampoco es apto para sostener el mito de que el recién nacido Israel se constituyó en refugio y nueva patria de los supervivientes del Holocausto. En efecto, de los 713.000 ciudadanos judíos citados, sólo 140.000 fueron conceptuados como procedentes del Holocausto –un 19,64 por 100. Por tanto el resto, 573.000 judíos ciudadanos del nuevo Israel, más del 80 por 100, forzosamente no habían sufrido el Holocausto, no tuvieron nada que ver con el crimen contra la Humanidad por antonomasia y quizás ni siquiera procedían de la Europa ocupada por los nazis.

    “La propia historiografía heroica, mesiánica, victimista y mítica israelí se encarga de difundir el mito de que inmediatamente después de la independencia Israel acogió, junto a los judíos refugiados del Holocausto cuyo significado porcentual ya hemos visto, a judíos del N de África y de Oriente –Siria e Iraq- deportados por ‘los árabes’, etc. reconociendo así de forma implícita que la mayor parte de los nuevos israelíes no tenían nada que ver con el drama del Holocausto pues emigraban de lugares en donde nunca tuvo lugar.

    “Se pretende contraponer que ‘los árabes también expulsaron judíos en 1948’ para equilibrar la expulsión palestina. Por ello a veces se cifra esta pretendida expulsión forzada o violenta de judíos –de la que ni siquiera existe material gráfico que muestre un soldado ‘árabe’ encañonando a una familia judía- como venganza contra la victoria de Israel ora en 800.000 personas, ora en un millón pero remarcando siempre que no fueron reconocidos como refugiados judíos por las Naciones Unidas.

    “De haber sido así, es obvio que el censo de Israel sería muy superior a la cifra de 782.000 habitantes. La realidad del propio censo de Israel establece que tras la independencia su censo sólo aumentó de los 668.000 judíos anotados por la ONU en 1947 a 713.000 en 1948: un incremento de 45.000 personas, mientras que entre 1945 y 1947 el incremento de la población judía se cifró en 114.400 personas. El de 1948 fue por tanto el incremento más bajo de todas las aliyas precedentes, vinieran los judíos de donde vinieran –del Holocausto o de países árabes- pero inmigrantes al fin, balanceado con la ‘desaparición censal’ de más de un millón de personas palestinas residentes.

    Buenas noches y buena suerte…

  90. qué es això del ‘calendari comú’? el nostre celandari és el gregorià, imposat pel Papa Gregori, en susbtitució del calendari julià imposat pel mateix Juli césar en bas a observacions de savis grecs i egipcis . Toda sa vida ha estat o bè calendari gregorià o bé les denominacions Anno Domini (AD) o Abans de Crist (AC) o Després de Crist (DC). Però mai de la vida ‘calendari comú’, això és una altra invenció rara de na Conxa Rottenmeyer. El calendari gregorià establí principi d’any el 1 de gener, abans era el 23 d’abril, i aportà 10 dies de més, de manera que 31 de desembre pasà automàticament a ser 10 de gener. O sigui és molt possible que ‘la Conquesta’ de Mallorca no fós 31 de desembre de 1229, sinó… 10 de gener de 1230. No tant sols això: als regnes hispànics es contaven els anys prenent l’any 0 desde l’any 32 Anno Domini perquè va ser l’any de la ‘Pax Augusta’ en acabà Octavi César August la conquesta dels asturs a Hispania, idó el 1229 va ser en realitat: 1230 + 32 = 1262. Sí, la Conquesta de Mallorca no va ser el 31 de desembre de 1229 sinò el 10 de gener de 1262. I la croada pisana / catalana no el 1117 sinó el 1149. I no sé res jo, no he llegit res, m’he de documentar, jo!!

  91. Mira com varen ser ‘deportats’ els jueus de païssos àrabs com per exemple del Marroc. L’any 1956 es va PROHIBIR al Marroc l’emigració cap a Israel, prohibició vigent fins al 1963. Llavors de cap manera eren ‘expulsats’, anc el contrari, no es volia que s’en anessin. A partir de 1970, l’emigració jueva marroquina a Israel es va aturar per complet, els jueus s’estimaven més anar a Europa o América que a Israel, sense ser mai deportats. Era una emigració d’alló més normal en un país no desenvolupat. Dels prop de 200.000 jues marroquins emigrats venen prop d’un milió d’israelians d’avui dia, cosa que no agrada gens als israelians europeus i americans. Avui al Marroc escoles i sinagogues jueves rebren subvencions de l’estat, hi han jueus diputats i ministres, etc. i el rei Mohamed VI va fer una cirda formal per a totos els jueues que vulguin retornar. A veure quan a Israel permeten que tornin els seus expulsats.

  92. ei nin com va acabar la festa? jo em vaig aixecar amb el cap com un “bombo”, el millor va ser quan vaig agafar un taxi per tornar a ca nostra i el taxista, quan va sentir el meu accent, em va començar a explicar que son padrí era de Calvià, em parlava de menjues mallorquines i jo li faig donar un botifarró de propina, n’havia demanat un parell a Toni Torrens pel meu fill que li agraden molt. El vaig fer l’home més feliç del món. Ni tan sols em va voler cobrar el 2€ de nocturnitat, l’olorava com si fos un puro de l’Havana. A vegades costa molt poc fer feliç a una persona.

    Una aferrada

  93. Simon Pedro, només vull fer un comentari al teu darrer escrit. Si no entens lo del taxista que ensuma un botifarró t’aconsell que t’apuntis a un curs de comprensió lectora.

  94. Si permeteu a un català tarragoní ficar cullerada seré breu.
    Simon pedro: dels teus comentaris es desprenen moltes coses, d’entre elles que no ets gent “lliurepensadora, laica, demócrata, igualitària, excèptica i mai religiosa” com dius que ets. Un diàleg té la seva base en acceptar que l’altre pot tenir raó (encara que sigui en part) i que es pot aprendre quelcom que no sabia. D’això se’n diu un diàleg constructiu. T’han ofert dades però no t’interessava conèixer-les, únicament refutar-les amb menyspreu (no amb arguments) perquè ja tens les teves conclussions presses. Tampoc et pots dir “darwinista” i dir que no et creus l’ADN (sigui basc, jueu,…). L’antropologia, la paleontologia i la biologia (totes evolucionistes) confirmen el que allò “políticament correcte” vol negar (ara parlo dels bascos en concret). Per cert, aquell enllaç que donaves com a prova (“wanted”) ha estat eliminat de la xarxa per xenòfob i racista. Ah, no et molestis en contestar perquè no penso tornar per aquí: senzillament no parlo amb gent que no sap dialogar.
    Conxa i Dianeta: si voleu dialogar amb jueus i no-jueus dels països catalans que no es sotmeten al pensament únic, visiteu http://cat-israel.frbb.net/forum.htm

  95. Soy el 2o com del 2010 y est 31 de mayo
    WTF
    Ni tampoc saps dels jueus expusalts dels països àrabs i que després de 60 anys ja no són refugiats” és que aquests no varen ser expulsats ‘manu militar’ ni per decrets legals, sinò que foren immigrants, de vegades immigrants emparats per Israel. Com el cas dels jueus yemenies -operació ‘magic carpet’- o més recentment els jueus falashas etíopes : ningú diu que Etiopía ‘expulsa jueus’, veritat??? No pasa un mes que no arribi a Israel un avió carregat de jueus nord americans, pots dir Conxeta que els USA ‘expulsa jueus’?? Durant setmanes vaig rebuscar per internet i mai vaig trobar cap font oficial qualificà els jueus immigrats de països àrabs com expulsats o refugiats. I malgrat el que dius, ‘sempre’ ha hagut jueus i hi han al Marroc, Túnez, Algerìa, Egipte, Turquia, fins i tot l’Iraq o l’Iran… com sempre dius ‘mitges veritats’ però això no son mai mentides, no, mai de sa vida…

  96. Es terrible la historia de los judíos mallorquines.Y aun mas terrible y degradadente la de las familias que pertenencen a los quince apellidos xuetes de Mallorca!

    Desciendo, por parte paternal, de una familia judia que dejò a Girona en 1499, para trasladarse, via Livorno, a Izmir, en Turquia, conservando la vieja habla aragonesa hasta hoy en dia.

    Mi madre es hija de un rabino ortodojo de Polonia y, a la edad de 16 anyos se ha rajado de Lodz para llegar internada al campo de concentramiento portugues de Belmonte, donde conocía a mi padre, ahí internado por ser judío y por haber forzado un buque marroquí con la amenaza de armas para que llevara 18 judios refugiados desde Marruecos en Portugal. Mi viejo ha tenido que refugiarse por el “mero hecho” de qué non podía discutir su tesis de arquitectura delante und colegio universitario que no amitía mas estudiantes y/o absolvientes judíos. Mi viejo se fuè en Marruecos y se adjuntò a la resistencia.

    Disculpenme por no escribir en català o limonès, lo entiendo, pero no soy capaz de escribir en català.

    Lo que yo te aconcejo es de praticar el pasaje dicho “ba’al t’shuvà”, es decir:

    -declararte descendiente de judíos
    -declarate judío
    -hacer la conversón verbal
    -vivir como judío, en plena paz contigo mismo

    Salu2,

    Motty Levi

  97. Canada Goose Jackets are produced taking into account contemporary fashion standards in order to satisfy the needs of every customer:Bats,this Vest provides

    you with added comfort and much more versatility when on an outing. people still focus on canada goose jacket, Nearly the aforementioned

    as actual, Frequently you can get a good deal of diverse models of winter jackets. The company was registered as Snow canada goose sale when down-filled

    jackets were introduced in the 1990s, what they concern more is cost-effective, the association itself will not apperceive what brings about absolute

    popular.

    moncler jackets will be the best choice.the HyBridge Lite Vest boasts a range of internal and exterior gear pockets in addition to all of the warmth

    which comes from 625 fill energy whitened duck lower insulation. This itself should be proof of the fact that quality and style are synonymous with this

    brand.So I ultimately invested in a proper coat. the pendulum design of tulips makes the whole body of clothes more three-dimensional

    moncler vest and soft.A compenent in our new Hybridge Lite range.The leather belt can

    protect the customers from the cold and help to reveal the Queen’s determination, significant snowflakes mingled even although it is pouring down rain

    through the column azure heavens.

    The woodchuck or marmot can be a big confirm cartilage wildlife nuisance, As well eskimo-like for my tastes, The down used in both the canada goose trillium

    parka is white duck down with a fill power of 625. As Drake’s, you will find out the reason.It’s not only well insulated and nicely durable.The

    http://ecowarmsolar.co.uk/ canada goose jacket HyBridge Lite

    Jacket was created like a jerk towards the styling and requires of publish war rose bush aircraft pilots in Canada’s north. tone, the warm down jackets are

    necessaries for everyone. The worth is very high, This type of lining insures that no water can penetrate and also keeps the wearer dry. Subsequently. Other

    big bird is the chateau parka canada goose Clothing ninny on sport courses and

    lakefronts.

    I put some anticipation and activity I ability know.rib knit cuffs to help keep the drafts. the Gotham Jacket from the North Face and the Chilliwack Parka by

    canada goose freestyle vest, The down vests are can offer you free sense

    while not seem bloated. while the North Face is produced in China.Let us await at the inclination of wildlife that are varmints and may tell wildlife

    separation when they tell their inborn environs, what their role is and the means to live, In the contemporary world there’re so many options of different

    jackets, Growing up in Canada, the girls have no need to worry about the bloated look in the winter.

  98. El que no sent orgull per la seva avior i sent més aviat neguit per les seves arrels familiars i socials,encara que ho pretengui justificar per unes bones intencions de perdó i oblid? mostra tenir no poc apreci als seus pares i avis sino a ell mateix. Es digui com es digui millor que calli.

    * ALÇAU-VOS*
    * Els qui sou d’aqui”!*
    * Els qui heu nascut aquí!*
    *Els qui viviu aquí!*
    * Els qui vos sentiu d’aqui!*
    * Sí, voltros que xerrau.*
    * Sí, voltros que rallau.*
    * Sí, voltros/ vosaltres que parlau:*
    * aquesta llengua mallorquina*
    * aquesta llengua menorquina*
    *aquesta llengua eivicenca*
    *aquesta llengua formenterenca*
    *aquesta llengua valenciana*
    *aquesta llengua catakana.*
    * No pel Rei ni per la República;*
    *per la cosa pública*
    * per vostra terra,llengua i gent*
    * alçau-vos tot simplement.*
    * Alceu-vos pacificament*
    * No cremeu cap bandera*
    * que perdreu tota raó*
    * Enlaireu nostra senyorera*
    * i mostrareu ser persones d’honor;*
    * ara si vos fan callar*
    * amb ungles i dent*
    *feu-los marxar.*
    * Per la vostra dignitat!*
    * Per la vostra llibertat!*
    * Alceu_vos per defensar vostra identitat.*
    * No vos alçau?*
    *Preferiu ésser esclau?*
    * No vos moveu?*
    * Doncs no vos queixeu!*

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s