La millor notícia de l’any

Ahir vespre, al carrer de La Protectora de Palma s’hi esdevenia la millor notícia de l’any. Formalment, físicament i oficialment, les Illes Balears tornen a ser a l’Institut Ramon Llull, ara al carrer de la Protectora, cinc anys després que en Maragall li servís alegrament l’excusa a en Matas per deixar-lo: pacte de mediocres, això per tu i això per mi, i aquí no ha passat res. Sí que va passar: que es va crear un altre engendre, l’Institut d’Estudis Baleàrics, per fer-li la competència al Llull en promoció de la cultura balear, i ara que el Llull torna a ser nostre, quines seran exactament les funcions de l’IEB?

Aquestes són figues d’un altre paner, però ahir, mentre gaudia dels boníssims canapès i el vi de Formentera que donaven per amenitzar l’acte, no podia evitar de pensar-hi: no començam a tenir un excés d’institucions culturalistes que més aviat s’estorben que no es complementen? No ho sé, potser no, dirà qualcú, però jo tenc els meus dubtes: massa politiqueig per tanta poca cultura. I tanmateix, de totes, l’única que és i serà imprescindible és el Llull. En part, per tant, per la jerarquia que té l’IRL per damunt les altres, i en part perquè no s’hagués entès el contrari, allà hi eren els representants de tots els organismes i consorcis que tenim a Mallorca, que no són pocs. Veurem com s’entendran, tots plegats.

També hi eren diputats dels dos parlaments, fins i tot crec que hi havia qualque diputat de CiU. President i Vice-president, Consellers del Govern, del Consell, tots els del Bloc i la majoria dels del PSIB. Cap d’UM: si en lloc de dir-se ‘Ramon Llull’, l’Institut s’anomenàs ‘Sor Tomassa’, perventura li farien més cas. També moltíssims d’escriptors, periodistes, editors, professors universitaris, gent de la cultura en general. Però ni un músic.

En aquest sentit, té raó en Biel Mesquida en queixar-se que no hi havia música a l’acte, o el que és el mateix, que sense música no era una festa, just una celebració. I és que és un defecte de les institucions culturals en general, i potser de les catalanes més -per allò que vivim en l’anormalitat nacional-, d’oblidar la música dels seus programes -si és música popular, encara més-, o en tot cas, de deixar-la sempre en darrer lloc: ho hem vist en la creació del Consell de les Arts de Catalunya, sense ni un sol músic o professional del sector. Si un entra a la web de l’IRL veurà el mateix: línies d’ajuda a la traducció, a la difusió de la literatura catalana, fins i tot a les arts plàstiques o escèniques, però ni una referència a la creació musical.

No voldria embrutar amb aquest darrer comentari la millor notícia de l’any com és que ja tornam a ser al Llull, i millor encara, com diu en Carod-Rovira, que ara ja hi som tots. Na Fanny Tur és un encert com a directora, el local és fantàstic, pareix tot tan ben acabat que costa de creure que coses així puguin passar en aquest país nostre. A mi m’hi queda aquesta pedreta, no de l’acte d’ahir, sinó del Llull en general: per favor, no vos oblideu de la música…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s