El país dels mentiders

Hi ha un llibre que de petit vaig llegir tres o quatre vegades, les aventures d’en Gelsomino al país dels mentiders, un conte divertidíssim d’en Gianni Rodari sobre un nin amb una veu excepcionalment fenomenal, potentíssima: diu la història que fins i tot una vegada va marcar un gol d’un crit, quan va anar a veure un partit de futbol; com que se sentia malament -perquè allò era fer trampes-, després va marcar un altre gol per l’altre equip també amb un crit seu.

En Gelsomino, explica el llibre, va anar a caure al País dels mentiders, un lloc remot governat per un pirata calb anomenat Jaumarrot -brutal, això, quin visionari, l’autor…-, on del pa se’n deia ‘paper’ i del formatge, ‘tinta’. Els moixos, per decret del rei, ‘lladraven’ i els cans ‘miolaven’, o pitjor encara: dels pirates, al país dels mentiders, se’n deia ‘gentilhomes’.

Fins on arriba la fantasia! La història d’en Gelsomino és pura imaginació? Sí: ningú crida tan fort com per desviar una pilota en un partit de futbol i marcar. Però la resta, això d’un país governat per pirates i que funciona a base de mentides, podria tenir un referent real? Quan en Rodari va escriure el conte, cap allà a finals dels cinquanta, a Mallorca encara hi havien d’arribar els primers alemanys. No se podia imaginar que sí, que qualque dia hi hauria una terra governada per un pirata anomenat Jaume, cabellut i engominat, però, que juntament amb la seva princesa Maria Antònia i tota una cort de mentiders i lladres, imposarien un règim de mentides que no hi ha qui aturi.

Perquè, vegem: som d’un lloc, els mallorquins, on dels estafadors se’n diu ’empresaris’ i dels mafiosos, ‘hotelers’. A l’especulació urbanística se la sol anomenar ‘inversió’, o ‘progrés’, igual que la destrucció del territori, que és, en l’argot oficial, ‘mesures anti-crisi’. A l’extorsió política se l’anomena ‘compensació justificada’, i a la protecció del paisatge, ‘esforç’ o ‘sacrifici que ha conduit a la crisi’, per exemple. A un batle una mica pallasso se’l tracta de ‘líder del seu poble’, i a la corrupció política generalitzada entre els partit de la dreta, ‘errors’ o ‘episodis desgraciats i puntuals’, entre d’altres mentides. Fins i tot a un d’aquests partits, UM, se l’anomena ‘nacionalista’ en lloc de ‘cova de lladres’, que seria el seu nom en un altre país, un de normal. És clar que també és una gran mentida, batiar amb el nom de ‘país’ el que en realitat és una trista província d’ultra-mar.

No tenim, de moment, qui escrigui la història del veritable país dels mentiders, l’illa perduda del Mediterrani occidental. Tenim prou referències literàries com per, tanmateix, imaginar-nos com hauria de ser: des de les novel·les de Mario Puzo als contes infantils de Gianni Rodari. Mentre això no arribi, recoman fervorosament a qualsevol lector, de l’edat que sigui, la història divertidíssima d’en Gelsomino al país dels mentiders. Almanco, en el llibre guanyen els bons i les mentides s’acaben. I els mentiders.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s