Reflexions amb gintònic

ginM’aixec a l’hora de dinar, tard i malment, amb el gust del darrer gintònic encara a la boca, i el que és pitjor, amb el darrer gintònic encara dins el cap. A defora crec que fa un dia gris i una mica tristot, ara que ha arribat la primavera, i crec que plou i tot: m’anirà bé una mica d’aigua. Amb aquesta idea dins el cap, barallant-se amb el gintònic, me’n vaig escopetejat a la dutxa, a aiguajar-me una mica i aclarir-me. La dutxa és un gran moment, per aclarir-se: el cap, els cabells, els pensaments, el dia, les dones i els amors, la vida… A mi, ara, el que me convé és aclarir-me la vista i que se’n vagi el regust d’alcohol.

Ahir va ser llarg. Celebràvem l’aniversari d’en Lluís. La festa va començar a ca seva, tranquileta, i l’acabàrem en un local d’ambient de la Gran Via on carregaven massa els gintònics; d’aquí el meu mal de cap i la necessitat imperiosa d’aigua. En Lluís és, per damunt de tot, una gran persona, i  mallorquí, com jo, com la majoria dels meus amics -molts dels quals són també els seus- de Barcelona, i ens coneixem de fa un caramull d’anys, moltíssim temps. Anàrem a la mateixa classe a l’escola, també férem el batxiller junts, i emigràrem de Mallorca el mateix any. I fins ara. No és mal d’endivinar, per tant, que som de la meva edat, exactament, ell d’un mes abans que jo: això significa que jo els faig, els anys, d’aquí a no res, tres setmanes i mitja. En seran, finalment, vint-i-quatre.

Qui els pogués tenir, deu pensar qualcú, ja veurem quan hi arribi, pensarà qualcú altre que llegeixi aquestes retxes, més jove que jo; no ho sé: per mi, vint-i-quatre anys són més dels que he tengut mai, com aquell qui diu, tota una vida. Arribat a aquest punt, m’assalta el dubte: vint-i-quatre, i ara què? Ets jove, em dic a mi mateix, tens una carrera i qualcú -ma mare- et dirà que tot un futur per davant. Però és un futur molt diferent de quan vaig arribar a aquesta ciutat, amb devuit anyets acabats de complir, i el pit inflat per menjar-me el món i aprofitar al màxim el meu nou estatus d’adult-estudiant a Barcelona -quelcom que a Mallorca és prou ben valorat, com un signe de distinció juvenil: ‘ah, és que estudia a Barcelona…’-. Quan vaig arribar, deia, l’únic futur per davant que tenia era aprovar el següent quadrimestre; ara, el futur és saber on fermar l’ase de la nostra vida. Decidir i triar, vaja.

Ahir, a la festa, na Catalina, mallorquina com tots, anunciava que d’aquí a dues setmanes feia les maletes, que se’n tornava a fer la residència a Mallorca -i que segurament l’acabarà a Son Espases-; això va dur a una discussió semblant al que escric ara: què hem de fer de les nostres vides, nosaltres, mallorquins ‘exiliats’ a la capital? Hem de tornar, a posar en pràctica allò que hem après, i mirar de canviar la trista realitat de la nostra illa, o no valdrà la pena? Tots els companys de la festa, començant per en Lluís, tenen bastant clar que sí, que no estaran gaire estona a tornar. Tenen projectes, idees, igual que les tenc jo, però fent avançar la conversa -entre glop i glop- sortia a relluir que, de qualque manera, tots ens hem plantejat aquestes qüestions, resumibles en un sol enunciat: som massa joves per començar una vida d’adults com la dels nostres pares, però massa grans per comportar-nos com a joves post-adolescents. I tanmateix, seguim compartint pisos a Barcelona.

Així va transcórrer la festa; així, més o manco, transcorren totes, ara: amb converses profundes amanides amb whisky -són sempre les més profundes, com tothom sap-. Són les festes de la nostra generació, coses de l’edat, i que estam escalivats de quan en teníem vint i convocàvem les primeres, que s’acabaven abruptament per la intervenció de qualque veïnat i la Guàrdia Urbana. Ara són així: seure a un piset, xerrar, i a la una, partir a qualque local, gay en el cas d’ahir -i en sis anys aquí, mai havia entrar en un bar d’aquests, així que ja em va anar bé-, a consumir gintònics a 8 euros. Com a mínim, els posaven carregats.

Advertisements

3 thoughts on “Reflexions amb gintònic

  1. Aquesta pregunta – què fer ara? – m’assalta constantment tot i no ser un mallorquí fora de Mallorca. Però entenc el plus d’interrogació que comporta ser fora de casa i basar el teu futur en la dialèctica de tornar o no. El futur més que obrir-me i motivar-me, em fa por.

  2. Amadeu,

    T’has de fer escriptor. Jo llegesc sobretot lo que diu na Maria del Mar “llibres de cares”: assaigs, dietaris, reculls d’articles… Devor ot quant té una cara d’ésser humà per portada. Series un bon autor de llibres de cares.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s