La conversa del cafè

800px-latteHavia quedat a la una amb na Maria del Mar, al bar de Lletres de l’Autònoma, per dinar. És de menjar prest, ella, no sé si perquè, malgrat el temps que duu per aquí, encara arrossega l’horari pagès del foravila de Llucmajor, o perquè s’aixeca molt dematí i té gana tot d’una, o si és perquè, com més aviat mengi, més aviat s’hi podrà tornar a posar. Normalment dinam a la una i mitja, que és prest però no tant, amb ella i els seus companys de l’equip de recerca; avui crec que tenia un examen a les tres.

No és, però, una estudiant de la UAB, na Maria del Mar; només de veure-la, s’endivina que és molt espavilada, amb un pentinat i unes ulleres liles que li donen un aire ‘cool’, com se sol dir, i ben moderneta que va, potser hi passaria, per alumna, però no ho és: ja és tota una professora. Associada, això sí, però vaja, té la facultat de fotre l’estiu dels que no estudien gaire! Viu amb en Felip a Cerdanyola i fa de becària -però no és una simple becària- amb un grup de recerca sobre prosòdia i entonació del català. Interessantíssim, trob jo, sincerament. La veritat és que de vegades l’admir: tan jove, i tan ben posicionada, xalesta, de congressos per aquí i per allà, i investigant un tema -l’entonació del català- del qual n’és una pionera. I això sí: sense oblidar allò que en diuen ‘les seves arrels’, no les de família pagesa, sinó les de formació, que l’han duita allà on és ara, la UIB, la societat mallorquina, l’estancament intel·lectual de la nostra illa, les capelletes, etc. No se n’oblida, i per això de vegades s’indigna tota sola, i per això de vegades, com avui, quedam per posar en marxa qualque cosa que pugui donar una mica d’aire a la roqueta; el que dèiem: la responsabilitat dels que som a fora de fer qualque cosa per transformar aquella, la nostra primera, realiat.

Havíem quedat a la una, però ha vengut una mica tard; jo ja havia començat a dinar. Menj bastant ràpid, i ella duia just un tàper d’arròs, i amb un no-res hem buidat els plats. Així que per continuar la conversa i centrar-nos una mica més amb allò, hem anat a cercar un cafè. Ho sap tothom: sense un cafè, no es pot treballar bé. A na Maria del Mar li agraden els de les màquines de vending escampades per la Facultat; com que a mi els del bar tampoc m’entusiasmen, aquests ja em van bé. A més, el passeig fins a la màquina dóna sempre per converses més profundes…

– Quan vaig a Llucmajor, ara -em diu-, me sent com entre dos móns.
– Què vols dir? -li he demanat jo, amb el tallat de màquina a la mà.

Ja ho sabia, el que volia dir. A mi em passa un poc el mateix, crec. Na Maria del Mar de Llucmajor era una típica llucmajorera: de família de pagesos i sabaters, de la banda de música, de la coral, del grup de boleros, etc. En canvi, na Maria del Mar de la UAB és una jove intel·lectual, centrada en una recerca innovadora dins la lingüística catalana, i preocupada per com van les coses -i no sols en l’aspecte polític, que és preocupant, però en fí…- per Mallorca, i amb un boníssim futur per davant, potser no a l’illa -i això em pens que li sap greu-. Quan arriba a Llucmajor, qui és ella? No pot ser la  mateixa que se’n va anar: han passat anys, però també se li ha obert un món i unes prespectives noves, mentre que segurament la realitat que viuen els seus amics d’abans no és tan diferent de com era; en tot cas, potser no és més que una continuació lògica de la de quan eren jovenets.

Però quan és a Barcelona, no pot deixar de ser na Maria del Mar llucmajorera, o mallorquina en general, filòloga amb futur, però que sempre té un ull posat a l’illa, i d’aquesta illa en fa bandera: és pobra, massa vegades, i fa ràbia, però és la que té -tenim-, i en definitiva, és ca nostra. La terreta ens estira: mal de mallorquins, merda d’illa, de vegades, que tanmateix no la podem oblidar.

Quan hem acabat el cafè, hem seguit la conversa del dinar dins el seu despatx.

2 thoughts on “La conversa del cafè

  1. Amadeu, quina prosa tan polida! Se’t dóna bé això de narrar, sens dubte.
    I tu, Ximarra, pots estar-ne ben contenta!
    Ja m’explicareu com va anar la conversa un cop vàreu arribar al despatx.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s