La crisi dels 24

Demà en faig 24; vint-i-quatre. Tot el bon temps que ha fet aquests darrers dos dies, ara pareix que escampa, i amenaça de ploure, avui i demà, segons les previsions. I a ningú li agrada que faci mal dia pel seu aniversari.

Qui hagi llegit el blog darrerament haurà vist que arribats a aquestes edats, els dubtes m’assalten, a mi i als meus amics: tenim ‘la crisi dels vint-i-quatre’. Els de la trentena o la quarantena potser no ho entendran: qui pot tenir una crisi d’edat als 24 anys? Ben bé no és així, no tenim una crisi d’edat, sinó d’objectius, de referents o de fites. Coincideix en aquesta edat, en la meva generació i de les que m’envolten. No és tampoc una crisi, diria jo, extensible a tothom, a tots els joves nascuts el 85; només als mallorquins, als que fa anys que vàrem sortir de Mallorca per menjar-nos el món a Barcelona i tornar a l’illa a escurar el plat, i ara que tancam un cicle d’estudis i vital, ens demanam si no hem caigut en la rutina, si el món, Barcelona i Mallorca ens ha menjat a nosaltres i ens ha deixat el plat ben escurat.

És, per tant, la nostra, una crisi d’identitat petit burgesa de la classe acomodada amb tranquil·litat enmig de la piràmide social mallorquina. Les nostres famílies veuen passar la crisi. Som joves, amb més de mitja vida per davant, fills de les classes mitjanes i néts de les classes baixes. Els nostres padrins eren pagesos o petits comerciants, gent humil amargada per la guerra i la postguerra, que feren del progrés dels seus fills, el seu principal objectiu a la vida: que mai més haguessin de passar pel que ells havien passat, donar-los estudis, i tota la felicitat que la misèria del moment permetia. Els nostres pares, joves llicenciats en el moment de la mort del dictador, o espavilats en el seu negocis, la primera avantguarda en intentar transformar el país: l’escola en català, els moviments polítics, la lluita ecologista, la llibertat artística.

A nosaltres potser ens han deixat sense reptes a nivell col·lectiu. O potser no ens fa ganes assumir-los. Jo ho procur, així mateix. Potser és l’època que vivim, on la postmodernitat, que sempre queda bé parlar-ne…, s’ha carregat les grans ideologies i els grans marcs teòrics per fer-nos fixar només en les vivències individuals, en aquest cas, la nostra. Potser ens toca superar els mites del segle XX per on s’han mogut pares i padrins: ja no pensam què podem fer nosaltres per Mallorca, tornam a plantejar-nos què farà Mallorca per nosaltres. I si no ha de fer res, potser tampoc ens interessa. O sí. Som rebels de plantejament, però allargam la vida d’estudiant a mitja jornada fins a l’agonia de l’edat perquè sabem que la tenim coberta. Tenim el món tan a l’abast i tan vist des de qualsevol punt de vista que el volem redescobrir, però ja no som a l’època dels grans descobriments.

Són, tanmateix, maldecaps de qui se’ls pot permetre, com jo mateix, assegut un dissabte horabaixa escrivint tot això. Alguns dels meus amics no els tenen: fan feina de picapedrers, d’electricistes, de fusters, de transportistes, de perruquers, o en un bar. Ells es preocupen per no quedar sense feina ara que potser escasseja, de poder guanyar més de mil euros al mes per poder començar a plantejar-se llogar qualque i fer la seva, de casar-se amb les seves parelles i formar una família. Els seus pares no són de la classe intel·ñectual com la meva i com de la de molts dels meus companys; no han somiat mai en menjar-se el món, just en continuar-lo així com estava, queixant-se pel que no va bé i agraïnt el que funciona; no han pensat mai ser l’avantguarda de res, però tampoc la reraguarda de ningú, sinó mantenir-se al mig i sense problemes.

Nosaltres no. Nosaltres ens ho podem permetre, als vint-i-quatre, als vint-i-tres o als vint-i-cinc, pensar si volem somiar com somiaren els nostres pares, si volem canviar l’illa que ells intentaren canviar, o si decidim definitivament enviar-la a merda a la qual els altres la condueixen tot i els esforços de qui encara l’estima. Cansa, esforçar-se tan jove: no ho hem necessitat mai, si ho hem fet ha estat per entretenir-nos, i quan se’ns acaba l’entreteniment, ens avorrim. Això és la crisi dels 24, dels mallorquins petit burgesos a la metròpoli: en aquest sentit, és una crisi d’avorriment. Ens fa peresa haver de triar.

Però no vull que se’m malinterpreti, no vull ser ni pessimista ni menfotista. L’illa ens importa, és ca nostra, no ens deixa mai. És un llast alhora que un consol que ens acompanya sempre, siguem on siguem. Sabem que qualque dia l’hi haurem de retornar allò que ens ha donat, per bé o per mal; el problema és quan i com. I fins que no trobem aquest moment -i que el vulguem trobar-, no ens decidirem a actuar, en un sentit o en un altre. I deixam passar els dies.

Com deia, demà en faig 24. Una bona data serà un gran dia, encara que plogui; ningú, ni el mal temps, me llevarà l’alegria.

Avui toca celebrar-ho.

Per molts d’anys!

One thought on “La crisi dels 24

  1. És molt interessant el teu article, però, trob que en fas massa un problema. Pots estar ben segur que tots hem passat pel mateix. Jo mateixa quan vaig fer 24 anys o vint-i-cinc no me’n record també vaig tenir críssis, tampoc sabia el que faria, m’hagués agradat partir fer una altra cosa que ser una mestreta de Mater Misericordiae.
    Fes tot el que puguis fer , fes-ho ara, el temps passa més depressa del que et penses, però no deixis que l’avorriment i el no fer res siguin la teva única ambició. Si deixes passar massa el temps et pots trobar més tot sol que l’una, no oblidis quan te n’adonàs tots acabaran fent la seva vida. Això també ha passat a qualque amic meu.

    A part de tot, molts i molts d’anys.
    Francina

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s