Visca el futbol

El canvi significa maduresa, diuen; normalment, això ho diu qui ha patit qualque tipus de metamorfosi: de socialista a ultraliberal, d’independentista a federal, de revolucionari a executiu ben pagat. De qualque manera s’ha de justificar la transformació. ‘És que ara som un tipus madur’. Ah, és clar. Idò res a dir, supòs…

El cas és que en la vida, un pot canviar en quasi tot: de carrera, de casa, de poble, de feina, de classe social, de parella, de partit, d’ideologia, de religió, de mascota, de cotxe, de gelat preferit, de jaqueta, de cara, i fins i tot d’orientació sexual. Però és més difícil de trobar qualcú que canvïi d’equip de futbol, això no canvia. És quelcom passional, irracional, emotiu: si no, no duraria tota la vida, ni l’amor dura tant. No neixes del Barça -jo no hi vaig néixer, ni m’hi varen educar, a ca meva no eren gaire futbolers per no dir gens; per sort, m’enviaren a una bona escola- però quasi segur que moriràs culé.

Ahir a mi això quasi em mata. El ser culé, vull dir. Massa emoció, massa decepció concentrada en 90 minuts, i massa eufòria en en mig segon, el temps que la pilota va volar des de la mitja lluna de l’àrea rival al fons de l’escaire anglesa: què poc costa la felicitat, però com va costar arribar-hi. Jo la trajectòria de l’esfèrica ni la vaig veure: només com es removia la xarxa del Chelsea, com corrien els jugadors, i com m’esclatava un crit i quasi el cor; ni em vaig sentir cridar, només que cridava.

I això que fa tres dies que no tenc veu -aquest mes de maig, així com es presenta, serà terrible per als colls barcelonistes- entre l’exaltació i l’èxtasi, i una mica de constipat d’aquests dies de primavera, de gaudir de les emocions més grans que ens pot proporcionar un equip als que en som aficionats. Dissabte, l’emoció va ser, de qualque manera, sosegada i tranquil·la: no és que no botàs, no és que no cridàs -hi ha testimonis que ho poden corroborar-, però diguem que era d’admiració, de goig, de contemplar el partit perfecte, amb la manera de jugar perfecte, davant el rival ideal, en l’escenari somiat, i un resultat de somni. Pel text -el joc- i pel context,  sona agosarat i discutible, i qualcú s’enfadarà i tot, dir-ne ‘art’, però art és també -entre moltíssimes definicions- sentir un gaudi estètic en contemplar quelcom que, dins un marc general, ens resulta bell. Preciós. A mi el joc del Barça dissabte passat em va parèixer d’una plasticitat terrible, increïble, la bellesa creada al primer toc i amb la precisió de la pinzellada justa en el lloc precís. Són aquests detalls els que fan admirable una pintura enfront d’una altra, més que el conjunt que s’hi representa. Va ser quelcom semblant a una ‘síndrome d’Stendhal’ futbolística: no es pot jugar tan bé. Un 2 a 6 històric, d’aquells que podrem contar sempre que ‘jo el vaig veure’.

El d’ahir, en canvi, va ser un partit ben enfora de catalogar-lo com a ‘art’: va ser travat, duríssim, brut, lleig, però emocionant. La finura del Barça contra les troncades angleses, pilota amunt i a córrer, com en els vells temps britànics. Al cap i a la fí, ells s’inventaren aquest esport, per sort nostra, i a Barcelona l’hem millorat. Ahir, tanmateix, va ser necessari recórrer a les antigues fórmules, a la pilotada, just quan sonava la campana: xut net, clar, i per l’escaire, com ens agraden els gols als que ens agrada el futbol; una pilota que en condueix de Londres a Roma, la ciutat eterna, en mig segon. I esclata Barcelona ja per sempre més.

Quina estupidesa, pensarà qualcú, posar-se així per això. És el que solen pensar a ca meva, però jo no els deman que ho entenguin, just que em deixin xalar, del futbol i de la vida, d’un equip com mai l’havíem tengut, que fa somiar la culerada, i que serà sens dubte el patró futur de com es juga a aquest joc, de com es viu i de com se sent. No s’ha d’entendre, s’ha de viure: visca el futbol.

I visca el Barça.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s