Em preocupa l’Athletic Club

Em fa pena l’Athletic Club de Bilbao. Té mala peça, mala ferida: ho té pelut, vaja. Fa anys que s’arrossega més que no juga per primera divisió (ara, Liga BBVA, vaja nom doiut), amb l’únic orgull -que tampoc és poc, però que amb això no es passegen barques per la ria- de ser un dels tres equips que no ha baixat mai, encara que de cada vegada li costa més mantenir el rècord. També és la bandera dels jugadors autòctons, però molt em tem que aquesta política no aguantarà vint-i-cinc anys més sense alçar ni la copa del xampany de Nadal. No té bona pinta, no, l’Athletic Club.

Perquè diguem-ho clar, ahir, molts de ‘collons’, molta de ‘casta’, molta d”èpica’ i no sé quant d’RH Negatiu posat al terreny de joc, amb l’entrenador que duia una setmana amenaçant de convertir la final en un trenca-cames de culers, però a l’hora del partit, passats vint minutets i amb empat al marcador, més que lleons, pareixien xotets de cordeta: quin equipet! Home, qualque rapinyada la pegaren, així mateix, principalment als turmells d’en Messi, i més d’un xotet es va jugar la vermella amb envestides a destemps. Això va ser tot. Però tampoc és això el que em preocupa més de l’Athletic de Bilbao.

L’afició basca va ser genial. Animant, aplaudint, admirats en tot moment pel joc del Barça -un equip de veres-, xiulant a tota castanya l’himne i el borbó a cor compartit amb els barcelonistes, sempre cantant, fins i tot amb l’1 a 4 consolidat, movent bufandes, fent onejar banderes, del club i ikurrinyes. Un exemple -també pels culers, que sempre són tan callats, i el Camp Nou de vegades pareix tan desangelat…- per a qualsevol seguidor, de l’equip que sigui. Llàstima, només, del cap de fava de la llauna: tenint ell un cap, i pelat, pel que es va veure, per què tira les llaunes als caps dels altres?

I això és el que em té ben preocupat de l’Athletic Club de Bilbao. Fa setanta-cinc anys, el règim espanyol del moment, el de la monarquia i Primo de Rivera, va tancar el camp del Barça, en aquells temps, el de Les Corts, per una xiulada sonora i contundent a l’himne espanyol. Era la dictadura i tota la pesca. En Joan Gamper va ser supès, va haver d’abandonar la presidència del club i es va acabar suïcidant al cap de no molt de temps.

Però els temps han canviat, ara les coses es fan diferent. Si 100.000 bascs tenen qualque germà, padrí o cunyat de la cosina que té qualque relació amb el món abertzale, no poden votar; si 100.000 bascs passegen pels carrers d’Euskadi cantant l’Eusko Gudariak, els envien la policia. Si 30.000 bascs foten la xiulada del segle al borbó i a la seva banda sonora en un partit de futbol, i a més la policia denuncia un acte de kale borroka entre la llauna d’un borratxo i el cap de n’Alves, què passarà? Si no van vius, si torna a rribar a una altra final, il·legalitzaran l’Athletic de Bilbao, temps al temps…

Que aquestes finals, les han de jugar altres equips, Real Madrid contra Sevilla, per exemple, o bandes així. Per guanyar eleccions ja fan trampes d’aquestes, per guanyar la Copa també ho faran: després del Bilbao, il·legalitzaran el Real Unión.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s