Paràbola de Pep

Dimecres, Pep, tenia un dubte en la fe que Tu ens has donat. Estava nerviós, tremolós, dubtós, i sentia que l’esperit em flaquejava. Vaig tenir una visió: veia com el Teu exèrcit era vençut pel diable vermell, per falsos cristians, com vedell d’or amargament idolatrat pels que exalten la supèrbia, la luxúria, l’ira o l’avarícia, que no escolten ni creuen en el camí de l’humiltat i la saviesa que Tu ens has mostrat.

El meu pecat, Pep, és de pensament: confés que vaig dubtar, injustament, de Tu, l’anyell de Cruyff, que ens has guiat, com el bon pastor, per les vies tortuoses de la mística del futbol, i nosaltres t’hem seguit. Per què m’ho vares permetre, oh Pep? Era, potser, una prova de la meva fe en Tu, la manera, cruel però sàvia, de reforçar encara més la devoció que nos tenim i tendrem, pels segles dels segles, en Tu?

Tu, que des de l’Anunciació de la teva arribada, has demostrat als més incrèduls, a homes de poca fe, el Teu poder, la teva obra miraculosa. Que amb decisió vares expulsar als mercaders del Temple, corromputs per l’afany dels doblers, abandonats de tot sacrifici i esforç que Tu demanes; però que, tanmateix, vares saber reconduir l’ovella negra esgarriada pel camí del bon joc. Que a un bell home coix li digueres ‘aixeca’t i marca‘, i ell s’aixecà i marcà durant tota la temporada. Tu, que has obrat el miracle de la multiplicació dels gols.

Tu, que per sis vegades i no set feres ressonar les trompetes que, com les de Jericó, tombaren les murades dels infidels, dels que adoraven la mentida i la mediocritat, condemnant-los, qui ho sap, només Tu, a vagar durant quaranta anys pel desert de la misèria.

I tanmateix, Pep, dimecres tenia por: tremolava pensant en el possible martiri a l’arena romana. Però no va ser així: des de la ciutat eterna, centre de l’espiritualitat i del Teu poder, els teus apòstols venguts de tot el món, des de les selves africanes més frondoses fins a les gèlides terres de nord enllà, i des dels mars del sud a les costes del ‘Mare Nostrum’, s’encarregaren de redimir la humanitat sencera, fins i tot als bàrbars pagans britònics que es negaven a creure en Tu.

Quan alçares el graal que simbolitza el poder damunt totes les nacions i equips d’Europa, la terra s’estremí i grans focs il·luminaren el cel; i la Santíssima Trinitat, copa lliga i champions,  per sempre serà adorada i l’elevarem als altars culers, com a senyal inequívoc del que Tu fas i faràs per nosaltres.

A Roma hi has plantat la primera pedra de la teva església, i convertida en la Jerusalem celestial, ens has conduit a la Glòria. Sic transit gloria mundi, però la Teva perdurarà.

I jo dubtava, Pep: perdona’m, perquè no sabia el que em feia.

Gloria in Excelsis Pep

One thought on “Paràbola de Pep

  1. Havent sopat agafà els calzes i digué: teniu i gaudiu-ne tots, que aquests són els calzes de la meva (suor) i sang entregats a vosaltres…

    Culers, podem anar en pau (cap a la glòria)

    Amén!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s