Bones o males eleccions

07062009Hi havia genteta, diumenge, per Bunyola. I mira que l’abstenció va ser grossa, de campionat: just un quasi 40% del cens va anar a votar, això és, poc més de 1.800 bunyolins -a les municipals de fa dos anys, per exemple, en votaren 3.100, quasi el doble-. Però tanmateix, la plaça, a mitjan horabaixa, així mateix feia goig, entre els que feien el vermut a Ca s’Espardenyer aprofitant el soleiet que feia, els que tornaven dels dinars de comunions i també s’aturaven a fer el vermut -ahir era dia de comunions-, i els que anaven, aquests sí, a votar, la minoria il·lustrada.

A Bunyola, la cosa ha anat moderadament bé; pel meu gust personal, bastant bé. Esquerra és la tercera força del municipi, l’únic partit que puja; el nostre espai realment existeix, però alguns dels meus companys s’esperaven un poc més -així que moder la meva alegria-. Pot ser, no dic que no, que fent una mica més de feina -jo el primer- els resultats encara haguessin estat millors, però com deia ahir l’amic Tixet, som un partit de mitja dotzena d’entusiastes que hem fet campanya amb una fotocòpia en blanc i negre repartida per les cases, contra set canals de televisió i totes les ràdios i diaris passant la propaganda del PP i del PSOE a cada hora. I així i tot, hem fet un extraordinari 13% de vots dins el nucli de Bunyola -que baixa al 8,55% oficial quan s’hi sumen les meses de Palmanyola-, i amb la desaparició d’UM (de 108 a 56 vots, 3,07%) i EU (38 vots, 2,08%), ens hem convertit, de fet, amb l’única alternativa netament popular, renovadora, autòctona i progressista al trist -tristíssim- bagatge del PP i del PSOE bunyolins.

Repassant resultats, el de Bunyola és dels millors de la coalició a Mallorca i a les Balears. Si només comptàssim el resultat del nucli, seria el segon millor, just per darrera de Vilafranca de Bonany; és per estar-ne satisfets, de la nostra feina, que ens avala, dins el nostre partit i dins, jo diria, el puzzle que és l’esquerra nacional mallorquina: tot Mallorca pot saber com feim feina, i els resultats canten. Ahir, de fet, vaig rebre un parell de missatges de companys del PSM, i d’altres que no militen enlloc, felicitant-nos pel resultat. Gràcies a ells, també.

Però encara ara me pens i repens si els resultats globals de la coalició són bons, i hi veig motius per pensar que sí, més o manco, i d’altres que no. La part bona de la cosa és que 7.600 vots per una coalició independentista, a només 2.000 d’UM, és un resultat com a mínim rellevant; qui ho hagués dit fa només uns anys. Com me deien ahir, queda clar que Esquerra ja no és un partidet: poc o molt, és qualque cosa, i entenc que de cada vegada és qualque cosa més. Diu en Biel Barceló que la nostra coalició no ha absorvit el vot del PSM, i té raó, i que això demostra que sense el PSM no hi pot haver futur per a l’esquerra nacional a Mallorca, i també té raó; però amb els resultats de diumenge en mà, no se li pot oblidar de dir que sense Esquerra, tampoc.

Però calcar els resultats de fa cinc anys, aquesta vegada sense competència dins l’espai (sense PSM), amb més estructura, presència i representació pública, i amb l’afegitó d’un soci que, per més inri, se n’ha duit bona part de la quota mediàtica, no és precisament per fer-ne un bon balanç. O veure els resultats de Palma o Manacor, o Marratxí, o Muro, d’on era el candidat principal, no és per fer-ne un bon balanç, tampoc. I quedar per darrera UM (la pitjor UM) i molt poc per davant UPyD tampoc és gaire positiu. I un pensa si l’estratègia és encertada, si la tria del soci ha estat la correcta, o quin pes ha tengut realment, si els vots són pràcticament els mateixos: potser bastava presentar-nos com a Esquerra, que com sempre diu l’amic Joan Lladó, és la marca forta i potent, i l’única que té veu a Madrid i a Brussel·les. I qualcú diu: ep!, però si a Mallorca s’ha augmentat 1.000 vots; Entesa ha aportat només 1.000 vots, amb candidat número 1 i 50% de representació? I en aquest cas, el que seria preocupant és que, amb cinc anys, nosaltres tots solets -Esquerra- no haguem estat capaços de crear una infrastructura per guanyar ni que fossin just 1.000 vots.

Havien de ser, aquestes, unes eleccions per enfortir-nos davant tothom, i com a molt, podem dir que hem aguantat el tipus. No som més febles, però això no ens asegura, crec jo, ser més forts. I total, a tot això s’hi ha arribat fent massa sang entre la gent més propera; innecessari, tot plegat. Agafant aquestes votacions  de referència -si és que s’hi poden agafar-, l’esquerra nacional de Mallorca té l’honor de representar… un 3% de l’electorat. Podem dir, contents, que amb un poc de sort qualque dia agafarem UM: això seria canviar una frontissa per una altra, però no és aquest -i xerr personalment- el meu projecte. Jo no vull ser més la crossa del PSOE, ans al contrari, esper que qualque dia, i que sigui aviat, el PSOE sigui la nostra crossa i una frontissa espanyola més.

Vaja, que tenim dos anys per deixar de somiar de ser la frontissa de l’esquerra, passar a l’ofensiva i bastir un projecte nacionalment clar i d’esquerres, global, per mirar de reconduir el país. Que no és poca feina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s