Els ‘cívics’ i els doblers

M’ha sorprès el president Antich vengut de Madrid. És que jo no hi confïi gaire, amb aquest home: és el millor que podem tenir en aquests moments, però queda molt -però molt- enfora del nivell que seria exigible, o desitjable. En tots els sentits. Per això m’ha sorprès que vengués ‘amb mal de ventre’ de la reunió amb la ministra, crec que és la primera vegada que no torna content de la seva visita a Madrid: normalment, venia n’Antich la mar de satisfet si s’havia pogut fer qualque foto amb en ZP, i pus. Aquesta vegada no n’ha vengut tan xalest, i fer-se una foto no li ha bastat: com a mínim, és un progrés.

A l’acte surten, sortim, tots a dir-hi la seva. A donar suport al president, que s’aguanti la ventrada, que en vendran moltes més. Que recuperi allò de ser ‘més PSIB i menys PSOE’ de l’any 99, quan ens crèiem que seria un home valent i el seu, un govern transformador. Que es planti davant en ZP i les seves miques, que li digui ben clar que amb quatre molles, així no hi ha qui governi, i que se’n vagi a porgar fum si convé.

Com més siguem, en aquesta brega, millor. Però qui està disposat a aguantar el tipus fins al final, a part d’Esquerra i PSM? Ho farà el partit del president? Ho faran els quatre diputats-fantasma del PSIB al Congrés? Ho farà UM, experts en finançaments -o en finançar-se, vaja-? Ho faran els de l’anomenada, i auto-denominada, Plataforma Cívica?

A mi aquests em fan molta de gràcia. Benvenguts siguin a l’hora de pressionar, sobretot. Però no deixa de ser graciós, veure com l’alta burgesia d’aquestes illes, ex-franquistes reconvertits, antics alt càrrecs dels temps d’en Cañellas, empresaris perennement amorrats a la mamella institucional, sempre ben relacionats amb qui faci falta -començant per la monarquia espanyola-, ara criden i ploren que les Balears necessiten més ‘pasta’, que Madrid ens roba i que ja està bé i tota la pesca. Totalment d’acord.

Però s’obliden, ells -jo no, ni molts com jo-, de xerrar dels doblers que durant anys ens han robat, els mateixos, o de com els invertien: en urbanitzacions, suborns, autopistes, hotels il·legals. Ara volen més líquid; per sortir de la crisi, diuen. La seva recepta, però, no deixa de ser la de sempre: mantenir un model econòmic basat en la construcció i el turisme barater, en la corrupció i les pràctiques mafioses, en la precarietat laboral, en les desigualtats socials que augmenten sempre una mica més en aquestes illes, en la destrucció indiscriminada i sense miraments de territori, en fer de les Balears un gran parc temàtic al servei del turista cerveser i pijerío madrileny. Més doblers per mantenir encara més la seva privilegiada posició de poder en la nostra societat, per condicionar encara més els governs del color que siguin, o per poder regalar barques més grans al Borbó quan ve a perdre el temps a Mallorca.

A mi no m’enganen: més doblers per robar-ne més. Benvengut sigui el Cercle d’Ecomonia a la reivindicació nacional. Però que ningú se n’oblidi, ara, que és gràcies a aquesta gent que les Balears pràcticament hem arribat a assolr l’estatus de colònia d’ultra-mar. Gràcies a ells.

One thought on “Els ‘cívics’ i els doblers

  1. EI demana a ERC que rebutgi el model i convoqui referèndum intern

    El diputat d’ERC al Parlament i líder del corrent crític Esquerra Independentista (EI), Uriel Bertran, ha demanat avui a la direcció del partit que rebutgi aquest diumenge a la reunió de la seva Executiva el model de finançament que ofereix el Govern espanyol per insuficient, i que convoqui un referèndum intern per consultar la militància el dissabte 18 de juliol.
    “Estem assistint a l’enèsim engany del Govern Zapatero al poble de Catalunya”, ha advertit Bertran en declaracions a Europa Press, i ha recordat que EI ja va entregar 1.014 firmes, més del 10% de la

    militància, per poder convocar un referèndum intern. La corrent presentarà avui mateix una pregunta perquè l’Executiva de demà atengui la seva petició per al pròxim cap de setmana.

    EI ha considerat avui que les xifres que l’Estat ofereix per al primer i segon any d’aplicació són del tot inacceptables, però a més ha remarcat que les dels anys posteriors no són fiables, perquè dependran de la disponibilitat pressupostària i del Govern de torn. Així ho ha explicat Elisenda Paluzie, acompanyant a Bertran i a Hèctor López Bofill.

    Bertran ha indicat que ERC no pot utilitzar de barem per acceptar l’acord una xifra per al tercer o quart any, sinó que ha de ser la del primer o segon, quantitats que ara són absolutament insuficients, i a les quals sumen les anomenades ‘caixes b’, que EI rebutja per no estar incloses en el model.

    Ha assenyalat que EI no dóna per fet que la direcció republicana vagi a acceptar l’última proposta del Govern espanyol, però sí que veu possibilitats després d’haver escoltat les declaracions del secretari general republicà, Joan Ridao.

    “És fonamental que llancem un missatge clar a l’opinió pública, perquè ja s’està consolidant que tot això és una farsa i un teatre”, ha assenyalat el diputat, que ha recordat que ERC és un partit independentista que aposta pel concert, i s’ha preguntat quina credibilitat tindria per a reclamar-lo si ara accepta aquest model.
    Per aquesta raó, ha defensat que ERC abandoni el Govern si els socialistes catalans imposen el vistiplau a un acord que “condemna els catalans a molts més anys d’espoliació fiscal, una condemna que ERC no pot avalar”.
    “Que ho facin els autonomistes, que ho facin els unionistes, però no ho poden fer els independentistes”, ha continuat el diputat, que ha dit preferir una ERC que faci oposició al PSC, un partit que “ha preferit ser lleial a Espanya i al PSOE i deslleial a Catalunya” en apostar per un model inassumible.

    EI també rebutja les anomenades ‘caixes b’, i les defineix com a “mecanismes de maquillatge i martingales totalment inacceptables”, ha dit Paluzie, que ha indicat que aquests fons no estan fixats per la llei i depenen de les decisions del Govern espanyol. També ha criticat la trampa que suposa, ha dit, incloure els ingressos derivats de la pujada.

    Paluzie ha censurat que l’aplicació del model es dilati fins als quatre anys, i ha subratllat que els 3.800 milions que reclamava la Cambra de Comerç de Barcelona no seran els mateixos milions el 2012.
    També ha subratllat que la proposta del Govern no inclou diversos principis que sí es recullen a l’Estatut, com el d’ordinalitat d’anivellament parcial i el fet que la població es ponderi per la immigració

    L’Executiva Nacional vota dividida i ara cal que la militància d’ERC pugui rebutjar en referèndum un finançament pèssim per a Catalunya per insuficient, enganyós i antiestatutari.

    Des d’Esquerra Independentista constatem que fins a un 35% de l’Executiva Nacional d’ERC (14 dels seus membres) no han donat suport al model de finançament proposat pel PSOE . Volem felicitar la valentia i la coherència mostrada pels companys i les companyes que s’hi han oposat i no han volgut participar d’una escenificació preparada a consciència des de feia dies.

    En la mesura que més d’un terç de la militància d’ERC no està representada a l’Executiva Nacional, és clar que el rebuig al model de finançament pot ser majoritari entre la militància. Així, i per tal de donar compliment als Estatuts del partit, és obligatori que es convoqui el referèndum que 1114 militants van demanar perquè es pugui rebutjar un model de finançament pèssim per al nostre país.

    Les raons, tal i com economistes de són nombroses:

    ÉS TOTALMENT INSUFICIENT

    1) Els 2000-2500 milions d’euros que es preveuen per a cadascun dels tres primers anys d’aplicació del model només representen una reducció del 10% de l’espoli fiscal de 21.000 milions d’euros previst per a l’any 2009 (amb les dades de la Fundació Josep Irla i la Generalitat). L’any 2005 el dèficit fiscal fou de 18.595 milions segons la Fundació Josep Irla.

    2) El dèficit de la Generalitat (Ingressos menys despeses) de l’any 2008 va ser de -4800 milions. El finançament pactat condemna la Generalitat a continuar patint importants dèficits públics i perpetua l’espoli fiscal que sofreix Catalunya.

    ÉS UN ENGANY

    3) Catalunya passarà l’any 2009 del rànquing 93 en finançament per habitant (per sota la mitjana espanyola de 100) a només el 94 amb el nou finançament i com a molt al 97 el 2012. En cap cas al 102% o al 105% com s’està venent. El 102 i el 105 surt de comparar el finançament total de Catalunya (que inclou les partides de Mossos i presons) amb el finançament de la resta de CCAA que no han de fer front a aquestes despeses. Si restem del finançament de Catalunya les partides per fer front a aquestes competències que les altres CCAA s’estalvien, i llavors comparem el finançament de Catalunya –homogeneïtzat- amb el de les altres Comunitats Autònomes ens adonem que tornem a quedar al 94 o 97, molt per sota de la mitjana!.

    4) Tal i com ha reconegut la ministra Salgado, el model de finançament és el mateix que va proposar Solbes al mes de desembre de l’any passat i que tots els partits polítics catalans van rebutjar per insuficient.

    5) La xifra anunciada de 3855 milions d’euros per al quart any d’aplicació del model el 2012 és una hipòtesi estadística que no es complirà, ja que pronostica un increment impossible d’ingressos per impostos i l’Estat sempre es reservarà el 50% de la despesa pública (com ha assegurat la ministra). La mateixa ministra Salgado no ha volgut corroborar aquesta xifra que només han donat per bona el PSC, ERC i IC.

    6) Els 3855 milions d’euros en cap cas representen una reducció d’un terç del dèficit fiscal com s’ha arribat a afirmar. Primer, perquè el 2012 no s’assoliran els 3855 milions com ja hem exposat, segon, perquè l’any 2009 el dèficit fiscal serà de 21.000 milions i un terç d’aquest dèficit representa 7000 milions i no els 5000 calculats per ERC amb les dades del 2005 (dades, a més, del Ministeri d’Economia, obviant les de la pròpia Fundació Irla) i, tercer, perquè no es poden sumar als 3.855 milions 1200 milions més pressupostats per inversions en infraestructures perquè l’Estat sempre executa un nivell d’inversions molt inferior al pressupostat.

    7) La ministra Salgado ja ha dit que no contradirà les hipòtesis que cada CCAA faci dels suposats increments de recursos que li reportarà el nou model de finançament. Tothom farà els càlculs que li semblin més oportuns per vendre el finançament a la seva Cominitat Autònoma.

    INCOMPLEIX L’ESTATUT DE FORMA FLAGRANT

    8) No recull cap de les variables que exigeix l’Estatut i que havien de corregir a l’alça el model de finançament anterior: immigració, esforç fiscal, costos diferencials (major cost de la vida a Catalunya) i població en risc d’exclusió.

    9) Moltes de les partides pactades han quedat fora del model i dependran d’allò que els Pressupostos Generals de l’Estat vulguin concedir-nos cada any. Es pressuposa, per tant, que ERC aprovarà els PGE del PSOE i en qualsevol moment aquestes partides poden desaparèixer.

    10) L’Estatut preveu tres anys perquè el model s’apliqui, en cap cas quatre. Esperar el 2012 que es compleixin les promeses que ara ens fan aquells que ens han mentit de forma sistemàtica és com esperar un miracle.

    11) No hi ha hagut cap tipus de bilateralitat. La ministra ha reconegut més de 100 reunions per pactar el model amb totes les CCAA. Simplement ens hem acoblat al model de règim comú.
    Països Catalans, 12 de juliol de 2009

    http://www.esquerraindependentista.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s