Perquè totes les víctimes són iguals

Tothom té una vida i tots els morts valen igual, i per això té raó la batlessa de la capital nostra en voler mantenir el monument aixecat pels feixistes mallorquins l’any 48 pels pobres desgraciats enfonsats entre la ferralla del crucero Baleares, la millor barca de guerra de l’exèrcit espanyol primer, i de l’exèrcit fatxa fins el dia que el varen destruir.

Així que donem l’enhorabona a la batlessa -i al seu equip, ep, que no governa tota sola!- per tan genial idea, que d’una columna pensada pels i per als fatxes, en sintonia artística i estètica amb les del Valle de los Caídos, en farà un símbol de la voluntat democràtica de la ciutat (la futura placa dixit); amb aquesta capacitat transformadora, dels barracons d’Aushwitz en faria un balneari o una llar d’ancians.

Tornant al tema dels morts, i ja que no s’hi val distingir víctimes, que exèrcit colpista i milícies populars i republicans combatien al mateix nivell i per una causa igual de noble, hem de suposar, i ja que l’escrit del futur monument durà la inscripció en molts d’idiomes -i no només en català, quin doi-: potser per ser així més internacionals i oberts al món, o potser per recordar a totes les víctimes de soldats alemanys i italians, com ara el Conde Rossi, que vengueren a combatre la República; idò ja que hi som, dèiem, i posats a fer, que si de totes les guerres se tracta, i no només de l’espanyola, Cort i na Calvo se poden dedicar a omplir el buc de sa Feixina de records a víctimes diverses.

Per exemple, una placa estampada, ben gran, en honor dels vietnamites morts i dels marines yanquis desapareguts a la guerra del Vietnam: una vida és una vida. O una pels soldats serbo-bosnians eliminats pels defensors durant el setge fallit a Sarajevo, devora una altra que recordi els habitants de la ciutat morts durant el setge, tots dos al mateix nivell. I una també que serveixi per tots els soldats nazis que moriren intentant sofocar la revolta del gueto de Varsòvia, i per tots els jueus que moriren en l’intent d’alliberar-se d’aquells mateixos nazis, que una guerra és una guerra i la batlessa no fa distincions. O, posats a comptar morts, una per totes les víctimes d’ETA al costat d’una altra dels morts per la violència policial i les tortures a les presons: o no valen igual aquestes vides?

I així, anem sumant, que el xisme aquell fa bastant d’embalum, i de guerres, i -sobretot- de morts n’hi per na Bet i sa mare: el podem omplir de plaques. Que se veu no correspon als regidors de l’equip de govern jutjar la història: que sigui la història qui s’encarregui de jutjar-los.

One thought on “Perquè totes les víctimes són iguals

  1. Retroenllaç: Les flors que s’assequen « Notes i apunts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s