“Non da Jon”

Les parets del País Basc demanaven “Non da Jon?”, on és en Jon?, però ningú sabia on era. Per això mateix, perquè ningú ho sabia, se sabia què li havia passat a en Jon Anza, però imagín que la família devia conservar la darrera esperança, la que mai es perd.

Ni val la pena, quasi, recordar les obvietats: la tortura més que generalitzada a les comissaries espanyoles; això, quan no es tracta de l’assassinat d’estat sistemàtic, i la negativa sempre del govern espanyol, sigui quin sigui, a garantir els drets dels detenguts. La incomunicació que s’aplica amb la llei antiterrotista, com diu Amnistia Internacional, vulnera els tractats internacionals de drets humans. Què li és, però, al regne d’Espanya, que té com a diada nacional la celebració d’un genocidi, com a fiesta nacional l’acarnissament contra un animal, més de la meitat dels anys del segle XX sota dictadures militars, i una democràcia parida per feixistes, els drets humans? 

Tanmateix, ningú sabrà mai amb certesa absoluta què li passà a en Jon Anza; només sabrem que els 11 darrers dies de la seva vida són un misteri que ni les autoritats franceses poden explicar. “Fallada multiorgànica”, diu la primera autòpsia: paraules massa complicades per una història massa senzilla, massa coneguda, massa repetida. Quin oi fa tota aquesta història.

Contra la dissidència, contra tot allò que estorba, tot val, si convé: tancar diaris, prohibir partits, torturar, matar de vegades. Tampoc seria el primer pic.

One thought on ““Non da Jon”

  1. I com sempre passa en aquests casos, la notícia només surt a la llum en uns pocs mitjans. De la mort del gendarme francès se’n feren ressò tots els canals de televisió, diaris, ràdios, … Ara, de la mort en estranyes circumstàncies d’un presumpte etarra no se n’ha dit quasi res.

    Al govern de Madrid ja els va bé, aquesta desinformació intencionada contribueix a què la societat vegi el conflicte basc com a unidireccional, quan no és així. Perquè el cas d’en Jon no és aïllat. Hi ha hagut uns quants presos que han mort a les presons de l’estat (suposadament suïcidis o morts naturals) i fora d’Euskadi aquesta realitat és ocultada. I això per no xerrar dels centenars de casos documentats de tortura que s’han registrat (http://www.stoptortura.com/).

    Estic en contra del terrorisme, del d’ETA i del de l’Estat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s