Una història d’amor

Són sempre polides les històries d’amor, si són sinceres i senzilles, si no són pretensioses ni massa complicades: a mi m’agraden. La dels meus repadrins n’és una d’elles, com tantes, supòs, que n’hi ha a cada família.

El meu repadrí Llorenç era un binissalemer un poc ‘pinta’: espavilat, feiner, però jugador i no poc bevedor, també, i guapot. Era l’encarregat de les mines de Binissalem, l’home de confiança de l’amo. La meva repadrina Maria era una pagesa joveneta, més que ell, i tota una finura, que es va embadalir, feliçment, d’aquell jove. Ell n’estava profundament enamorat, i així com m’ho han contat a mi, en va estar tota la vida.

Les petites històries d’amor sovint van acompanyades també de petits drames, vists ara en la perspectiva del temps i dels anys: la meva repadrina, embarassada d’una nina -desitjaven-, de futur nom, Margalida, va patir un avortament inesperat. El meu repadrí, que se li fonia la mirada de veure-la a ella tan trista, per animar-la, se la va voler endur a Palma, i un divendres li diu: “soparem de peix a n’es port, i després, farem una volteta pes moll, per devora la mar”, li va dir. Un petit viatge, pels binissalemers de 1920.

En havent sopat, tard, el meu repadrí dugué la seva estimada Maria fins a l’Hostal Perú, segons m’expliquen, a la plaça del Banc de s’Oli, que en aquells temps devia ser un hostal prou digne, que ni s’imaginava que un dia, a finals de segle, seria un bordell brut i tirat que ara s’esbuca sense rètol ni cartell que en recordi ni el nom. Ell la volia animar; ella estava animada. Ell l’estimava amb bogeria, sempre la va mirar amb ulls d’enamorat. S’estimaven, s’estimaren, i d’aquella nit, a Palma, com una petita lluna de mel, per esbandir-se el disgust, per retrobar-se i ser feliços, en va venir, nou mesos després, la meva padrina: Margalida, com era el costum de l’època, com l’altra nina.

Ella també va viure una polida història d’amor, sincera i senzilla, acompanyada també d’un petit drama, vist ara en la perspectiva del temps i dels anys; supòs, com a totes les famílies. Però això, avui, ja és una altra història.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s