Sobre coalicions i estafes

El PSM em va convidar a participar, amb un article, al llibre que fa pocs mesos va editar la Fundació Emili Darder, “El nacionalisme progressista a les Illes Balears“, com a membre d’Esquerra, juntament amb en Bernat Joan; compartíem espai amb altres representants de les formacions polítiques nacionalistes i gent independent de l’entorn progressista i nacional:  PSM -sobretot- i Entesa, amb dos articles, aquests, d’en Miquel Àngel Mas i d’en Jaume Sansó, respectivament. En general, la majoria d’articulistes coincideixen -coincidim-, en aquesta obra, en la necessitat de cercar fórmules de confluència per rompre la barrera bipartidista i iniciar un nou projecte, nacionalista i d’esquerres. El lector interessat -entenc que nacionalista i d’esquerres- no hi trobarà, en aquesta obra, cap article ni de ningú d’Els Verds ni de la nova i misteriosa Iniciativa d’Esquerres.

Record que, en la seva presentació pública, en Biel Barceló va dir, exactament, que el PSM feia “seves les conclusions del llibre”; o almanco, això és el que estava –i està encara avui– escrit al comunicat que el seu partit va enviar a la premsa. De fet, en aquest mateix comunicat, de dia 21 d’abril, hi diu exactament que el PSM aposta per una confluència que “ha d’anar més enllà d’una coalició electoral, per constituir un nou subjecte polític amb òrgans assemblearis i amb òrgans de direcció triats democràticament per les bases”. Personalment, em va alegrar molt llegir-ho, perquè era justament el que tots, més o manco -d’un partit o d’un altre- havíem comentat en més d’una ocasió: i amb aquest esperit -amb aquest mateix, i no un altre-, els companys Francesc Jaume i Tomeu Adrover, i jo mateix, redactàrem una proposta, en nom d’Esquerra, per negociar un acord amb el PSM. I ho diguérem des del principi: no volem negociar quotes partidistes. Aquest era, de fet, el nostre principal punt.

Sabia aleshores, i sé encara, la distància, lamentablament massa gran, que ha separat Esquerra i PSM aquests darrers anys. Qui em coneix sap com de crític he estat, dins del partit i defora, amb aquest procés, fraticida i inútil, i és cert, moltes de vegades, molt mal enfocat per part d’Esquerra. Tanmateix, s’havia d’intentar arribar a un acord, perquè d’una manera o de l’altra, ens trobam i coincidim per tot: estam condemnats a entendre’ns. Són molts els amics que tenc al PSM com perquè no vegi que tot plegat és una espiral absurda i estúpida que no condueix enlloc més que a enfortir al PSOE, i que ens condemna, com a col·lectiu polític, a ser un pur apèndix, cada dia més aprimat, del socialisme espanyol. No hi ha, d’aquesta manera, cap projecte de país, i de fet, aquests darrers anys de govern progressistes demostren fins a quin punt les polítiques nacionalistes queden com una anècdota dins els executius, o en tot cas, com una ponderació del projecte del PSOE. Així que ho havíem d’intentar.

Ho reconec: vaig pecar, he pecat, d’ingenu. Tres reunions, i molta contaminació, varen bastar per despatxar l’assumpte. El resum del “No” és, al final, un “perquè no”. Clar que hi ha, evident, un historial de recels, travetes i desconfiances, però també se’ns va dir que, a nosaltres tres -i ep!, i anàvem com a portaveus oficials del nostre partit- “ens creien”; si ens creien, on era el problema? “És que ara ja no”. “És que volem anar tot sols”. Aquesta va ser la resposta. Tantmateix, hem d’institir: la proposta d’Esquerra -que encara és vigent- era la d’una única assemblea, el mateix que defensava, i entenc que defensa fins i tot el diputat Alorda, i que segons pareix, serà la base orgànica de la nova coalició: idò, per què no ens hi podem afegir també Esquerra i Entesa?

El cas és que, a nosaltres per desconfiança, i a Entesa no sé molt bé per quina raó, se’ns ha tancat la porta a qualsevol coalició. Se’ns va demanar que omplíssim pàgines d’un llibre, perquè, supòs, se’ns reconeix com a parts actives del nacionalisme polític, però res més: curiosa manera de col·laborar, en literatura, poc més. És com entén el la unitat del nacionalisme el PSM, pura literatura? Entenc, i esper, que no, que hi ha quelcom més de fons, però a la vista queda que prefereix alimentar políticament petites escissions que no conformar una “assemblea constituent” de les organitzacions nacionalistes.

Per més inri, record també una conversa, en pla informal, però aclaridora, amb en David Abril, de cop, protagonista del nou partit verd: “hem de fer una coalició on els que sou nacionalistes i els que no ho som ens hi poguem sentir còmodes”. Ja ho dic: informal però aclaridora, i com ell mateix ens reconeixia, els que ho som, de nacionalistes -independentistes, a mi m’agrada més-, estarem vetats.

El que més greu em sap és veure com, aquests darrers dies, lluny de fer campanya per la nova coalició, el mateix Alorda i altra gent de pes dins el PSM es dedica a atacar a Esquerra, dia sí i dia també: amb mentides a balquena. Tranquils! Manipular és molt fàcil, el propi Toni Alorda m’ho va admentre, en una de les reunions: “és cert que el que dic és esbiaixat… Però és que he d’orientar els meus cap a aquesta decisió; això era abans que rompéssim les converses. Així que m’abstendré de rebatre-les totes, les mentides: és doiut, ridícul i no és més que una pèrdua de temps. Crec que amb tot el que he explicat, queden prou clares les coses, i en aquest cas, qui ha pres la decisió. I si som jo qui ho explica, és perquè, per primera vegada, m’he sentit utlitzat i estafat, i em queda una gran sensació de presa de pèl.

En tot cas, no seré jo qui doni res per tancat. Esper i confïi que es pugui reconduir el tema, per bé de tothom, i del nostre país. Ara bé, sigui com sigui, haurem de fer, entre tots, una reflexió: hem d’aparcar, d’una vegada per totes, les estidrades i el “però tu més”, com a infants de pati d’escola. I fer net: de consciències, de culpes, i d’elements contaminants. Perquè, el que és ara, cadascú juga la seva guerra, mentre l’enemic, aquest sí, de veres, avança: no seré jo qui mogui més batalla, si no és per lluitar de veres.

One thought on “Sobre coalicions i estafes

  1. Retroenllaç: Pacte de buidor « Notes i apunts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s