Fent ciència

Aquest cap de setmana passat, la universitat de Harvard ha acollit la vintena edició de l’entrega dels premis Ig Nobel -que en anglès sona més o manco com “innoble”, una divertida paròdia dels premis Nobel que guardonen aquells treballs científics que “primer fan riure i després fan pensar”, en paraules dels seus promotors. Entre els premis d’enguany hi ha el d’un mètode per recol·lectar mocs de balena mitjançant un helicòpter per control remot (premi Ig Nobel d’Enginyeria), o el d’un estudi que demostra (sic) que l’asma es pot tractar qualcant en una muntanya russa (premi Ig Nobel de Medicina).

La veritat és que si un s’entretén a llegir la llista de premiats des de l’any 1991, pot riure una bona estona: a un estudi que determinava si era millor ser agredit amb una botella de cervesa buida o una de plena (Ig Nobel de la Pau de 2009); a un altre estudi d’un britànic que demostrava que els mags menjadors de sables patien irritacions del sistema digestiu (Ig Nobel de Medicina de 2007); o anant més enrere, al premi Ig Nobel de Medicina de 1994, compartit, per  una banda, per un ex-marine -valent soldat- víctima d’una picada de serp de cascavell que va insistir en que li aplicassin descàrregues eèlctriques connectant-li les pinces de la bateria del cotxe als morros, i per l’altra, per l’equip que el va atendre, autors de l’article “Fracàs del tractament per xoc elèctric en un pacient enverinat per una serp de cascavell“.

També trobam premis per a equips d’universitats catalanes: l’Ig Nobel de Lingüística de l’any 2007 per a un equip de la UB que va demostrar que a les rates els costa distingir entre el japonès i el neerlandès si escolten aquests idiomes en un enregistrament reproduït al revés; i encara més a prop, l’estudi fet per professors de la Universitat Politècnica de València i una professora de la UIB sobre la “velocitat ultra-sònica en el formatge cheddar afectada per la temperatura“.

Tot això, encara que soni a conya marinera, és ciència de la bona, estudis científics fets pels seus autors amb afany de fer avançar la ciència. Ja ho veim: fins i tot n’hi ha d’aquí, de les Illes. I és que les nostres Balears són un niu d’avanços científics i d’erudits amb ganes de revolucionar el coneixement científic mundial. El PP balear, sense anar més enfora, és un exemple de gran organització amb voluntat de rompre els actuals esquemes i límits del saber humà, que a mig camí entre la burla i la sorna s’endinsa cada vegada més per vies inexplorades, intentant construir una ciència paral·lela capaç d’acabar amb la que, amb més gràcia o manco, defensen les acadèmies serioses. Aquí, el PP intenta imposar nous paradigmes, dignes de ser premiats amb els premis més innobles, i com que la candidatura als Ig Nobel és oberta i d’escala mundial, aquí en van un parell de cara a l’edició de l’any que ve:

Història: a Carlos Delgado, batle de Calvià.

– Filologia: a José Ramón Bauzá.

Sociolingüística: a Javier Rodrigo de Santos, després de quaranta anys de vida a Mallorca, per la descoberta d’un efectiu, dràstic i contundent, alhora que dur, pla de xoc per l’aprenentatge d’idiomes que li ha permès, a la fi, aprendre català.

– Arqueologia: a Antònia Ordinas

– Medicina: a Sebastià Vidal, ex-gerent de Bitel, pel descobriment en primera persona d’una estranya “patologia de la negació del No”, que impedia a l’afectat dir “No” a la seva dona, segons el propi testimoni, quan aquella li demana que robàs a l’empresa, pública, per comprar cotxes i roba cara.

– Economia: a Jaume Matas, pels seus sorprenents descobriments en economia familiar.

– Pau: a Rosa Estaràs.

– Física: a Mabel Cabrer, per demostrar que l’aigua sempre es fica pels forats i les síquies, si pot, i no en surt si no té cap altra sortida.

– Gestió i planificació en l’execució d’infrastructures: a Jaume Matas, una altra vegada, i al consorci en ple del Palma Arena.

– Matemàtiques: A Eugenio Hidalgo, ex-batle d’Andratx, per haver trobar la fórmula perquè li tocàs la loteria unes cinc vegades.

Segur que n’hi podria haver més, i estic convençut que en els propers mesos, aquesta llista es podria fer encara més gran. I com que la proposta de candidatures ja deu estar oberta, proposem, que per proposar dois, que no quedi. Amb un poc de sort, li donen el premi a en José Ramón, i com que no vol ser diputat, potser voldrà ser professor a Amèrica: a Georgetown, per exemple.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s