Amb xítxeros o sense?

Aquí a Menorca, on som ara, no he sentit a dir ‘tassó’ a ningú; som l’únic que en xerra, de tassons, estic desolat, igual que en José Ramón. Me l’imagín, a ell, tot lo dia, passejant pels nuclis de Marratxí, que és un municipi molt gran i hi viu molta de gent, parant l’orella, per tots els mercats i els patis de les escoles, escoltant si veïnats i nins diuen ‘tassó’ o què diuen.

Aquí a Menorca, no és que no diguin ‘tassó’: és que tampoc diuen una paraula tan mallorquina com cruassant (que és com se diu en mallorquí); aquí li diuen ‘banya’, i de les mallorquiníssimes napolitanes -de xocolata o de crema-, en diuen ‘canyes’. En fí: tot un embull que pot crear, a persones com el batle de Marratxí, molts d’equívocs lingüístics. És ben bona d’imaginar l’escena en què l’home entra, confiat, a un cafè de Ciutadella, a berenar, i demana ‘un cruassant i un tassó de llet‘: pobre, no l’entendran, i ell que serà incapaç de fer-se entendre -cadascú té el nivell que té-, i no podrà berenar, i passarà fam, i alerta no se’ns posi malalt.

Per a aprofundir més en les diferències, aquí a Menorca, a més, diuen formatjades a les panades, que a Mallorca les farcim de carn i de… De què les farcim? Depèn del poble. A la majoria de llocs, entre ells, Marratxí, juraria que les fan de pèsols, però a Felanitx, d’estiragassons, i a altres llocs, de xítxeros, i fins i tot, fesols, segons a on. Mmmm: serà un problema per les persones com en José Ramón, del seu nivell, vull dir.

A més, que l’home xerra -si és que mai xerra, perquè es prodiga poc- quasi sempre en castellà: quines lliçons ens ha de donar! Ell és un clar exemple que la Llei de Normalització Lingüística ha fracassat, i una prova evident de l’incompliment del Decret de Mínims: ho demostra sempre que pot, quan li posen un micròfon davant, que no compleix cap dels mínims exigibles.

Així mateix, deu fer un esforç, ell, i a aquestes altures, ja haurà après a pronunciar ‘pèsol’ (pèçol, segurament), per exemple, per dir guisante. Podrà entrar als forns a comprar panades de pèsols, si en vol, i ja no quedarà amb gana; però alerta!, perquè segons el poble on sigui, li passarà com el mut aquell de l’acudit, que només sabia dir una sola paraula, ‘vermut’, i cansat de demanar sempre el mateix -un vermut-, es va esforçar en aprendre a dir ‘Trina’, però quan va ser al bar i en va poder demanar un, el cambrer li va donar a triar: ‘de taronja o de llimona?’, i ell va contestar, pobre: ‘vermut!’.

Això li podria passar, dic, a en Bauzá, que entri a un forn i demani ‘una panada’, però segons el poble on sigui, li demanaran: ‘amb xítxeros o sense?’; i ell contestarà: ‘tassó!’ Idò!

One thought on “Amb xítxeros o sense?

  1. Retroenllaç: Res a veure « Notes i apunts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s