Sibil·la & Thomas Cook

Sembla a ser que el Cant de la Sibil·la té molts de números, a la fí, d’entrar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Enhorabona. Almanco, això és el que proposa el Comité de la cinquena Convenció de la UNESCO per a tal llista (Nairobi, els dies 19 i 20 d’aquest mes de novembre) en les seves recomanacions de cara l’assemblea: que la Sibil·la sigui inscrita a la Llista.

Si finalment acaba així com s’intueix, culminarà, definitvament, el somni nacionalista -en el sentit més clàssic i estricte del terme- d’internacionalitzar “lo nostro”, que UM i PSM han empès amb entusiasme des de fa anys, amb la complicitat evident -no podria ser d’altra manera- dels partits espanyols, que així cobreixen, al seu entendre, la seva pròpia pàtina de mallorquinitat. Com que la UNESCO també té intenció, segons es pot llegir, de fer Patrimoni de la Humanitat la dieta mediterrània (sic), de retruc en un sol dia també se’ns protegirà el pa amb oli, l’ensaïmada, el gató i el gelat d’ametla.

El Comité aprova que la candidatura mallorquina inclogui ‘mesures de protecció i recerca’. Així mateix, la UNESCO contempla que els elements que siguin inscrits a les llistes de Patrimoni Mundial rebran fons internacionals per a la seva promoció, salvaguarda i difusió. Convé fer-se una pregunta: necessita, el cant de la Sibil·la, que es representa a la gran majoria d’esglésies de Mallorca, que omple la Seu només aquell dia en i aquell moment -quan s’acaba, molta de gent se’n va-, que es retransmet per televisió, i sobre el qual se n’han editat llibres, DVD’s, i multitud d’enregistraments de tot tipus, més, encara, difusió? Se m’acuden centenars d’activitats que necessitarien molt més aquests fons (l’Orquestra i el Cor joves dels Països Catalans, per exemple…). Un cant del que en sabem perfectament la història, els orígens, evolució, la seva arribada a Mallorca, prohibicions, conflictes, simbolismes, rituals i tot quant element l’envolta, perquè s’ha estudiat a consciència i des de molts punts de vista, necessita encara més “fons per a la recerca”? Qui gestionarà aquests fons? El Govern espanyol, que de fet, és qui presenta la candidatura, o bé el Consell, o fins i tot, el Bisbat de Mallorca?

En tot cas, és evident que, de cop, una representació músico-teatral que ha funcionat a la perfecció durant quasi vuit segles a nivell popular, sense cap altra regulació que la que la pròpia societat requeria i demandava, serà “burocratitzada” en major o menor quantitat. Marcada, assenyalada, etiquetada: era necessari?

Marcar una música, o un fet musical, com és el cas, i revestir-lo d’una càrrega etnicista i simbòlica de tal magnitud (quasi res: Patrimoni de la Humanitat!), comporta, sempre un risc -i no és el primer pic que en parlam-: de descontextualització i folklorització, que pot conduir a un procés d’homogeneïtzació, si bé no a nivell formal, sí a altres nivells, amb altres expressions musicals paral·leles. Ara posarem, sembla, la Sibil·la al màxim mostrador d’objectes musicals mundial: la globalitzarem, una mica més. Com relata Josep Martí (2000, p. 136), “[…] la globalización implica una uniformización a escala estructural. […] Entre los anent de los suhar, el bon adori de los japoneses o los muttus sardos difícilmente encontraremos diferencias formales. Pero, estructuralmente, y no a nivel del producto si no de su actualización pocas diferencias podremos encontrar en estos festivales. […]“. És un poc el mateix que explica, precisament, Francesc Vicens al seu fantàstic llibre sobre la Sibil·la (2001), que el fet de generar productes nous relatius al Cant “[…] contribueix a la creació d’un imaginari intern d’aquesta representació a qualsevol indret del que Marshall MacLuhan anomena aldea global. […]”.

En definitiva, ens podem trobar, de cop i sense que ens n’haguem temut, davant d’una renúncia als múltiples significats, en plural, actuals i vigents del Cant de la Sibil·la mallorquina a favor d’una Sibil·la nacionalistada però alhora més internacional, projectada al món, menys complexa, i fàcil d’entendre per, no ho oblidem, els milions de turistes  que cada any aterren a Mallorca. Tot sigui per desestacionalitzar l’oferta i allargar la temporada.

P.D.: Avui, 16/10/2010, la UNESCO ha dit que sí a la candidatura. Ja tenim la Sibil·la Patrimoni de la Humanitat. Ara veurem el què. Mentrestant, aquí deix un article que va sortir al Diari de Balears sobre el tema, amb més o manco els mateixos contenguts que el ‘post’, però una mica més ponderat…

One thought on “Sibil·la & Thomas Cook

  1. Retroenllaç: Bauzá aguanta sa coca « Notes i apunts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s