Son Bordoi enterra el Pacte

Son Bordoy (abans, Son Bordoi) és la darrera, i colofal mentida del Pacte. Però tot i l’estafa a la promesa electoral de n’Antich de no urbanitzar “ni un pam més de territori”, el que a mi me deixa fred, amb la sang ben encesa, és que, a set mesos de les eleccions, encara hi hagi qui li juri al PSOE amor etern, perquè, literalment, “amb el PSIB compartim un projecte de canvi que només es pot consolidar si es renoven les majories d’esquerres el 2011“. En efecte: Son Bordoy quedarà, d’aquí al 2011 i més enllà, molt canviat; igual que Son Espases, per exemple. O aquí a Menorca, Son Blanc i la fesomia del Port de Ciutadella.

El pacte progressista d’aquesta legislatura que ja s’acaba deixa, com a llegat, un grapat de mentides, decepcions i, en el fons, un llegat polític -que no policial- molt semblant al que hagués deixat el PP; facem-ne una petita llista, que a mi em va bé per refrescar-me la memòria: Decret Nadal per recompensar les il·legalitats dels hotelers, IB3 en un mal català, xabacana, i amb els informatius privatizats; problemes encara ara per la recepció de les emissores de ràdio en català, nul·la iniciativa en Política Lingüística, Llei Carbonero per premiar i treure d’un embull els promotors urbanístics, Son Espases, manteniment del monòlit feixista de sa Feixina, retallada dràstica (“per la crisi” diuen) en partides d’educació, sanitat i cultura, i ara, Son Bordoy. I jo hi afegiria, a Menorca i a Eivissa, el dic de Son Blanc i l’ampliació del Port d’Eivissa i la retirada de la reforma del PTI, respectivament.

Per compensar, així a l’engròs, se m’acut: la protecció d’es Guix, la Llei de Mesures Urgents i la bona gestió en general de la Conselleria de Mobilitat. Pel que fa a Son Bosc, ningú del PSOE, començant pel president, no ha fet res per salvar-lo de la destrucció. La balança segueix descompensada.

Els pactes amb el PSOE ja no donen més de sí. Després de 15 anys de coalicions a l’olivera, la cosa ja no dóna per més: només per més ciment, més fracassos i més frustració. El projecte dels socialistes és, políticament, massa semblant al del PP, amb matisos: HPO en lloc de xalets de luxe, i sense discurs anticatalanista, sinó més aviat retòrica folklòrica sense contengut. Com si diguéssim, la virtut del PSOE és que, d’entrada, només hi posa la punteta, amb una mica de vaselina; o com va dir aquell, “mañosamente, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado“: un dic més petit a Ciutadella, Son Espases més petit que el projecte original, una dàrsena del port de Vila més petita que la projectada inicialment, i ara, un Son Bordoy amb HPO i no pisos més cars. Però vista d’ocell, o de la de qualsevol visitant, a Son Espases hi veurà un macrohospital, i a darrera el Molinar, un nou gueto.

Arriba per tant, l’hora de dir les coses clares: els pactes de progrés, així com els hem conegut fins ara, són una part més del problema, no de la solució. Amb la gent de n’Antich, no es pot fer país, només desfer-lo una mica més lentament. I per això, va bé saber, ara ja, a aquestes altures, qui està disposat a seguir amb la desfeta, qui en farà seguidisme , qui en serà còmplice -a canvi de què?- i qui ha de dir, d’una vegada, com a la rondalla, que el rei va despullat.

És, de fet, un canvi de paradigma. I ha de ser l’esquerra nacional d’aquest país qui n’ha de construir un de nou; el contrari vol dir seguir com ara, que és no seguir res per no anar enlloc i que guanyi el PP. D’una manera o altra, ja ho ha fet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s