Un trobador

Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de mon Marques
del traichor de Mataplana,
q’es d’engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d’engan etz farsitz e ples.

(de Guillem de Berguedà, s. XII)

Avui vespre, per inaugurar el nou espai Mar i Terra, el meu amic Manel presentava el seu -que jo sàpiga- primer llibre, Toni Roig, un trobador del segle XXI (biografia i procés vital-musical), un “documental”, escrit, sobre l’admirat Toni Roig, qui va ser el seu mestre i un poc, el de tots, i en tantes de coses. En Toni ens va deixar tot just fa una mica més de tres anys, de cop, amb la paraula -la seva- a la boca, ben present encara ara: encara la sentim ressonar, perquè no calla; ell ja no canta, però l’eco no s’esgota.

És un bon lloc el Mar i Terra de Santa Catalina per recordar-lo: era el seu somni i el de molta d’altra gent, el de tenir, per fí, a Palma, un centre de difusió, promoció, i per què no, d’investigació, de la cultura popular i d’arrel -i ho hem de reconèixer, per això, ha fet bona feina la regidora de Cultura de Cort-. Un lloc que d’ara en endavant haurà de servir d’amplificador d’un tipus de cultura que a Mallorca, tanmateix, segueix, i ve d’enrere, viva, dinàmica i canviant, i que ha sabut aguantar les envestides de la folklorització, la banalització, i la ridiculització del tipical mallorquinish, i que lluny de mostrar-se com un vestigi de la societat agrícola, és, com qualsevol altre, una peça més -però essencial- de l’engranatge cultural de la nostra societat, moderna i més interètnica del que mai ho ha estat.

Però en Toni tenia un altre somni, que com el primer, també era el nostre. I aquests dies, quan el nou hospital, lentament i ple de vergonyes, comença a funcionar, és bo recordar-lo: que en aquest país nostre, no hi valen somnis, de moment, no hi ha espai per a la utopia, amb un govern que de Son Espases a Son Bordoi, només ha estat capaç de cobrir-se de mediocritat. I és que: qui dubta que avui en Toni seria qui més clamaria contra la destrossa de l’entorn des Molinar? L’aplaudirien, aleshores, molts dels qui ara ho fan?

Perquè ell somiava amb una altra cosa, i va somiar, de nit i despert, cantant, com només ell ho sabia fer, i així vàrem somiar molts de nosaltres: però només era un somni, i va ser massa fàcil despertar-ne, i massa prest. Però ell no: no en va despertar, i aquell darrer estiu seu el va poder passar feliç, tranquil, cantant i fent ballar, i per ell sí, la utopia, un bocient seu molt petit, va ser possible.

3 thoughts on “Un trobador

  1. Retroenllaç: Tweets that mention Un trobador « Notes i apunts -- Topsy.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s